Els professionals de la sanitat i la dependència demanen uns pressupostos “dignes”

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

La incertesa de cara als pressupostos del 2023 en matèria sanitària ha fet sortir al carrer a un centenar de persones aquest matí de dimecres. Totes elles s’han concentrat, sota la crida de Marea Blanca, UGT i CCOO a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per demanar un canvi de model, ja que consideren que l’actual està “més que obsolet”. 

Entre les demandes concretes dels professionals del sector destaquen l’increment dels pressupostos destinats a sanitat i dependència, millorar les condicions laborals dels treballadors sanitaris i l’increment de la inversió en infraestructures. “És fonamental que el 7,5% del producte interior brut català pugui dedicar-se a la despesa en salut. Avui dia no arribem al 6%, estem al 5,8% del PIB”, ha assegurat Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya.

El desgast dels treballadors sanitaris és una realitat que colpeja el sector, especialment, després de la pandèmia de la Covid-19. “Com podem garantir un sistema de salut de qualitat, amb l’accés universal, si no ho fem amb les condicions dignes de treball dels professionals del sector?”, ha lamentat Pacheco, qui ha recordat que els convenis col·lectius estan bloquejats.

“El conveni Siscat, que és el de la salut concertada, està bloquejat i no el podem desencallar. I els professionals de l’ICS, que són els del sistema de salut pública, estan en un procés de negociació que no avança”, ha asseverat.

En aquest sentit, Pacheco ha demanat al Govern que comenci a plantejar-se aquest desbloqueig per millorar de les condicions laborals d’aquests professionals perquè, “si ells no treballen en condicions de dignitat, evidentment, la salut no serà digne per cap ciutadana”.

Un 25% del pressupost sanitari a la primària

Una de les demandes de Marea Blanca i els sindicats és incrementar el pressupost de salutper a l’atenció primària en un 25%. “L’atenció primària vetlla perquè les persones no emmalalteixen: és més car cuidar una persona malalta que no pas evitar que algú es posi malalt. Hem d’apostar per la prevenció i, precisament, l’ atenció primària serveix per prendre el pols a la salut de la població”, ha assegurat Juan Carlos Delgado, del sector sanitari de CCOO de la Mútua de Terrassa.

Delgado ha lamentat que no hi ha metges de família, ni hi ha pediatres. “A Sabadell volen unificar els pediatres en dos CAPs i la resta de la població? s’haurà de desplaçar”. Un desplaçament que, segons Delgado, farà que aquest servei es converteixi en “un servei més d’urgències amb el risc de col·lapse i sense seguiment del nen sa, en comptes de tenir al pediatre de proximitat, que coneix la realitat del barri on viuen els seus pacients”.

Un altre exemple de retallades en els serveis d’atenció sanitària és el que es viu a Castellar del Vallès. En aquesta població, sanitaris i usuàris estan reclamant tenir el mateixos serveis que tenien abans de les retallades del 2010, que era tenir urgències de nit al seu centre d’atenció primària.

“Ara no les tenen i qualsevol urgència de tots els pobles del voltant de Terrassa i Sabadell han d’anar a les Urgències de Sabadell del Taulí, o de la Mútua de Terrassa, etc. això fa que col·lapsin els serveis d’urgències i són patologies que es podrien mirar de resoldre en un centre d’atenció primària”, ha assenyalat Delgado.

Fugir del debat parcial

Quin model sanitari necessita la ciutadania? Sindicats i usuaris demanen sortir de “debats parcials" i apostar per un “canvi integral”. “El que volem evidenciar és la necessitat de no només fer un debat parcial sobre les condicions de l’atenció primària o sobre les condicions de metges, etc. sinó que cal un debat conjunt de la sanitat pública”, ha destacat Camil Ros, secretari general d’UGT Catalunya.

En aquesta línia, Ros ha destacat que “no serveix de massa invertir en infraestructures si les persones estan cada cop més cremades, cada cop amb ritmes de treball més frenètics. Així no funcionarà”.

La marxa de professionals sanitaris cap a l’estranger també és un dels punts que demanen revisar amb urgència. “Hem de millorar les condicions de treball si no volem que les nostres metgesses i infermeres marxin a treballar a altres llocs d’Europa perquè tenen millors condicions laborals”, ha assegurat Ros.

Actualment, els recursos destinats a salut s’han equiparat als del 2010, any en què van començar les retallades. “Amb això es pensen que ja ens quedem contents, però la realitat és que portem 12 anys de desinversió pública a la sanitat catalana”.

Per tot això, tant els treballadors com la ciutadania demanen canviar el model actual del sistema sanitari i de la dependència per un altre en el qual “el factor humà sigui una prioritat”.