Arrels demana suport urgent a la ciutadania per revertir el seu dèficit econòmic i atendre més persones sense llar

Augusto Magaña

Les previsions econòmiques d’Arrels Fundació per a aquest final de 2022 no són encoratjadores. El director de l’entitat, Ferran Busquets, assegura que preveuen tancar l’any amb un dèficit sobrevingut de més de 400.000 euros i més de 750.000 euros en pèrdues, a conseqüència sobretot de l’augment dels costos de manteniment dels seus recursos residencials per a persones sense llar. Una previsió que podria significar que, per primer cop en molts anys, la fundació no pugui fer front a la demanda creixent que tenen i hagin de deixar d’atendre nous casos. Per aquest motiu fan una crida a la ciutadania perquè els hi donin suport a través de donatius, els quals suposen cada any més d’un 30% dels seus ingressos.

Arrels tenia previst per a aquest 2022 un dèficit de 325.000 euros, però s’han trobat amb el fet que les seves previsions econòmiques apunten cap a un dèficit afegit i sobrevingut de 432.000 euros, que en total suma uns 757.000 euros en pèrdues. Segons Busquets, la principal raó d’aquest increment és que s’ha disparat el cost de manteniment dels diversos recursos de l’entitat, a conseqüència de la inflació. Així, per exemple, l’entitat haurà de pagar enguany un total de 289.000 euros en subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat, etc.), el que suposa un augment de més de 100.000 euros respecte al que van pagar el 2021 per aquests mateixos serveis (185.444 euros).

A més a més, la situació de crisi econòmica ha provocat també que hagin disminuït els donatius que fa la ciutadania a l’entitat. Segons les previsions d’Arrels, enguany podrien tancar l’any amb uns 217.000 euros menys en donatius que el 2021, si es manté la tendència actual. Un fet que és molt preocupant per a la fundació, ja que un 77% dels ingressos que perceben provenen de fonts privades i, d’aquests, un 33% són donatius.

Per aquest motiu, Arrels ha fet una crida a la ciutadania per fer arribar els seus donatius abans que acabi el 2022 i així poder revertir el dèficit sobrevingut amb el qual s’han trobat. “Fa trenta anys que confiem en la ciutadania i estem convençuts que reaccionarà”, afirma Busquets, qui situa el final de gener de 2023 com a punt crític per a aconseguir revertir els més de 400.000 euros de dèficit sobtat que s’han trobat enguany.

Menys recursos per fer front a una demanda creixent

Tot i que el director de l’entitat confia que la ciutadania augmentarà les seves donacions en els últims mesos de 2022, també ha assenyalat que ja estan preparant el pressupost de 2023 tenint en compte tots els escenaris possibles. El que no es plantegen de cap de les maneres, segons Busquets, és tancar cap servei que estigui funcionant actualment o deixar d’atendre a aquelles persones que ja estan atenent. “No ens ho podem permetre i farem el que calgui per no tancar res. Ens preocupa més no poder arribar a més gent”, assegura el director d’Arrels.

En aquest sentit, des de l’entitat apunten que entre gener i octubre d’aquest 2022, ja han atès 2.144 persones, una xifra superior a la de tot l’any passat. I el principal problema és que, si no es reverteixen les previsions econòmiques actuals, l’entitat no podrà continuar ampliant els seus recursos per poder arribar a donar atenció a totes les persones que viuen al carrer a Barcelona, les quals augmenten any rere any.

Precisament, una de les iniciatives que poden estar en perill a conseqüència del dèficit econòmic d’Arrels és l’ampliació de l’horari d’atenció del centre obert de l’entitat, que actualment està obert cinc dies a la setmana i que aquest desembre es preveu que pugui ampliar-se a set dies per setmana, per tal d’oferir més hores de protecció i accés a serveis bàsics per a les persones sense llar. Busquests subratlla que ara mateix tenen recursos suficients per a sostenir “uns mesos més” el centre obert, però, tot i això, “ara mateix és una situació insostenible” a llarg termini.

Més de 250 persones amb allotjament estable

En l’actualitat, Arrels gestiona 130 pisos per a persones sense llar, a més de la llar residencial Pere Barnés, el recurs nocturn del Pis Zero i el centre obert, on ofereixen allotjament estable a 251 persones. Una de les educadores de suport de l’entitat, Sheila Viñes, explica que el 70% d’aquestes persones que atenen no disposen de cap ingrés i, per tant, requereixen el suport integral d’Arrels. Per aquest motiu, Busquets destaca que és molt difícil per a l’entitat fer una reducció de les partides pressupostàries, ja que no es tracten de serveis temporals i són persones que necessiten un suport al llarg de tota la vida.

Per altra banda, el director d’Arrels afirma que les administracions públiques són plenament conscients de la situació econòmica de l’entitat, però que fins ara no han fet cap proposta concreta per ajudar-los. “Si les administracions confien en la nostra feina i volen donar un cop de mà, no direm que no”, declara Busquets. Actualment, les aportacions que fa l’Ajuntament de Barcelona suposen un 14% dels ingressos anuals de l’entitat (uns 800.000 euros), mentre que les que fa la Generalitat de Catalunya suposen un 9% d’aquests (uns 400.000 euros).