El sentiment de soledat augmenta entre la població adulta després de la pandèmia

Redacció

La soledat no volguda incideix amb major grau en els col·lectius més vulnerables  mentre que l’edat amb els indicadors d’aïllament més alts és la franja d’entre 41-50 anys. Les restriccions per la pandèmia han limitat la socialització i aquests nous hàbits han esdevingut habituals, tot i que les tecnologies pal·lien la sensació de soledat, no aconsegueixen erradicar el problema.

La Creu Roja ha elaborat el primer informe de l’Observatori sobre Soledat no volguda a partir d’un total de 1.511 enquestes a persones ateses, de les quals 300 persones són de la demarcació de Lleida.

El 70% de les persones ateses i enquestades per la Creu Roja ha declarat patir un sentiment de soledat, i un 15% admet patir una soledat greu o molt greu. Les persones que presenten indicadors de soledat per sobre de la resta de la població són les que pertanyen a col·lectius vulnerables com els migrants, persones amb malaltia o discapacitat,  aturades o mares monoparentals, a més a més, aquest indicador és inversament proporcional al nivell d’ingressos. 

Només un 20,7% de les persones d’entre 41 i 50 anys es declaren com a “no sols”, per tant, aquesta seria la franja d’edat més afectada i conseqüentment les persones d’edat més avançada són les que pateixen menys aquest sentiment de soledat, tot i que moltes mesures de pal·liació s’hagin centrat en aquest col·lectiu, ja que a partir dels 80 anys gairebé el 60% tenen accés a serveis o suports d’acompanyament en cas de necessitat puntual. Per altra banda, les persones de menys edat són les que no disposen de cap eina de suport professional, ni tecnològica ni familiar al seu abast.

Un altre dels aspectes que indica l’informe és que el sentiment de solitud no necessàriament és causat pel fet de viure sol, sinó per la falta de vincles o relacions amb altres persones.  

Amb l’ús tan expandit de les noves tecnologies hi ha una certa millora del sentiment de soledat, ja que permeten una interacció amb altres persones i la majoria, sobretot els més joves, en fan un ús diari. Però els dispositius digitals amb els quals ens comuniquem no aporten cap solució contundent, pel fet que segons l’estudi, les persones que es relacionen virtualment de manera habitual presenten uns indicadors de soledat més elevats.

La pandèmia i les restriccions que ha patit la societat han modificat la manera com ens relacionem i n’ha pogut derivar una situació de major aïllament, la qual cosa tendeix a convertir-se en habitual. 

Els homes que viuen sols i les dones majors de 80 anys són el perfil de persones que han patit més aquest augment del sentiment de solitud després de la pandèmia i un 65% de les persones enquestades declaren que el seu nucli de relacions personals ha minvat.