Escoltar els infants per conèixer el seu benestar

Laia Planchart Ramos

Frenar l’assetjament escolar i que els adults els escoltin quan més ho necessiten. Aquestes són algunes de les propostes que han fet infants de cinquè de primària per millorar la seva satisfacció amb la vida, durant un taller participatiu a l’escola La Maquinista de Barcelona on se’ls va proposar interpretar els resultats de la darrera Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància (EBSIB) de l’any 2021. L’activitat forma part del projecte ‘Parlen els nens i nenes’, impulsat per l’Institut Infància i Adolescència, i que organitza una seixantena de trobades a centres educatius municipals per tal de recollir propostes dels alumnes de la ciutat per actualitzar l’Agenda dels infants.

Amb la presentació dels resultats de l’EBSIB 2021 a diversos centres educatius de la ciutat es pretén que els alumnes facin una interpretació sobre què volen dir les xifres recollides al document i, conseqüentment, que facin propostes sobre allò que consideren que la població adulta pot fer per millorar el seu benestar. D’aquesta manera s’actualitzarà l’Agenda dels infants, que recull totes aquestes demandes i que es va publicar l’any 2018 amb la primera edició del projecte ‘Parlen els nens i nenes’. 

Tal com apunta la coordinadora del projecte, Mari Corominas, és d’una gran importància escoltar els infants i s’ha de preservar el seu dret a ser escoltats. Segons explica també la coordinadora, se’ls ha d’escoltar per reflexionar sobre la infància i les problemàtiques amb les quals es poden trobar en aquestes edats, com l’exclusió social, l’assetjament escolar i les oportunitats fora de l’àmbit escolar, i a partir d’aquí s’han de pensar noves maneres d’afrontar els problemes dels infants. Però, per dur a terme aquesta tasca, cal tornar a les escoles i escoltar els infants i no n’hi ha prou amb les dades numèriques de les enquestes, afegeix Mari Corominas.

El propòsit dels tallers és que els infants formin part d’aquest procés de pensar noves mesures de millora del seu benestar. Durant el taller participatiu se’ls va demanar a l’alumnat que fessin propostes sobre allò que creuen que es pot millorar en els diversos àmbits de la seva vida. “Frenar el bullying”, “que els professors estiguin més atents als alumnes i que es posin càmeres”, “tenir més vigilància distribuïda per l’escola, amb més mestres o personal” o “posar cartells amb la normativa de l’escola per les instal·lacions” són algunes de les propostes que els alumnes van expressar. En el cas de les famílies els infants proposen que els ajudin “a prendre decisions”, “a que puguem ser el que vulguem quan siguem grans” o “escoltar-nos quan més ho necessitem”. 

Els suggeriments fets pels nens i nenes durant els tallers van dirigits a cinc agents diferents: les famílies, l’escola, els mateixos infants, l’administració pública i altra gent especial que pot interferir en la vida de l’infant. Un cop s’hagin recollit totes les propostes es constituirà l’Agenda de l’infant i un grup d’infants la presentarà davant de famílies, escoles i representants de l’administració pública, inclosa l’alcaldessa de Barcelona. “Els infants han rebut molt positivament aquests tallers i han expressat que estan contents que se’ls hagi escoltat”, assegura la coordinadora del projecte. 

El taller participatiu 

La sessió va tenir lloc a la classe, on van rebre als tres dinamitzadors del taller participatiu, la Paula Serrano, el Pau Jordana i l’Olga Banzo, els quals ja han dirigit diversos tallers que s’han realitzat a les escoles barcelonines des de la publicació dels resultats. Fins al moment s’han fet entre 30 i 40 tallers i s’espera arribar als 60 al desembre. Una de les conclusions que s’han pogut extreure de l’EBSIB 2021 és que hi ha tres eixos que condicionen la satisfacció dels infants amb la vida: el fet de fer-se gran, créixer en contextos econòmicament desfavorits i la desigualtat de gènere a la infància (on les noies sempre ho tenen més difícil que els nois). Els infants que es troben en aquestes tres circumstàncies presenten menys satisfacció amb la vida i, per aquest motiu, s’han volgut traslladar aquestes qüestions a l’aula, per tal de saber què pensen els infants, del perquè aquests trets característics poden suposar un grau de satisfacció inferior amb la vida. 

En primer lloc, es va comentar el grau general de satisfacció dels infants amb la vida, que cau tres dècimes respecte del 2017, passant d’una mitjana de 9 a un 8,7 sobre 10. Davant d’aquestes dades, hi ha dues qüestions que es van repetir amb més freqüència entre els alumnes de cinquè per argumentar aquesta caiguda de la satisfacció: per una banda, la preocupació pel canvi climàtic i, per altra banda, la pandèmia de la Covid-19 i més concretament el confinament.

Tot seguit, es va posar de manifest que la insatisfacció de les nenes respecte del 2017 és gairebé el doble, passant del 7,4% al 12,9% d’aquesta edició i, per tant, es fa més notòria la distància entre el benestar dels nens respecte de les nenes en aquest àmbit. Davant la pregunta que se’ls formula: “Per què creieu que hi ha aquestes diferències entre nens i nenes?”, els arguments que més força prenen entre la classe és que les nenes no estan a gust amb el seu cos, fet que concorda amb les respostes donades a la macroenquesta i que, per tant, evidencia la relació entre la satisfacció personal i el cos en el cas de les nenes.

Per acabar, es va posar de manifest que a mesura que els infants creixen, la satisfacció personal disminueix, per la qual cosa els infants van argumentar que a més edat hi ha més responsabilitats i, per tant, apareixen noves dificultats i, per altra banda, els alumnes ho atribueixen a la seguretat personal, cosa que concorda també amb els resultats generals de l’EBSIB 2021.

Els infants se senten segurs?

La seguretat personal és l’àmbit que més condiciona la satisfacció d’un infant segons els resultats de l’enquesta. Donat que la sessió del taller participatiu tenia com a objectiu deixar parlar lliurement als infants i que poguessin dir el que realment pensen, els alumnes de cinquè van expressar quines són les qüestions que els preocupen respecte d’aquest tema. 

Algunes de les causes de la falta de sensació de seguretat que apuntaven els infants és l’orientació sexual, l’assetjament escolar, el racisme o possibles casos d’assetjament sexual. Per altra banda, se’ls preguntava què necessitaven per eliminar aquesta sensació d’inseguretat i algunes les respostes que van sorgir anaven totes en la mateixa línia: la presència d’una figura que els protegeixi, sigui la família o el professorat a l’escola. En el cas de la seguretat al carrer o al barri, la resposta que més força va prendre va ser l’augment de vigilància o presencia policial.