Fem Bloc: la importància d’aturar les violències masclistes digitals

La prova pilot d’aquesta línia d’atenció ha atès a una trentena de persones en 14 setmanes


Les violències masclistes digitals (VMD) són un fenomen en constant creixement. Per aquest motiu, el projecte Fem Bloc neix per donar suport i atenció a persones que han patit alguna mena de violència masclista a través d’internet i de les xarxes socials. Aquesta iniciativa consisteix en una línia d’atenció i suport que ha estat impulsada per diverses associacions, com Alia, Donestech i Calala Fondo de Mujeres, juntament amb la Universitat de Barcelona, l’advocada i activista feminista Laia Serra i la sociòloga i ciberfeminista Alex Haché. Aquest dijous han publicat els resultats de la primera prova pilot, on al llarg de tres mesos han atès una trentena de víctimes de VMD a través de WhatsApp, Telegram, Signal, correu electrònic i telèfon.

Ciberassetjament, control i vigilància a través d’Internet, amenaces, violacions de privacitat, discursos d’odi i violència sexual digital són algunes de les VMD que s’han detectat a la prova pilot de Fem Bloc. A partir dels resultats d’aquesta primera prova pilot, les impulsores del projecte han pogut constatar que aquestes situacions tenen efectes perjudicials en diversos aspectes de la vida de les persones que ho pateixen. En un 75% dels casos atesos, les víctimes han ressaltat que l’impacte més gran d’aquestes violències ha sigut psicològic; mentre que en un 42% dels casos assenyalen que l’impacte ha estat econòmic i en un 39% asseguren que els hi ha afectat sobretot a escala relacional. 

Segons les impulsores del projecte, a l’entorn digital es poden identificar quatre tipus de violències. En el marc de la parella, l’exparella o la família sovint es donen casos de vigilància de moviments, controls dels dispositius tecnològics o les xarxes socials o inclús la difusió no consentida d’informació personal. Per altra banda, existeixen les violències sexuals digitals, que inclouen la sextorsió o difusió d’imatges íntimes sense consentiment. Els atacs en línia, a través de discursos d’odi i de desprestigi o difamació. En últim lloc, la violència amb component digital on se censura o se silencia a la persona perquè deixi de tenir presència a xarxes i eines comunicatives.

Al llarg de les 14 setmanes que ha durat la prova pilot, el projecte ha atès un total de 33 persones de les quals un 51% tenen entre 18 i 35 anys, un 42% entre 36 i 60 anys i un 6% entre 61 i 71 anys. En aquest aspecte, les impulsores de Fem Bloc han ressaltat que no esperaven rebre sol·licituds d’aquesta darrera franja d’edat.

Un model de seguretat holístic

Fem Bloc neix per donar resposta a dones, persones migrades, racialitzades o membres del col·lectiu LGTBIQ+ que han patit en primera persona aquestes situacions de VMD. Des del projecte alerten que aquesta mena de situacions són un fenomen que creix a partir de l’auge de les noves tecnologies i que, per tant, permet noves formes d’exercir les violències masclistes. El projecte treballa amb un model de seguretat holístic on es té en compte la seguretat en els diferents àmbits que envolten la víctima, com és la seguretat física, emocional i la digital.

En els casos atesos es té en consideració les circumstàncies de cada persona i quina mena d’agressió ha patit per tal de determinar quin acompanyament és el més adient per la recuperació de la persona atesa. Per altra banda, l’atenció és interdisciplinària, de tal manera que en el procés d’acompanyament a la víctima participen experts en seguretat digital i assessors legals per tramitar les denúncies si s’escau.

La necessitat de formació

Les entitats impulsores de Fem Bloc alerten que cal una formació a polítics i personatges amb rellevància pública, entitats col·lectives feministes i LGTBIQ+, estudiants i joves i altres agents socials perquè tinguin la capacitat de detectar aquestes violències digitals. Asseguren també que cal exigir responsabilitat a les grans companyies tecnològiques —ja que és a través de les seves plataformes que es perpetuen aquests delictes— per tal que no dificultin el procés de denúncia i facilitin les proves de l’agressió en comptes d’eliminar-les de la plataforma.

L’advocada i membre de Fem Bloc, Laia Serra declara que “les Big Tech són responsables d’un gruix molt gran dels casos d’impunitat”. La sociòloga Alex Haché ho reafirma i assegura que les grans empreses tecnològiques no estan fent res per incorporar noves polítiques de prevenció i només actuen al respecte si hi ha mala premsa que les perjudica.

Des del projecte es reclama que cal fer un seguiment constant de l’evolució de les VMD, així com generar dades públiques, sistematitzades i longitudinals que permetin generar protocols dins d’un marc legal que diuen que està fragmentat i és insuficient. Al mateix temps, asseguren que el seu objectiu és que Fem Bloc pugui ser una iniciativa sostenible i que tingui continuïtat en els temps, per tal d’arribar a més persones.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article