L’Observatori de Drets Sexuals denuncia “violència institucional” i dificultats per avortar

ACN

Les dificultats per poder accedir de manera lliure i gratuïta a la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) i l’accés a l’anticoncepció d’urgència són les dues principals vulneracions en matèria de drets sexuals i reproductius, segons un informe de l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius. El treball destaca que la majoria de vulneracions són “violència institucional”, un cop analitzades el centenar de denúncies rebudes el 2022, majoritàriament a la província de Barcelona. L’Observatori ha destacat que els drets sexuals i reproductius viuen un moment “crític” i ha instat l’administració a prendre les mesures adients atenent que hauria de ser la principal garant de drets.

Sobre la primera queixa, també s’expressen dificultats per rebre informació adequada i veraç, poder escollir el mètode amb tota la informació i de forma lliure i rebre un tracte adequat i de qualitat.

Sobre l’anticoncepció d’urgència, les dificultats es donen tant en centres públics com en farmàcies, i fins i tot en el 061. Les usuàries s’han trobat amb situacions en les quals no se’ls ha donat accés a cap opció anticonceptiva d’urgència o se’ls ha negat l’accés a l’anticoncepció d’urgència amb eficàcia de fins a cinc dies. També se’ls ha ofert informació errònia sobre un suposat topall per accedir a fins a tres tractaments l’any o se’ls ha dit que no poden accedir-hi després d’un avortament. A més, en alguns casos en què per tema d’horaris no es podia oferir l’anticoncepció, no s’han ofert alternatives. L’Observatori apunta també que existeix la idea errònia que cal una valoració prèvia per part de sanitaris i que els menors de 16 anys no hi poden accedir.

En tercer lloc, hi ha les queixes per l’atenció rebuda en centres sanitaris en relació amb temes com problemes per fer-se proves d’embaràs, temes de rehabilitació de sòl pelvià i de desemparament en situacions en què la persona necessita una atenció d’urgència per un possible diagnòstic, així com la negació d’atenció a una persona.

Els casos relacionats amb les infeccions de transmissió sexual (ITS) ocupen el quart lloc. Una de les situacions més habituals és el no abordar de forma urgent una possible ITS, de vegades es dona una atenció de judici i de forma més puntual s’han reportat casos de denegació de cribratges per tenir relacions entre dues dones, la manca de disponibilitat de test VIH a les farmàcies o bé la dificultat per accedir a un tractament de profilaxis postexposició sense targeta sanitària.

Els mètodes anticonceptius ocupen el cinquè lloc. En aquest cas, es reporta desinformació sobre els mètodes, problemes sobre el cost i limitacions d’accés. Entre totes, destaca les dificultats d’accés al DIU.

Finalment, es reporten dificultats en l’accés a les tècniques de reproducció humana assistida, amb obstacles durant el procés tant pel que fa als criteris d’accés com en l’atenció rebuda.

L’Observatori ha rebut aquest any també casos de desemparament en l’atenció psicoemocional en violències sexuals i dificultats en l’accés a la vacuna de la verola del mico.

No hi ha respostes reparadores

L’informe remarca que hi ha alguns canvis positius en els equips d’atenció sanitària específics. Malgrat això, lamenta que quan es tramita una queixa la resposta “no és gairebé mai reparadora”.

Al contrari, denuncia que en molts casos implica culpabilització de la persona que posa la queixa i dificulta que aquesta pugui exercir els seus drets de participació en la millora del sistema. L’informe posa com a exemple un cas de violència obstètrica pel qual es va posar una queixa fa mesos i que encara no ha rebut cap resposta.

Eina de diagnosi

L’organització ha creat l’Eina de Diagnosi de Compliment de la Diligència Deguda per l’anàlisi de la Violència Institucional en el marc dels Drets Sexuals i Reproductius. Aquesta fa un abordatge específic en relació amb les dimensions dels drets humans i els drets sexuals i reproductius. En concret, hi aplica la no discriminació, l’accessibilitat, la disponibilitat, l’acceptabilitat, la qualitat, la participació, la transparència i la sostenibilitat.

Entre d’altres, menciona el cas de dues dones que acaben de ser mares i que van tenir problemes a l’hora de registrar el seu nadó perquè el servei del registre hospitalari no sabia com havia de tramitar aquest registre pel fet de ser dues dones. L’Observatori recorda que el dret al registre està garantit pel Codi Civil independentment del gènere de les persones.

Es reporten també diversos casos de persones que havien demanat durant el 2022 una interrupció voluntària de l’embaràs i van rebre cita per fer-ho setmanes més tard. També casos de persones amb dificultats per aquest mateix procediment pel fet de no tenir targeta sanitària.

També es menciona el cas d’una jove que va demanar l’anticonceptiu d’urgència en un CAP i li van dir que no se li podia donar perquè estava en edat pediàtrica. L’endemà se li va trucar per dir-li que havia estat un error, però la dona ja havia comprat el tractament a la farmàcia.

Punt d’inflexió

Davant de tots aquests casos, l’associació ha apuntat que s’ha fet un llarg camí en el reconeixement i la garantia de drets sexuals i reproductius, però ha afegit que s’ha arribat a un “punt d’inflexió” en el qual cal aprofundir en la seva aplicació. Aquest aprofundiment ha de perseguir garantir la sobirania corporal de les persones i millorar el sistema per tal que s’adapti a les seves necessitats.