Per què les relacions adolescents virtuals perpetuen estereotips masclistes

Els rols sexistes existents a la societat també tenen presència al món virtual el qual és un entorn de socialització pels adolescents


Diversos informesd’organitzacions internacionals i d’àmbit nacional adverteixen des de fa més d’una dècada dels riscos que comporta l’ús de les xarxes socials durant l’adolescència. Aquests informes coincideixen en el fet que els nois i les noies adolescents accedeixen de manera generalitzada a les xarxes, utilitzant-les per establir noves relacions d’amistat i mantenir les del seu entorn presencial.

La investigació acadèmica s’ha ocupat de l’assumpte des de diferents perspectives. Així, l’estudi de l’adolescència, de caràcter essencialment interdisciplinari, analitza la influència que té la participació en les comunitats virtuals en el desenvolupament adolescent. 

Han quedat enrere suposats de dècades anteriors on s’assumien diferències en les interaccions entre el món presencial i virtual: avui en dia, ja no es discuteix la continuïtat entre ambdós entorns de socialització.

Internet i comportament ètic

Des dels primers estudis en aquest camp, s’ha destacat la importància de considerar el doble vessant de l’ús d’Internet: com a eina i com a context social.

Això fa que tingui un doble impacte en els aspectes relacionats amb el desenvolupament moral que s’afronta de manera especial en l’adolescència: si com a context, internet permet connectar i interactuar amb coneguts i amb desconeguts, i participar en comunitats en línia, és aquí on hi ha les oportunitats, però també els riscos i desafiaments pel comportament ètic.

L’anonimat en la participació, juntament amb la connectivitat quasi permanent, són aspectes que afecten a la privacitat i al tipus i la qualitat de la informació que es rep i comparteix.

Vulnerables en tots els àmbits

D’aquesta manera, en la denominada “part fosca” d’internet, destaca un problema que afecta de manera especial a les noies adolescents i joves.

Elles són les víctimes d’agressions en pràcticament tots els àmbits relacionats amb la sexualitat: corteig persistent, ciberdating, violència en les cites de relacions de parella, convits a la pràctica de sexe, missatges o trucades d’assetjament sexual explícit, stalking o vigilància, insults, enviament i recepció de material pornogràfic, sextorsion (xantatge amb imatges de contingut sexual), sexting (difusió de continguts de caràcter sexual), suplantació d’identitat, etc.

Aquesta vulnerabilitat digital de les noies també és producte dels estereotips sexistes vinculats a “l’amor romàntic” que, actuant en l’entorn presencial, es mantenen en el virtual: la gelosia, el control dels dispositius a través de l’intercanvi de contrasenyes, de l’ús del temps fora de la relació de parella, etc., considerant-se “prova d’amor”.

El “ser per altres”, accentuat

La investigació educativa i feminista destaca el perill: el “ser per altres” de les dones, davant del “per un mateix” dels homes, estaria en la base de la violència de gènere on les dones són les responsables del funcionament de la relació.

De l’especial interès, per l’alarma que genera en famílies i institucions educatives, i per la seva previsible influència en el desenvolupament afectiu-sexual en l’etapa adolescent, és el consum de pornografia que, per les característiques de gratuïtat en l’accés i d’anonimat en l’ús, té una àmplia presència en l’espai virtual. Sent un camp específic d’estudi, relativament recent, la nostra investigació (en procés de publicació) mostra resultats interessants, tot i que no contundents.

Pornografia i amor romàntic

Les noies es mostren més crítiques que els nois quant al consum de pornografia; tot i que també s’observa en elles certa confusió, producte de la interiorització de mites de l’amor romàntic, com la priorització del plaer masculí al seu propi, o la dificultat per expressar el seu desig en les relacions afectivosexuals.

Els importants canvis d’aquest període en els àmbits cognitiu, emocional i social expliquen igualment l’interès pel coneixement de tot el relacionat amb el cos i la sexualitat. Estudis recents assenyalen que una àmplia majoria de nois comencen el visionament de pornografia amb menys de 16 anys, això com que el seu consum freqüent és realitzat per prop de la meitat dels homes adolescents.

La important i complexa tasca educativa

La tasca educativa de la institució escolar és de vital importància per l’abordatge de l’educació afectivosexual en l’adolescència, si no es vol deixar que sigui la pornografia en el lloc d’aprenentatge.

La tasca no és senzilla per diferents raons, entre les quals, per la potent influència del context social. En ell, els estereotips sexistes predominen i ofereixen una visió errònia de la conducta sexual: s’invisibilitza el desig mutu i compartit dels protagonistes de la relació.

Un altre factor que complica la tasca és una característica específica del desenvolupament en l’adolescència: l’existència d’una consciència difosa entre el que es deu i es pot fer, i el que no.

Només amb assolir una moral autònoma que es basi en els principis ètics universals de respecte a l’altre, i de l’empatia cognitiva i emocional en les relacions interpersonals, ens permet avançar en la igualtat entre dones i homes. L’escola ha d’acompanyar al seu alumnat en aquest camí.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)

The Conversation

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article