Identifiquen diferències en l’activitat espontània del cervell en les persones amb síndrome de Down

ACN

Investigadores de la Universitat de Barcelona (UB) han identificat diferències en l’activitat espontània del cervell en repòs de persones amb síndrome de Down en comparació amb la població en general. A més, sembla que aquestes variacions estan relacionades amb les habilitats cognitives. Segons les autores de l’estudi, publicat a la revista Scientific Reports, els resultats poden ajudar a detectar les anomalies del funcionament cognitiu, i el senyal cerebral podria ser un marcador de la neurodegeneració, que seria important davant les dificultats per avaluar la demència en aquestes persones. En el treball hi participen investigadores de la Facultat de Psicologia, l’Institut de Neurociències (UBNeuro) i l’Institut de Sistemes Complexos (UBICS).

La síndrome de Down és la causa genètica més freqüent de retard del desenvolupament neurològic: afecta una de cada 700 persones nascudes. L’esperança de vida d’aquestes persones ha augmentat molt en els darrers anys, però amb aquest increment també s’ha detectat un creixement de les comorbiditats, com ara la malaltia d’Alzheimer.

El catedràtic del Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa de la UB i actual rector de la universitat, Joan Guàrdia, assenyala que l’alta incidència de l’Alzheimer en la síndrome de Down pot aportar molta informació per “entendre la progressió temporal d’aquesta demència, les diferents facetes que contribueixen a l’edat d’inici, i també per aplicar aquests coneixements a la població en general”.

La recerca ha comparat els senyals del cervell en estat de repòs de 18 persones amb síndrome de Down i el de 18 persones d’un grup de control fent servir tècniques de ressonància magnètica funcional, un tipus d’estudi que permet avaluar la funció cerebral basal i que serveix per establir diferències entre grups.

Dins d’aquest paradigma, es van combinar dues tècniques d’anàlisi basades en dades: fALFF, que mesura l’activitat espontània local; i ReHo, que estima les anomalies regionals al cervell. “Són dues eines especialment útils quan no hi ha estudis ni hipòtesis que puguin guiar la recerca, com en aquest cas, en què molt pocs estudis han fet servir aquestes tècniques centrades en tot el cervell”, ressalta Cristina Cañete, primera autora del treball.

També es tracta del primer estudi que aplica aquesta tècnica a una mostra d’adults joves, amb una mitjana de 28,7 anys entre les persones amb síndrome de Down. En aquest cas, l’edat dels participants és molt rellevant, ja que permet identificar l’activitat del cervell abans dels primers signes de demència associats a aquesta síndrome.

“Cal tenir en compte que la neuropatologia de la malaltia d’Alzheimer és universal a totes les persones amb síndrome de Down de més de 40 anys. Això implica que, en un interval de molt pocs anys, es poden produir canvis importants en el cervell d’aquestes persones. Per tant, és vital centrar les investigacions en participants joves que encara no hagin desenvolupat els primers signes de la patologia”, destaquen els investigadors.

Relació amb les habilitats cognitives

Els resultats van identificar àrees cerebrals que mostren una activitat espontània diferent entre les persones amb síndrome de Down i el grup de control, com per exemple als lòbuls frontal i temporal. Tots dos són rellevants per a les funcions executives i del llenguatge i per a la memòria, funcions molt alterades en la síndrome de Down.

Aquestes dades es van relacionar amb diferents tests cognitius —incloent-hi una prova de fluïdesa verbal— dels participants. “El resultat més sorprenent ha estat la forta relació trobada entre l’activació a les àrees en què s’han trobat diferències i les proves cognitives”, explica Cañete.

Davant aquests resultats, un dels reptes de l’equip investigador és esbrinar per què es donen aquestes variacions i en quin sentit poden afectar les característiques neuropatològiques d’aquesta síndrome.

“Aquestes àrees semblen clau en la síndrome i podrien estar relacionades amb diferències estructurals del cervell, en les funcions que fan aquestes àrees, que estan afectades en la població amb síndrome de Down, o fins i tot podrien estar relacionades amb l’acumulació primerenca de plaques β-amiloide —típiques de la malaltia d’Alzheimer— en aquesta població”, afegeix.

La recerca també obre la porta a utilitzar aquest senyal cerebral per avaluar la neurodegeneració de les persones amb síndrome de Down. “Les dificultats en l’avaluació cognitiva d’aquesta població són enormes i calen nous mètodes, més fiables i vàlids. Per tant, una nova línia de recerca que cal investigar és l’ús del senyal cerebral com a biomarcador de la capacitat cognitiva o per poder detectar la demència de forma precoç”, conclou.

En el treball, hi han participat les investigadores Cristina Cañete, Maria Carbó i Maribel Peró, amb Joan Guàrdia, catedràtic de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Facultat de Psicologia. També han format part de l’estudi els experts Shi-Xian Cui i Chao-Gan Yan, de la Universitat de l’Acadèmia de Ciències de la Xina (Pequín).