Les treballadores d’atenció domiciliària de la Fundació S21 reclamen la pujada salarial que estableix el conveni

Augusto Magaña

Les treballadores dels serveis d’atenció domiciliària (SAD) que gestiona la Fundació S21 s’han manifestat aquest dimarts davant la seu del Departament de Salut per reclamar el pagament de la pujada salarial del 8% que marca el conveni sectorial. Des de CCOO critiquen que el departament s’ha negat a fer una revisió dels llocs de treball que permetria fer aquesta pujada salarial, tot i que el sindicat ja ho havia pactat amb l’empresa. En canvi, des del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), de qui depèn la fundació, assenyalen que si encara no s’ha aplicat aquest increment salarial “no és per falta de voluntat”, sinó perquè estan subjectes a la llei del sector públic, la qual dicta que l’augment per a aquest 2022 és només del 2%. 

El cinquè conveni d’atenció domiciliària de Catalunya estableix una pujada salarial del 8% per al 2022. Tot i això, quan ens apropem a finals d’any, les treballadores dels SAD que gestiona la Fundació S21 només han rebut un increment del 2% del seu sou. Això es deu al fet que són considerades personal laboral del sector públic, ja que la fundació per a la qual treballen depèn d’una entitat pública, com és el CSC. Per tant, les seves condicions salarials venen regides per la llei de pressupostos estatal i la llei de pressupostos de Catalunya, que estableixen en un 2% el límit d’increment de la massa salarial per al sector públic.

Tot i això, des de CCOO insisteixen que, en aquest cas concret, les professionals del SAD “no són treballadores públiques”, ja que les seves nòmines i la seva contractació està a càrrec d’una fundació i, per tant, no tenen ni el salari ni la resta de condicions laborals (jornada, permisos, formació, etc.) que tenen les treballadores de l’administració, tot i fer un servei públic.

Noelia Santiago Alonso, membre de l'agrupació d'atenció domiciliària del sindicat, explica que des d'inicis d'any han buscat la fórmula legal per poder fer efectiu l'increment salarial que marca el conveni sectorial sense que això vagi en contra del que estableix la llei del sector públic. Així va ser com al juliol es va arribar a un acord entre les treballadores i la Fundació S21 per fer una revisió dels llocs de treball dels equips professionals dels SAD, per tal de valorar les seves tasques i justificar una possible pujada salarial que permeti desbloquejar el 6% restant de l'augment salarial que marca el conveni, tal com assegura Santiago Alonso.

Des del CSC afirmen que van traslladar la proposta de la Fundació S21 al Departament de Salut perquè faciliti la tramitació a través de “les instàncies administratives competents de la Generalitat”. No obstant això, aquest dimarts CCOO ha decidit sortir al carrer per denunciar que Salut no ha autoritzat el pagament de l’increment salarial que marca el conveni per a les treballadores de la fundació. Al mateix temps, el CSC sosté que encara esperen que l’administració autoritzi alguna via per poder aplicar immediatament aquest augment salarial, el qual es comprometen a abonar amb caràcter retroactiu, incloent-hi tots els imports que des del gener no s’han pogut satisfer.

Tant des de CCOO com des de la CSC reconeixen que la impossibilitat d’aplicar l’increment salarial que estableix el conveni sectorial suposa per a les prop de 300 professionals dels SAD que gestiona la Fundació S21 un greuge comparatiu en relació amb la resta de treballadores del servei. “Tot el col·lectiu de professionals dels serveis SAD, independentment de la naturalesa de l’entitat en què treballin, ha de poder-se beneficiar de les millores laborals que recull l’actual conveni col·lectiu”, subratllen des del consorci.

El SAD, un servei feminitzat i precaritzat

A l’informe d’avaluació de la implementació del SAD a Catalunya, encarregat a l’institut Ivàlua pel Departament de Drets Socials, es constata com el tipus de gestió (l’externalització) i les condicions laborals de les professionals són els dos factors principals que afecten la qualitat del servei. En aquest sentit, a l’informe s’assenyala que un 80% de les àrees bàsiques de serveis socials (ABSS) tenen el servei de SAD externalitzat, parcialment o totalment. Una externalització que, alhora, suposa en molts casos una font de desigualtats en la qualitat del servei a tot el territori català, ja que resulta en la pèrdua de control sobre el servei per part dels municipis. 

Per altra banda, a l’informe elaborat per Ivàlua es recull també el poc reconeixement de les funcions de les professionals del SAD i la precarietat de les seves condicions laborals. La rotació, els salaris baixos i les condicions laborals dolentes, així com el poc prestigi curricular són alguns dels factors que intervenen en aquesta precarització de les condicions laborals d’aquestes professionals, segons les conclusions de l’avaluació. No obstant això, el gènere és un element central que travessa les condicions laborals de les treballadores del SAD, ja que es tracta d’un sector “àmpliament feminitzat, amb una remuneració que és baixa i socialment poc considerada i en el qual es produeixen interseccionalitats amb altres factors de desigualtat, com pot ser l’origen de les treballadores”. 

Finalment, a l’avaluació que ha fet Ivàlua es reconeix també com l’entrada en vigor del cinquè conveni col·lectiu d’empreses d’atenció domiciliària de Catalunya ha fet que moltes empreses no hagin volgut prorrogar el servei, perquè consideren que no els és rendible amb els increments salarials que s’estableixen. Aquest conveni estableix un increment salarial global del 14% en els quatre anys de vigència: un 1% des de setembre del 2019, un 1% des de gener del 2020, un 4% des de gener del 2021 i un 8% des de gener del 2022. Ara mateix s’està negociant el pròxim, que hauria d’aplicar-se a partir de l’1 de gener de 2023.