El nombre de noies adolescents víctimes de violència de gènere es dupliquen en un any a Catalunya

Redacció

L’any 2021, 77 noies menors de 18 anys tenien ordres de protecció o mesures de protecció a Catalunya per motiu de violència de gènere en l’àmbit de la parella, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’any anterior, marcat per la pandèmia, eren 41. En el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que se celebra cada 25 de novembre, Save the Children recorda que les adolescents que pateixen violència de gènere segueixen invisibilitzades. 

Es tracta de l’increment més gran de nombre de víctimes de violència de gènere per grups d’edat (només creix la franja de menors de 18 anys i de dones d’entre 45 a 64 anys). “Aquest augment dels casos entre adolescents podria deure’s o bé a una millor identificació de la violència de gènere entre aquest col·lectiu i, per tant, una millor notificació, o bé d’un creixement dels casos, fet que ens hauria d’alertar”, explica Emilie Rivas, responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children Catalunya

“Sigui com sigui, cal sensibilitzar d’aquesta realitat a les adolescents perquè sovint no s’identifiquen com a víctimes i pensen que la violència de gènere és cosa d’adults. Que la teva parella et controli el mòbil, et faci comentaris sobre com vas vestida o et digui amb qui pots o no sortir de festa no són gestos d’amor, són conductes de violència de gènere”, assegura Rivas.

En un dels seus últims informes sobre violència, No és amor, l’organització posava de manifest que la violència de gènere es troba totalment instaurada entre les dones més joves i adolescents, tant entre els propis adolescents com en les relacions que existeixen entre adolescents i persones adultes. No obstant això, aquesta violència segueix sent en gran mesura oculta i invisibilitzada en les dades, campanyes i activitats de sensibilització.

Negacionisme alarmant entre els joves

Quan s’analitzen xifres de violència de gènere entre l’adolescència, es veu que el 6,2% de les adolescents de 16 i 17 anys arreu de l’Estat ja han patit violència física per part de parelles o exparelles, el 6,5% violència sexual, el 16,7% violència emocional i el 24,9% violència psicològica o de control, segons la Macroenquesta de 2019 –que només recull informació a partir dels 16 anys–. Tot i així, és alarmant comprovar com el negacionisme en aquest tema s’ha estès entre els adolescents que consideren que la violència de gènere és una qüestió ideològica. Un 20% dels i les adolescents, segons dades del Baròmetre Joventut i Gènere de la Fundació FAD, no creuen que existeixi la violència de gènere entre iguals, el que afegeix traves a l’hora de poder-hi fer front.

A Catalunya, en els últimes deu anys, hi hagut sis víctimes mortals adolescents, segons l’Institut Català de les Dones.

La prevenció com a palanca del canvi

Aquest tipus de violència es pot prevenir, però per això cal repensar els rols i els estereotips de gènere, així com els mites sobre les relacions. “És necessari oferir entre la infància i l’adolescència models alternatius de relacions lliures de violència i educació afectiva i sexual lligada a l’ús segur i responsable de les tecnologies”, assegura Rivas.

A més, cal recordar que la influència de la pornografia en aquestes edats – el 46,5% dels adolescents catalans que ha vist contingut pornogràfic ha portat alguna escena a la pràctica i no sempre amb consentiment previ, segons l’informe ‘(Des)informació sexual: pornografia i adolescència’, – i de les xarxes socials, que tenen un gran pes i funcionen com una eina de gelosia, control, xantatges i humiliacions.

L’entorn de les nenes i adolescents també és important, per això, cal assegurar la formació de professionals per a la detecció de les víctimes amb una atenció especialitzada, així com garantir programes de reeducació per agressors.

Precisament, davant la falta de campanyes de sensibilització sobre violència de gènere entre adolescents, des de Save the Children es va posar en marxa l’estiu passat la campanya ‘Suéltalo’ en actes festius amb l’objectiu de donar pautes per prevenir i identificar les diferents formes de violència, derivar mites de l’amor romàntic i informar sobre els recursos on demanar assessorament i ajuda.

Enfocament d’infància i adolescència en les polítiques contra la violència de gènere

Aquesta setmana, en el ple del Congrés dels Diputats, es vota la creació de la subcomissió per a la renovació i actualització del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. Aquest pacte va ser renovat l’any passat, incloent mesures com les dirigides a l’especialització professional, l’atenció a les víctimes, la sensibilització i la prevenció, entre altres.

No obstant això, cal seguir avançant, prenent la gran oportunitat per incorporar la població adolescent com a col·lectiu especialment vulnerable i que es veu afectat per aquesta violència amb unes característiques i conseqüències pròpies, tant en l’actualització de les mesures que desenvolupi a partir d’ara el Pacte d’Estat, així com el Pla Estatal.

Save the Children demana que tot això s’alineï a la Llei Orgànica de Protecció a la Infància i l’Adolescència enfront la Violència (LOPIVI) i l’Estratègia d’Erradicació de Violència contra la Infància i Adolescència, aprovada recentment.

En aquest sentit, a nivell català cal desplegar el programa Coeduca’t i el Pla de les Escoles lliures de violències, oferint formació i dotant de recursos els centres educatius perquè puguin posar en marxa aquests programes. Des d’edats primerenques a les escoles però també a la família: amb un enfocament basat en la igualtat i la prevenció de la violència, que generi adolescents preparats per identificar i rebutjar conductes violentes i establir relacions sanes. Per això, s’hauria de posar en marxa un model de formació en criança positiva amb perspectiva de gènere en els cursos de preparació al part, postpart i als programes de salut del Nen Sa perquè pares i cuidadors aprenguin pautes de criança i estratègies educatives sanes i allunyades de la violència, de manera que tinguin eines per gestionar els problemes de comportament dels seus fills i reconèixer les seves necessitats.

Entre d’altres qüestions, també és necessari adaptar el telèfon d’Infància Respon de la Generalitat de Catalunya a les necessitats dels infants per garantir als nens, nenes i adolescents canals de denúncia i notificació segurs, accessibles i adaptats.

I precisament, l’organització considera que per intentar tenir més informació sobre aquesta realitat, es dugui a terme a Catalunya una Macroenquesta de prevalença per disposar d’un diagnòstic de la situació de violència contra la infància, per edat, zona i col·lectius. Per fer-ho, serà fonamental implementar el RUVI (Registre Unificat de Violències contra la Infància), antic RUMI, entre tots els departaments que poden recollir dades dels infants, establert en els articles 44 i 56 de la Llei 8/2021, i així mateix present a la normativa catalana.