La demanda de monitors de suport per a l’esport inclusiu infantil es multiplica per nou a Barcelona des del 2016

ACN

La demanda de monitors de suport a infants i joves amb discapacitat física o intel·lectual d’algun tipus s’ha multiplicat per nou a Barcelona des del curs 2016-2017. Així ho mostren dades facilitades pel govern municipal, que indiquen que, mentre els casos gestionats fa sis anys eren només 30, s’han disparat fins a 274 aquest curs. D’aquests, 213 són per a extraescolars i 61 per a activitats esportives en horari lectiu. Del total de 274, 261 ja tenen monitor. Pel que fa a la resta, s’està buscant com encaixar-ho. Es tracta de famílies que demanen aquest acompanyament perquè els seus fills puguin practicar un esport a l’escola o fora de l’horari escolar de forma inclusiva, és a dir, en un grup que no necessàriament estigui format només per infants amb alguna situació de discapacitat.

El regidor d’Esports, David Escudé, assegura que el creixement de la demanda demostra la necessitat de l’existència del programa ‘Barcelona Esport Inclou’ i afirma que els desajustos es van treballant.

Amb tot, aquests desajustos, assegura, no els faran canviar l’objectiu final, que és “que un nen o una nena pugui fer esport més enllà de quines són les seves capacitats. Això, admet, és d’una grandíssima complexitat, però s’està fent “el millor” per a la integració i la socialització dels infants. A més, Escudé recorda que és un programa “viu” perquè els nens s’hi poden incorporar en qualsevol moment del curs.

“El més important és no separar els joves del seu grup de confiança a l’hora de fer esport”, diu amb relació a la segregació. “El més difícil és el que fem, però com que ens ho creiem ho continuarem fent”, conclou.

Aquestes 274 demandes són molt diverses, ja que inclouen infants dels 6 als 16 anys amb situacions de discapacitat i trastorns diversos i que demanen suport per a practicar diferents esports, sigui en horari lectiu o després de l’escola, sempre que sigui organitzat per entitats i centres homologats per l’Ajuntament. Amb tot, l’esport més sol·licitat és la natació —per les característiques que té la seva pràctica en grup— i la casuística que més es repeteix és la d’infants amb un trastorn de l’espectre autista (TEA).

Davant d’aquesta diversitat, les peticions s’han d’analitzar cas per cas i veure com encaixa l’activitat i amb quin monitor de suport es pot comptar. És en aquest darrer punt on el programa es troba amb més dificultats, ja que la demanda ha crescut, però no ha fet en la mateixa proporció l’oferta de monitors preparats per acompanyar en l’esport inclusiu.

Qui ho coneix bé és Tate Bonany, directora de JOCVIU, entitat que té com a objectiu millorar la qualitat de vida del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i altres trastorns a partir de “l’activitat física, motriu i l’estimulació sensorial”.

L’entitat ofereix activitats extraescolars i compta amb uns 50 o 60 monitors especialitzats. Bonany explica que sovint es troben que no quadren els horaris amb la disponibilitat dels monitors, la logística de les famílies, etc. És per això, que tant des d’aquesta entitat com des de l’Ajuntament de Barcelona s’exploren vies per formar monitors i professionals de diferents àmbits per poder fer aquest acompanyament per a l’esport inclusiu. 

“La realitat és que ens manquen encara moltes coses”, lamenta Bonany, que creu que hauria d’incorporar-se la formació sobre la inclusió “a nivell general de la societat” i en diferents carreres o cicles. “Si obríssim la mirada i penséssim en tothom perquè qualsevol persona que vulgui pugui fer l’activitat... Això, per desgràcia, encara ens costa”, conclou.