‘Jo també hi vull anar’: la campanya que denuncia l’incompliment del Decret d’educació inclusiva

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Fa tot just un any que el Decret d’educació inclusiva s’hauria d’haver desplegat a Catalunya, després de passar els quatre anys de termini des que es va aprovar al Parlament, l’any 2017. Malgrat això, la realitat que es viuen als centres escolars dista molt de ser inclusiva, tal com denuncien famílies i docents.

Aquest dimecres, per denunciar que el Departament d’Educació no està desplegant la norma i que hi ha més de 200.000 infants amb necessitats especials que no s’estan cobrint, des de les Associacions Federades de Famílies de Catalunya (aFFaC), junt amb famílies d’arreu el territori s’ha impulsat la campanya ‘Jo també hi vull anar’.

Justament el nom de la campanya explica un dels grans problemes amb els quals es troben les famílies i infants amb necessitats especials: els seus fills i filles molt sovint són expulsats de l’aula, habitualment són “convidats” a no participar en les sortides o colònies, i quasi mai poden fer servir el servei de menjador perquè no tenen garantit el suport que necessiten, ni gaudir de les extraescolars, perquè les famílies saben que no seran atesos com caldria. “Aquestes activitats extres són un veritable infern per a moltes famílies, perquè veuen com els seus fills són apartats”, ha denunciat Belén Tascón, presidenta de l’aFFaC durant la roda de premsa per presentar la campanya. Tascón ha recordat que aquests infants no tenen garantit el seu dret a l’educació quan hi ha múltiples vulneracions en l’educació d’aquests infants.

És el cas de la família de la Nora, una nena amb autisme de grau 3 i una discapacitat reconeguda del 75%. Tot i que té assignada una figura de vetllador, la nena, que fa 3r, sovint és apartada de l’aula. “Normalment, la treuen de classe, això no és inclusiu”, ha criticat la seva mare, Clara Edo, durant la presentació de la campanya. Edo ha recordat també que la manca de recursos a l’aula que pateix la seva filla també repercuteix en la resta d’infants, ja que els docents es troben sovint sense reforços a l’aula, i sense capacitat per atendre totes les necessitats d’uns i altres.

Sis àrees on la inclusiva no arriba

La campanya, –que ha estat dissenyada durant mesos entre diverses AFA i famílies afectades, així com les sensibilitzades amb la situació que es viu a les aules–, vol incidir en sis àrees principals on les famílies assenyalen que cal posar el focus. En primer lloc, en la detecció i el reconeixement de les necessitats especials, un pas que sovint és un calvari i que no sempre s’acompanya amb els suports necessaris. També assenyalen l’aula ordinària –d’on són expulsats o apartats freqüentment, tal com denuncien–, les SIEI (Suports Intensius per a l’Escolarització Inclusiva), que no sempre es despleguen, o no sempre compten amb els recursos adients; i finalment amb les activitats extraescolars i activitats complementàries en horari lectiu, com poden ser les colònies o les sortides, a les quals, molts cops, tal com assenyalen les famílies, són “convidats” a no assistir.

Per a Caterina Rilo, de l’àrea jurídica de l’aFFaC, els articles més importants del decret són els que estan totalment parats. “Afecten el desenvolupament de les mesures i els suports intensius. Si no es desenvolupen aquestes eines, les escoles es queden sense saber què fer quan tenen un infant amb NESE”, apunta, recordant que cal dotar de recursos personals, materials, metodològics i tecnològics els centres. “Si no sabem quines són les eines, no sabem de quins recursos disposem. Tampoc sabem de quants diners disposem perquè no hi ha cap partida pressupostària concreta per al desplegament del decret”, ha dit Rilo.

Tot i que el conseller Josep Gonzàlez-Cambray fa poques setmanes va apuntar que el departament havia gastat mig milió d’euros en implementar el decret, des de l’aFFaC es pregunten com es pot fiscalitzar la dada, si no hi ha partida concreta, i si a més a més, les famílies i centres no reben aquests suports.

D’altra banda, durant la roda de premsa s’ha posat també sobre la taula les pressions que pateixen moltes famílies perquè els seus fills abandonin el sistema ordinari i acabin als centres d’educació especial. “Ens hem trobat molts casos de famílies pressionades pels equips d’assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) i de forma molt mafiosa”, ha dit Lidón Gasull, directora de l’aFFaC. Gasull ha relatat casos de famílies afectades que no han rebut cap documentació per escrit quan se’ls ha exposat la possibilitat de canviar de centre, o no han permès que estiguessin acompanyades durant les reunions. Situacions que s’accentuen a Secundària, segons han apuntat des de la federació.