Demostren una associació entre mala qualitat del son i més risc de desenvolupar Alzheimer

ACN

Un nou estudi ha demostrat una associació entre la qualitat del son i la patologia relacionada amb l’Alzheimer en persones sense deteriorament cognitiu. La investigació, liderada per investigadors del centre Barcelona Beta Brain Research (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall i de la Universitat de Bristol ha pogut validar la hipòtesi que la falta de son està associada amb biomarcadors de líquid cefalorraquidi de la malaltia d’Alzheimer de forma transversal i que prediu increments futurs de la patologia en persones sense símptomes identificables a l’inici de l’estudi.

L’equip del BBRC, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Bristol, han analitzat les dades de 1.168 persones de més de 50 anys, incloent-hi biomarcadors d’Alzheimer en el líquid cefalorraquidi, rendiment cognitiu i qualitat del son. Per mesurar aquest últim han utilitzat el qüestionari de l’índex de qualitat del somni de Pittsburgh (PSQI). Entre d’altres, s’ha mirat la seva puntuació total, durada, eficiència i alteració.

Mitjançant l’anàlisi de mostres de líquid cefalorraquidi de 332 participants preses a l’inici i després d’un període mitjà d’1,5 anys, els investigadors han pogut avaluar l’efecte de la qualitat del son inicial sobre el canvi en els biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer al llarg del temps.

Així, les anàlisis transversals revelen que la mala qualitat del son està associada significativament amb un increment de la proteïna t-tau en el líquid cefalorraquidi. S’ha demostrat que una durada curta del son, inferior a set hores, s’associa a valors més alts de p-tau i t-tau, biomarcadors clau per mesurar el risc de malaltia en la fase preclínica. A més, les anàlisis longitudinals van mostrar que majors alteracions del son es van associar amb una disminució del biomarcador Aβ42 al llarg del temps.

La investigadora Laura Stankeviciute, del BBRC,  ha asseverat que els resultats reforcen encara més la hipòtesi que la interrupció del son pot representar un factor de risc per a la malaltia d’Alzheimer. Ha afegit que per això són necessàries investigacions futures per provar l’eficàcia de les pràctiques preventives, dissenyades per millorar el son en les etapes presimptomàtiques de la malaltia, per tal de reduir la patologia.

L’anàlisi s’emmarca en l’estudi europeu European Prevention of Alzheimer’s Dementia Longitudinal Cohort Study. Els resultats s’han publicat a Brain Communications.