Uns 300 escolars col·loquen plaques per recordar persones sense llar que han mort a Barcelona

Redacció
ACN

Prop de 300 alumnes d’una desena d’escoles col·loquen aquests dies plaques per recordar les 400 persones sense llar mortes a Barcelona els últims set anys. És una acció impulsada per Arrels Fundació de la mà dels centres educatius implicats i l’objectiu és apropar la realitat del sensellarisme als més joves. El director d’Arrels, Ferran Busquets, destaca que una de les potes per acabar amb el sensellarisme és que la ciutadania “estigui convençuda” i els més joves “sensibilitzats”. El Joan Sans i el Marc Serinyana, alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Virolai ubicada al barri del Carmel, han participat en l’activitat i han enganxat plaques als carrers del barri. “Està bé per mentalitzar-nos del que pateix la gent al carrer”, diu el Joan.

Quique Vergara, educador de l’Escola Virolai, acompanya el grup i reparteix les plaques amb diferents noms de persones mortes perquè els facin visibles i els demana fer-ho amb “dignitat”. Així és com aquest grup es divideix i entre diversos estudiants pensen ubicacions per situar els noms d’aquestes persones. Les plaques són negres, tenen un punt de llum i un nom. A sota, la data en què va morir la persona i un missatge clar: ‘Viure al carrer mata’.

I això el Marc i el Joan ho tenen ben present. “Abans passava per aquí, veia una persona [vivint al carrer] i em feia pena, però no em parava a pensar en el que poden partir i el poc que poden viure”, explica el Marc. Una cosa amb la qual coincideix el Joan, que assegura que ara els mirarà d’una altra manera. “Els intentaré ajudar com pugui”, diu.

El director d’Arrels situa la realitat i destaca la importància de conscienciar sobre aquest fet. “Les dades diuen que una persona que viu al carrer viu vint anys menys de mitjana i això és molt greu”, afirma. Per tant, conclou, viure al carrer “escurça la vida” i la “destrossa” tant físicament com psicològicament. Segons el darrer recompte fet per l’entitat, hi ha més de 1.200 persones que dormen al carrer cada nit a Barcelona.

Objectiu: apropar la realitat i trencar prejudicis

Vergara comenta que l’activitat de les plaques commemoratives no és una acció aïllada, sinó que forma part d’un projecte més ampli. “Aquesta acció concreta és la part final d’un projecte de quatre setmanes on hem treballat el fenomen del sensellarisme de manera globalitzada”, afirma. Així, des de l’inici de curs, pràcticament, ja han treballat en diferents sessions les causes i conseqüències associades al sensellarisme, de la mà d’Arrels i altres entitats i “generant coneixement” per part dels alumnes.

Segons aquest professor, les sessions han servit en un primer moment per conèixer la realitat però també per trencar prejudicis, una feina “cabdal”. En sessions prèvies, per exemple, els alumnes han pogut conversar amb una persona que havia viscut al carrer. En general, comenta, es mostra “molt satisfet” de la resposta dels estudiants i la “connexió” que han fet amb la realitat del sensellarisme. Després d’aquest primer grup, altres de la mateixa escola ho faran en altres barris les pròximes setmanes i compartiran les activitats fetes amb les famílies.

Crisi social i econòmica

Un dels punts que també s’explica a les escoles és el context socioeconòmic que pot empènyer una persona a una situació de carrer, un extrem que aflora sobretot en moments de crisi. “Quan hi ha aquesta tensió econòmica, hi ha un grup de persones que acaben arribant a la pobresa i un grup d’aquestes persones malauradament acabarà al carrer”, assegura Ferran Busquets.

El director d’Arrels recorda que hi ha gent que està patint moltíssim i que s’aferra a “qualsevol cosa” per no acabar al carrer. “Per tant, hem de tenir en compte les que estan al carrer, les que han arribat i les que estan fent mans i mànigues per no arribar-hi”, adverteix.

Finalment, afegeix, a Arrels ja noten l’increment de persones que s’apropen a l’entitat per demanar-los ajuda i avisa que el centre obert que l’entitat té al Raval està “desbordat”.