Claus per adonar-te que un jove menor d’edat pot patir abús a les xarxes socials

Redacció

Aquests darrers anys han augmentat els casos d’abusos que comencen a les xarxes socials. “Les dades són les que són, i pràcticament un de cada cinc menors d’edat ha rebut sol·licituds sexuals a través d’internet, tant de persones adultes com d’altres menors d’edat. A més, dos de cada tres joves menors d’edat que practiquen sèxting (intercanvi d’imatges íntimes) ho fa sota pressió o coacció”, explica Irene Montiel, professora del grau de Criminologia i el màster universitari de Ciberdelinqüència de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i experta en ciberassetjament de menors per internet (grooming).

Segons un estudi d’Unicef en què s’han enquestat més de 10.000 joves de 25 països, només el 36 % dels entrevistats afirma que pot distingir amb certesa les persones que menteixen sobre la seva identitat a les xarxes. És a dir, la majoria de joves no distingeixen amb exactitud quan es produeix aquesta situació i quan no.

“Saber identificar aquestes situacions és clau per al desenvolupament psicosocial saludable, igual que ho és parlar amb els joves de les relacions abusives que es produeixen fora de línia. L’asimetria d’edat, de poder o de posició, o qualsevol forma de coacció en la interacció, defineixen una situació com a abusiva”, assevera aquesta mateixa experta qui també te un  estudi sobre el tema.

Com podem educar en el grooming

Davant aquest panorama, com poden educar els pares als fills perquè no siguin víctimes del grooming? La mediació parental no és fàcil, i menys quan els fills són adolescents. Però és vital establir-la perquè els fills no caiguin en l’ús inadequat de les tecnologies.

Montiel considera que, per disminuir el risc de ser víctimes (o agressors) d’abusos en línia, “el primer que cal fer és educar els fills en el respecte, la convivència i la igualtat”.

“El segon és ensenyar-los què és la violència o una relació abusiva perquè la puguin identificar, i per fer-ho és imprescindible oferir-los una educació sexoafectiva adequada. I el tercer, donar-los un bon exemple, no només pel que fa a l’ús de les TIC, sinó també pel que fa a la regulació emocional i les relacions saludables”, afegeix l’experta.

Així mateix, Vanesa Rodríguez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, afirma que “també és important tenir en compte que, com a mares i pares, hem d’acompanyar els nostres fills en els espais virtuals, de la mateixa manera que els acompanyem en els que no ho són”.

El Portal de Menors de l’Oficina de Seguretat de l’Internauta posa a disposició de les famílies llistes d’aplicacions que ajuden a controlar les pàgines web, recomanacions per crear una escola i una llar cibersegures, i una guia completa per a un ús responsable i segur d’internet.

No s’ha d’inculcar la por 

Però com podem alertar els fills sense que caiguin en la por? Rodríguez explica que “és fonamental tenir en compte que, per al treball preventiu sobre abusos, no sempre cal parlar-ne directament”. No es tracta que sempre estiguin alerta, sinó que aprenguin a “detectar situacions que sobrepassen els límits d’una relació saludable”.

Així, com a consell, la psicòloga de la UOC comenta que els pares o tutors s’han d’assegurar que “la conversa ocupi un lloc central en la dinàmica familiar”: ser pròxims i oferir el testimoni propi com a eina educativa. És a dir, “interessar-se per les seves relacions i també fer-los partícips de les nostres”, incideix.

A més, Irene Montiel afegeix que no es tracta de prohibir totalment l’accés a les TIC, però que, en el cas dels més petits, “hem de saber a quins riscos s’exposen i com es produeixen”. Segons l’experta, xarxes socials com ara Instagram o TikTok “són molt perjudicials, i no només per a la salut mental i per al desenvolupament cognitiu dels infants, sinó perquè també són utilitzades per persones que busquen algun benefici de tipus sexual, com ara imatges, trobades en línia, cites o fins i tot relacions afectives” .

Per això, Montiel considera que, “des del moment en què es produeix el primer contacte del menor amb la xarxa, s’ha d’evitar que navegui sense cap supervisió per aquests ciberespais, i s’han d’establir mesures de protecció”.

Entendre per què ho fan

Com recorden les expertes, si els pares detecten algun comportament estrany dels fills, és tan important preguntar com escoltar. “És molt probable que no ens agradi tot el que sentim o vegem, però cal arribar a comprendre la motivació de la seva conducta —quina necessitat estan intentant cobrir— per establir maneres saludables de satisfer-la”, assenyala Montiel.

De fet, l’especialista explica que, moltes vegades, el menor d’edat busca el reconeixement de persones adultes. Així doncs, “si entenem això, ens podríem convertir en els seus referents o, almenys, buscar adults del seu entorn que ho siguin de manera protectora”, afirma.

No obstant això, Rodríguez recorda que cal allunyar-se del concepte d’interrogatori, ja que la manca de diàleg pot confondre i acabar amb un matís més aviat inquisidor. “Cal dir-los que notem que passa alguna cosa i que estem en disposició de parlar amb ells. Hem de mostrar interès i voluntat d’ajuda, ser una figura vàlida a la qual poden recórrer sempre que ho necessitin”, conclou.

D’altra banda, en cas de no trobar la conversa adequada, Montiel recomana preguntar a l’infant “si entre els seus amics hi ha algú a qui li hagi passat això o allò (per exemple, que un adult hi hagi contactat per internet) i demanar-li la seva opinió sobre aquest tema o com actuaria si li passés a ell, a més de deixar-li caure que podria comptar amb nosaltres i que sempre estaríem al seu costat”.

Eines per facilitar el procés

Hi ha moltes aplicacions de control parental, com ara Family Link, Qustodio o SecureKids. Segons Montiel, aquestes eines “poden ajudar les famílies a establir limitacions de diferents tipus (com ara de temps, continguts, aplicacions permeses, etc.) i, a més, supervisen l’activitat dels menors d’edat”. 

Un altre punt important és que, quan es produeixi un delicte, s’ha de comunicar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades a fi de poder sol·licitar, si escau, la retirada d’imatges íntimes o humiliants que circulin per la xarxa i poder blindar el contingut delictiu davant d’altres malfactors.