Gairebé la meitat de la població demana canvis importants al sistema sanitari a tot l’Estat

ACN

La meitat de la població de l’Estat espanyol creu que el sistema sanitari funciona bé o bastant bé, mentre que l’altra meitat demana canvis importants. Així ho recullen els darrers resultats del Baròmetre sanitari 2022 publicats pel CIS. Concretament, un 11,1% creu que ‘en general, funciona bastant bé’, un 39,4% que ‘funciona bé, tot i que calen alguns canvis’, un 31,9% que ‘necessita canvis fonamentals, tot i que algunes coses funcionen’ i un 16,8% pensa que ‘funciona malament i necessita canvis profunds’.

El baròmetre també constata que vuit de cada deu enquestats considera que les llistes d’espera han empitjorat (44%) o continuen igual (36,5%), i només un 8,3% afirmen que han millorat.

Entre el 57,3% i el 75% dels enquestats apunten que triarien un centre públic si haguessin d’utilitzar un servei sanitari, mentre que la resta triarien un centre privat si poguessin escollir. Per tipus de servei, l’ingrés a un hospital (75%) és el que més convenç a l’hora d’optar pel públic i la consulta d’especialistes (57,3%) la que menys.

A l’hora de valorar els serveis sanitaris públics en una escala de puntuació de l’1 (totalment insatisfactori) al 10 (totalment insatisfactori), les urgències al 061 i el 112 i els ingressos en hospitals públics obtenen de mitjana prop d’un 7, sent els serveis que generen més satisfacció. Per darrere hi ha, amb una mitjana propera al 6, les consultes a l’atenció primària, l’atenció especialitzada i les urgències als ambulatoris.

Entre els que han mantingut alguna consulta amb el metge de capçalera en els darrers dotze mesos, el 70% va haver d’esperar més d’un dia per aconseguir la cita des que va demanar-la. D’aquests, més de la meitat va haver d’esperar més d’una setmana per ser atès. En línies generals, però, la informació rebuda pel professional mèdic o la confiança transmesa per aquest o el professional infermer són molt satisfactoris, mentre que el temps dedicat a cada pacient ho és menys.

Preguntades per la possibilitat d’utilitzar o no una videoconsulta en cas que el centre de salut d’atenció primària ho ofereixi, el 44,5% assenyalen que la utilitzarien, mentre que un 43% no ho faria i un 10% no podria fer-ho.

El 80% consideren que l’atenció rebuda a la consulta del CAP ha estat ‘bona’ o ‘molt bona’, el mateix percentatge que també fa aquesta valoració en relació amb les consultes a l’especialista. Quant a l’atenció rebuda en el cas d’haver estat ingressat en un hospital públic, el 86,6% qualifica l’atenció rebuda de ‘bona’ o ‘molt bona’. En el cas de les urgències, ho creu el 78,4%.

De les persones ateses a urgències, la majoria (45,4%) va haver d’esperar entre una i quatre hores des que hi va arribar fins que va ser ingressat o el van enviar a casa. Un 27,2% va esperar menys d’una hora i la resta més de quatre hores.

Per contra, només un 37,9% veu ‘bona’ o ‘molt bona’ la coordinació entre l’atenció primària, els centres d’especialitats i els hospitals mentre que un 30% creu que és regular, dolenta (14,4%) o molt dolenta (11,7%).