Hàbitat3 fa una crida per aconseguir més habitatges per a famílies vulnerables

ACN

La Fundació Hàbitat3 ha posat en marxa la campanya ‘Obrim Portes’ per implicar ciutadania i empreses en el repte d’incrementar el parc d’habitatge de lloguer social per a persones en risc d’exclusió. L’objectiu és obtenir uns 200 nous habitatges cada any per afrontar l’increment de la demanda que preveuen per l’escalada de preus i la pujada dels tipus d’interès. A banda dels habitatges, també reclamen més recursos econòmics per tirar endavant els seus projectes. Aquí, el president d’Hàbitat3, Xavier Mauri, recorda que els costos per rehabilitar habitatges o construir-ne de nous s’han encarit un 30% i reclama, per compensar-ho, que es destinin 10.000 milions dels fons Next Generation a préstecs reemborsables a cost financer zero.

Impulsada l’any 2014 des del tercer sector, Hàbitat3 ha aconseguit més de 900 pisos on viuen més de 2.500 persones. Dels 912 habitatges socials que gestiona, 487 són pisos cedits de lloguer per propietaris particulars. La fundació, si és necessari, assumeix part de la rehabilitació del pis, que de mitjana se situa en els 20.000 euros, i dona garantia total de cobrament mensual a la persona propietària.

Des d’un habitatge cedit a Hàbitat3 a Esplugues de Llobregat, el president de l’entitat, Xavier Mauri, lamenta que amb l’encariment dels costos de rehabilitació molts propietaris es poden fer enrere perquè no els surti a compte cedir el seu habitatge. I és que del total del cost de la rehabilitació, una part el posa a fons perdut la fundació, però la resta es descompta del lloguer. “Si paguem lloguers un 10% o un 15% per sota del preu del mercat i li sumem un increment tan significatiu del cost de rehabilitació, la fórmula que oferim pot deixar de ser atractiva per molts propietaris i, per tant, que el nombre d’habitatges cedits baixi significativament”, afegeix.

Mauri detalla que els preus d’executar obres han pujat més d’un 30% (segons la Confederació Nacional de la Construcció). Això significa, per exemple, que la rehabilitació dels 104 habitatges que Hàbitat3 va fer durant 2021 passaria del milió d’euros que van costar als 1,3 milions d’euros. O que la rehabilitació de les dues plantes de la Llar Casa Bloc a Barcelona per fer-hi 17 pisos de lloguer social avui costaria 1,2 milions en lloc de 992.000 euros.

Des de la fundació també s’alerta que la pujada sobtada de les quotes hipotecàries i de la inflació pot portar a moltes famílies a no poder pagar les seves hipoteques i ser desnonades. Això, en cas de produir-se, faria que la demanda de nous habitatges socials s’incrementés exponencialment.

Avui en dia, els municipis amb més demanda d’habitatges socials són Barcelona, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Vilassar de Dalt, Santa Coloma de Gramenet o el Prat de Llobregat.

Davant d’aquesta situació, Xavier Mauri, demana la col·laboració de ciutadans i empreses i exposa la necessitat que les administracions destinin més recursos a l’habitatge de lloguer social: “Necessitem que l’estat situï l’habitatge social com a prioritat i hi destini fons europeus de recuperació tant a fons perdut com de devolució a llarg termini. Des de les entitats, reclamem que es destinin 10.000 milions d’euros dels fons Next Generation en forma de préstecs reemborsables en un termini de 40 anys i a un cost financer zero. Només així podrem combatre el dèficit estructural en habitatges socials, que aquí no arriba al 2% mentre la mitjana europea és del 15%”, assegura Mauri.

La urgència d’incrementar el parc d’habitatge social

A Catalunya, menys del 2% del parc d’habitatge és de lloguer social (destinat a llars amb ingressos baixos o molt baixos i, sovint, en situació o risc d’exclusió). La mitjana europea és del 15%, mentre a Països Baixos se situa en el 30%, el Regne Unit en el 17% i a França en el 14%. A més, la despesa pública en polítiques d’habitatge és del 0,1% del PIB, enfront del 0,6% mitjà d’Europa.

Mentrestant, les meses creades pels ajuntaments catalans per atendre emergències per manca d’habitatge reben 2.000 casos cada any. I les entitats del tercer sector han alertat que necessiten 1.400 habitatges socials abans de tres anys per atendre els col·lectius en situació de vulnerabilitat.

En el primer trimestre de 2022, a Catalunya s’han produït 27 desnonaments al dia de mitjana, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Es calcula que, des de l’inici de la crisi del 2008 i fins a acabar 2021, la xifra arriba als 100.000. Més de 4.500 famílies més podrien ser desnonades a partir del 31 de desembre, quan vencerà la moratòria de desnonaments. En els pròxims 15 anys, es calcula que 315.000 famílies quedaran “excloses” del mercat i no podran fer front al pagament del lloguer.