La negociació entre Educació i sindicats, en punt mort

Augusto Magaña

Els sindicats de docents s’han concentrat aquest dimarts al matí davant del Departament d’Educació per denunciar que les negociacions per revertir les retallades es troben en un punt mort. Després de la comissió de treball celebrada entre les dues parts, les organitzacions sindicals han criticat que el departament no els hi ha fet cap proposta concreta sobre com es milloraran les seves condicions laborals a partir del pròxim curs escolar. Mentrestant, Educació assegura que totes les seves propostes tenen data i demana que es valori el que ja s’ha fet per respondre a les reivindicacions dels docents.

Aquest dimarts, portaveus dels sindicats USTEC-STEs, CCOO, Intersindical-CSC, Professors de Secundària (aspepc-sps), CGT i USOC s’han reunit amb representants del departament per abordar les reivindicacions del professorat. No obstant això, després de la reunió, la valoració de totes les organitzacions sindicals era que no s’havia avançat en res. “Els resultats no són gaire positius. Venen amb una anàlisi, però no amb cap proposta. Allò que ens van proposar a la mediació ha quedat a l’oblit”, ha assenyalat la portaveu nacional d’USTEC-STEs, Iolanda Segura.

Concretament, els sindicats han criticat que el Departament d’Educació no ha fet cap proposta per al curs vinent (2023-2024) i que no s’ha indicat com es traduiran en els pròxims pressupostos les reivindicacions que els hi han traslladat, com la reducció de dues hores lectives per al personal major de 55 anys i, sobretot, la recuperació dels estadis de promoció (un plus econòmic a la retribució dels docents) al cap dels sis anys de servei, en lloc dels nou anys que han d’esperar ara mateix.

No obstant això, la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, ha assegurat que els sindicats coneixen les propostes del departament des del setembre i que aquestes ja estan programades. En aquest sentit, Collell ha destacat que el departament preveu aplicar la reducció horària per als majors de 55 anys a partir del curs 2024-2025 i recuperar els estadis de promoció al cap dels sis anys a partir del gener de 2025. Tot i això, el secretari general de la federació d’Ensenyament de la CGT, Miquel González, ha criticat que les propostes que s’estan fent des del departament “estan més lluny de les negociacions que s’havien fet al març”. A més, les organitzacions sindicals es mostren decebudes perquè no s’ha fet cap proposta concreta per al curs vinent.

Collell, però, ha demanat als sindicats que valorin tot el que ja s’ha fet des del departament i no només el que encara queda per fer. “No podem dir que no estem avançant, perquè no és cert i és irresponsable. Hem de ser conscients en quin context ens estem movent”, ha subratllat la directora general de Professorat, qui ha ressaltat que la reducció de l’hora lectiva del professorat i l’equiparació del cos tècnic de la Formació Professional amb el de secundària a partir del 2023 suposaran un impacte econòmic de 175 milions d’euros i 21 milions d’euros, respectivament.

No obstant això, els sindicats s’han mostrat crítics també amb les mesures que ja s’han pres per part del departament. Per exemple, la secretària general de la federació d’Educació de CCOO Catalunya, Teresa Esperabé, ha assegurat que són “crítiques amb l’aplicació de la reducció de l’hora lectiva”, ja que consideren que la incorporació de nous docents que implica s’ha fet a la baixa. “O recalculen a l’alça, o estan incomplint l’acord”, afirma.

El desembre, data límit per a la negociació

La reunió que s’ha celebrat aquest dimarts entre sindicats i departaments era la darrera de les quatre comissions de treball que sindicats i Departament d’Educació van pactar al setembre, quan es va desconvocar la vaga de docents prevista per a l’inici del curs escolar. Aquestes comissions han sigut de caràcter tècnic i, com ha ressaltat la directora general de Professorat, no eren un espai de negociació de propostes, com sí que ho seran les meses de negociació que es faran el 14 de novembre i el 14 de desembre.

En aquesta darrera comissió, el departament ha compartit un informe sobre la despesa pública que s’ha fet a Catalunya els últims anys, on es constata per exemple que l’any 2020 aquesta despesa ha suposat un 4,2% del PIB català. Un percentatge que està lluny de la mitjana europea (4,6%) i encara més lluny del 6% que estableix la llei d’educació del 2009 i que reclamen els sindicats. La secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, ha explicat que la proposta del departament és traslladar aquest informe al Consell Escolar per tal que elabori un “pla estratègic” i un “full de ruta” per assolir aquest objectiu els pròxims anys. “Hem de debatre si aquesta ha de ser la prioritat de la societat catalana”, ha assenyalat Gomà.

El secretari general de Professors de Secundària, Xavier Massó, ha qualificat els documents presentats pel departament com a “informes d’autosatisfacció” i ha tornat a insistir en la manca de propostes d’Educació. En aquest sentit, els sindicats han avisat que si el departament no acudeix amb propostes clares a les pròximes meses de negociació, tornaran a mobilitzar-se. “Si a 31 de desembre no es calendaritza la reversió de les retallades, sortirem al carrer”, ha afirmat Esperabé.