Les Invisibles: “El sensellarisme en clau de gènere ha existit sempre. No es veia perquè no es mirava”

Redacció

Si viure al carrer suposa una amenaça real per a la vida de les persones sense llar, en el cas de les dones aquesta amenaça és encara més gran. En aquest sentit, dones supervivents de sensellarisme, entitats i administracions han donat la seva visió per abordar la problemàtica del sensellarisme femení. Ho han fet, aquest dijous, en ‘Les inVISIBLES’, la segona jornada de sensellarisme femení que ha organitzat Assís. La jornada, emmarcada en la setmana de les persones en situació de sense llar i del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, ha aplegat a més de 300 persones, en directe i en streaming.

El 68% de les dones acompanyades per l’entitat ha patit violència en algun moment al llarg de la seva vida. D’aquestes, el 57% ha patit violència sexual i el 71% violència física. El 44% de les dones ha patit violència estant en situació de sense llar. 

Són dones que viuen en habitatges insegurs, inadequats o en habitacions de relloguer que avui poden pagar però demà no. Dones que a canvi d’un sostre pateixen situacions d’explotació laboral, sexual i relacions d’abús. Dones que es veuen obligades a “ocupar” el sofà de familiars, amics i coneguts per no acabar al carrer.

La jornada ha començat amb la benvinguda de la presidenta de l’Institut Català de les Dones Meritxell Benedí i del director d’Assís Jesús Ruiz. Seguidament, ha tingut lloc la conferència de la professora Sonia Panadero, del Departament de Personalitat, Avaluació i Psicologia Clínica de la Universitat Complutense de Madrid, que ha posat el focus en la necessitat d’actuar sobre el trauma: “La violència té una presència molt comuna en la vida d’aquestes dones. Un dels elements que més ens ha cridat l’atenció és que aquestes experiències de violència tenen lloc de forma prèvia a la situació de sense llar, i moltes vegades continuen un cop la dona ja no disposa d’un espai segur on viure”.

A la primera taula de la jornada, Mariona Homs, directora General de Serveis Socials de la Generalitat, ha assenyalat la importància de la formació, juntament amb les eines i recursos: “Ens hem de dotar de molta formació, moltes eines i molts recursos per intentar donar solucions a aquesta problemàtica. Estem en el bon camí, només cal veure que som moltíssimes les persones sensibilitzades amb el tema”.

Homs ha compartit taula amb Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona i Saija Turunen, responsable d’investigació de Y-Foundation de Finlàndia. Les tres han exposat els èxits i millores en l’actuació per part de les administracions públiques en l’àmbit de les dones que han viscut situacions de sensellarisme.

“El repte no és només oferir atenció, sinó incorporar la perspectiva de gènere. Necessitem poder donar resposta a la demanda de les persones en situació de sense llar, i per això és important treballar en la prevenció”, ha assegurat Fuertes.

Durant la mitja part de la jornada, s’ha dut a terme l’acte de carrer amb motiu del 24N, Dia Mundial de les Persones Sense Llar. La XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense llar de Barcelona), ha volgut denunciar la situació de gran fragilitat que viuen les persones en situació de sense llar amb el lema ‘Fora de cobertura’.

Per il·lustrar-ho, s’ha realitzat una performance al passeig de Sant Joan de Barcelona exemplificant tots els obstacles i entrebancs que una persona en situació de sense llar i sense cobertura (legal, econòmica, laboral, residencial, etc.) es troba durant la seva trajectòria de vida, finalitzant l’acte amb el desplegament d’una pancarta amb el lema #ningusensellar.

Durant la segona taula de la jornada, Elena Sala, responsable del programa Dones Amb Llar d’Assís i del CRI La Violeta ha compartit taula amb Carmen Belchí, presidenta d’Aires Asociación i de Dalma Fabian, Policy Officer de Feantsa. Sala ha destacat la importància de crear espais específics per aquestes dones: “El sensellarisme en clau de gènere ha existit sempre. No es veia perquè no es mirava. Estem en un moment en què és fonamental que trobem espais per pensar plegades que vol dir incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit del sensellarisme, ja que evidentment va més enllà de l’obertura d’espais no mixtes”.

La veu de les supervivents del sensellarisme

L’última taula i una de les més impactants, ha estat moderada per Charo Sillero, responsable de gènere a Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona i directora del CRI La Llavor, que ha conversat amb la Joana i la Vanesa, dues dones supervivents de sensellarisme femení. Sillero ha obert el debat amb la culpa, la solitud, la fugida d’amics i coneguts i la gestió de l’esperança, tres temes que van de la mà amb les experiències de les dones en situació de sense llar.

Finalment, s’ha llegit el manifest de la XAPSLL, que ha estat elaborat per persones que viuen o han viscut en situació de sensellarisme i que prèviament s’ha llegit durant la performance. El document, llegit per Carmen Fortea, directora de Serveis d’Atenció al Sensellarisme de l’Ajuntament de Barcelona, Maite Mauricio, referent del projecte de sensellarisme a Suara cooperativa i Joana, supervivent de sensellarisme femení han demanat a les administracions “que connectin” amb les realitats de totes les persones sense llar.

“Demanem que connectin amb les dificultats d’intentar sortir del carrer i que apliquin polítiques valentes d’habitatge. No podem permetre que les persones en situació de sense llar ens quedem fora de cobertura”, han manifestat.