La inversió en cooperació a Catalunya augmenta un 4,6% des del 2019 

ACN

La inversió en cooperació a Catalunya ha augmentat un 4,6% des del 2019 tot i les dificultats generades per la pandèmia de la Covid-19. Segons el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, fins al 2022 s’ha registrat un augment global d’1,37 milions d’euros, arribant a un total de 30,9 milions enguany.

Tot i això, avisa que es tracta d’una tendència irregular, i que hauria estat major –sobretot del 2019 al 2020– si no hi hagués influït l’impacte del coronavirus i les seves conseqüències posteriors. D’altra banda, si s’exclou l’Ajuntament de Barcelona de la xifra, el creixement se situa només en un 0,25% amb un decreixement de 3,59% entre els anys 2021 i 2022.

El director del Fons, David Minoves, ha assegurat que el municipalisme ha mantingut la mobilització de recursos, tot i que, ha matisat, “bona part prové dels ajuntaments més grans, així com de les diputacions, que han estat els que han fet una major contribució”. Un canvi significatiu, ja que tal i com ha recordat, durant la crisi del 2008 “es va retallar en més d’un 50%”. En aquest sentit, ha subratllat que la tendència natural ha estat la de mantenir “l’esforç” i que s’ha aconseguit “oferir una vida de recursos adaptada a les necessitats del moment”.

De fet, en el cas de l’entitat es va donar resposta a través d’una campanya específica, a través de la qual les aportacions dels socis es van enfilar del 17 al 28% entre els anys 2019 i 2020. Durant aquest darrer any van augmentar els projectes lligats a l’àmbit sanitari, així com aquells relacionats amb l'abastiment alimentari.

Pel que fa a l’informe sobre l’afectació de la pandèmia en les cooperacions locals catalanes, elaborat per Miquel Carrillo, conclou que l’efecte generalitzat de la pandèmia i un cicle polític diferent van permetre construir “cert consens” al voltant de la seva necessitat. “Les administracions locals van participar de l’esforç per facilitar l’acció d’aquelles ONG que van poder continuar operant i que, a la vegada, van haver de reorientar-se en diferents graus cap a accions d’ajut humanitari d’emergència”, assenyala.

D’altra banda, el document remarca que el confinament i la obligada virtualitat van dificultar “molt” l’activitat, però també van generar “aprenentatges”. Tot i això, apunta, que “no va ser possible articular una resposta conjunta ni compartir estratègies d’intervenció des de les administracions públiques”. “La Covid-19 es va afegir com a experiència compartida i explica per si sola la necessitat de col·laborar local i globalment”, conclou.