Les noies que abandonen els estudis són menys però tenen menys segones oportunitats

Investigadores reclamen incorporar la perspectiva de gènere en tot el procés per prevenir, detectar i oferir solucions


L'abandonament escolar prematur té pitjors conseqüències per a les noies tot i que són més els nois que deixen els estudis. En concret, un 19,4% de noies respecte al 9,4% de les noies. Les investigadores Maribel Garcia i Hungria Panadero han presentat aquest dimecres un estudi en el marc d'una jornada de la Diputació de Barcelona que incideix en les diferències de gènere en el fenomen.

Una de les conclusions és que és poc visible, especialment entre aquelles replegades a l’esfera privada i la reproducció de rols de gènere. Hi ha també un menor accés a la formació en programes i recursos de noves oportunitats i l’oferta d’FP està “fortament esbiaixada i masculinitzada”. També presenten més dificultats d’inserció laboral que els nois.

En l’estudi ‘On són les noies que abandonen prematurament l’educació? L’abandonament educatiu prematur en clau de gènere des del món local’, les investigadores apunten que la major part de les recerques i les polítiques “ometen”, en general, la perspectiva de gènere. De fet, l’abandonament escolar prematur se situa en un 14,8% entre joves de 18 a 24 anys però hi ha diferències per sexe: 9,9% en noies i 19,4% en nois. Tot i que són menys les noies que abandonen, elles tenen menys oportunitats formatives i laborals i s’agreugen les condicions socials i el risc a estigmatització respecte al conjunt de noies joves, que tendeixen, majoritàriament, a prosseguir estudis postobligatoris.

El treball elaborat és un estudi de recerca bibliogràfica sobre la recerca existent en aquest tema i una de les principals conclusions és que n’hi ha poca. Per això, un dels reptes que apunta la doctora en Sociologia de l’Educació i investigadora, Maribel Garcia, és la necessitat de tenir més dades i més accés a la informació per conèixer els perfils dels joves que abandonen els estudis i quines han estat les seves trajectòries.

Entre una de les conclusions, l’estudi constata que les noies presenten una probabilitat significativament menor que els nois d’abandonar l’educació secundària. També que l’origen social explica més l’abandonament que no pas el gènere, tot i que això no implica ometre les desigualtats de gènere. Així, en els nivells de qualificacions dels progenitors més baixos les diferències de gènere són més grans que en aquells contextos familiars amb nivells formatius més alts.

D’altra banda, es donen desigualtats aspiracionals i expectatives individuals i familiars que reflecteixen les desigualtats socials. En aquest sentit, les dones de famílies amb baix capital poden presentar també menors aspiracions tot i tenir resultats escolars similars als de les dones d’altres grups socials, però més aspiracions que els nois de la seva mateixa extracció social.

També hi intervenen els problemes de salut física o mental, als que les dones joves són més vulnerables i que, ara per ara, no s’estan tenint en compte com un dels motius que poden portar a l’abandonament, afegeix la coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guardia, Hungria Panadero.

Entre els factors comunitaris destaquen la influència de l’entorn d’amistats amb persones allunyades de la norma escolar o, en el cas de les noies especialment, l’establiment de relacions amoroses conflictives. També mecanismes de control social, especialment en el cas de noies que provenen de famílies patriarcals i de reproducció de rols de gènere.

Falten segones oportunitats

Tot i això, un cop s’ha produït l’abandonament escolar, la fractura de gènere s’agreuja ja que les noies tenen menys oportunitats formatives i laborals que ells. “Hi ha poca oferta i està molt esbiaixada, les que arriben als recursos estan concentrades en dues o tres especialitats que reprodueixen els rols de gènere”, comenta Garcia.

En aquest sentit, apunten també que els resultats dels programes que fomenten la matrícula de les noies en especialitats tradicionalment masculines són “poc usuals” i no estan exempts de dificultats. I és que les investigadores creuen que no només s’han de facilitar l’accés de dones en especialitats enteses tradicionalment com masculines sinó que s’ha d’avançar en l’àmbit relacional i en l’eliminació d’estereotips de gènere.

Algunes xifres aportades per les investigadores indiquen que les joves representen només el 20% de l’alumnat dels Programes de Formació i Inserció (PFI), el 76% de les noies opten per estudis concentrats en les branques d’imatge personal, confecció i comerç i tenen unes taxes d’èxit més baixes en aquests PFI.

També tenen més problemes per inserir-se en el mon laboral. Aquí es produeix una “doble discriminació”, segons Garcia, ja que d’una banda tenen la competència d’aquelles noies que sí han continuat amb els estudis i de l’altra la que els ofereixen els propis nois que, com elles, han abandonat. “Els nois joves que abandonen se’n van directes al mercat de treball”, afirma. Aquí la sociòloga destaca també la importància del paper de les empreses per contribuir a trencar aquestes barreres de gènere.

Repensar els projectes en clau de gènere

La seva companya d’estudi Hungria Panadero creu que hi ha una “fallada” en el sistema i per això planteja als municipis que es qüestionin els projectes i serveis que despleguen en clau de gènere i atenent al “desigual accés” per part de les noies.

Proposen també un treball en tots els àmbit que aposti per eliminar els estereotips de gènere per tal de prevenir l’abandonament, detectar els casos en risc d’abandonament i estudiar nous nínxols d’ocupació en especialitzacions de formació professional potenciant una participació equilibrada entre ambdós sexes. Altres propostes són atorgar beques o premis en clau de gènere, fomentar entre les noies joves referents formatius i ocupacionals i potenciar plans d’acollida i d’igualtat en les empreses per l’equitat de gènere.

Abandonar l’ESO amb 16 anys i anar a un PFI

Un d’aquests casos d’abandonament és el de l’Alba López, una jove de 16 anys que no va acabar 4t d’ESO i que estudia un PFI d’informàtica al Centre Escola d’Adults L’Olivera de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental). López explica a l’ACN que va repetir 4t d’ESO un primer cop i no va aconseguir aprovar i que la segona vegada que repetia la van orientar cap a un PFI. Explica que el primer i el segon trimestre del darrer curs d’ESO els va portar bé però que amb l’arribada de la pandèmia es va “relaxar” i “no tenia ganes de res”.

Ella reconeix que està “més vist” que els que abandonin abans els estudis siguin els nois. En el seu cas, diu que va començar el PFI “sense ganes” però que ara està motivada i contenta amb aquesta opció. De fet, el seu objectiu és estudiar un cicle de grau mitjà un cop acabi el programa, que té una durada d’un any.

La seva companya, Angie Paola, de 17 anys, reconeix que no li agradava l’ESO, no se sentia motivada. En canvi, assegura que al PFI hi va molt motivada i amb “moltes ganes”. Per a aquesta estudiant els estudis de secundària es basen massa en la teoria, en canvi ara fa una vessant més pràctica i amb una atenció més directa del professorat.

La directora de L’Olivera, Yolanda Corral, constata que l’atenció que donen és “molt més personalitzada” perquè a l’aula són 12 alumnes. Lamenta però que l’FP, i més els PFI, encara tenen “estigma” perquè la gran majoria vol que els seus fills facin ensenyaments superiors. Ella defensa que és un “pont” a nivell laboral però també per reprendre els estudis i continuar fent, per exemple, un grau mitjà. A més, destaca que no es treballa només la matèria escollida sinó també el procés de maduració dels alumnes.

Pel que fa al gènere, explica que dels cinc anys que porten impartint el PFI d’informàtica, aquest és el primer en què hi ha alumnes dones. Corral aposta també per “trencar barreres de gènere” en l’oferta de l’FP.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article