Tres de cada deu treballadores de la llar treballen sense estar donades d’alta a Catalunya

Redacció
ACN

Tres de cada deu treballadores de la llar treballen sense estar donades d’alta a Catalunya, encara que la normativa estipula des del 2012 l’obligatorietat de cotitzar per tot el personal del sector, amb independència de les hores treballades. En total, es calcula que hi ha unes 24.000 persones treballant de manera informal al sector. Tot i això, la proporció d’empleades en situació d’informalitat s’ha reduït un 20% en comparació a fa deu anys, quan era del 50%. Aquestes dades s’extreuen de l’informe Situació del treball de la llar i les cures a Catalunya de l’Observatori del Treball i del Model Productiu que recull que el treball domèstic suposa el 0,7% del valor afegit brut català i ocupa unes 80.000 persones en el segon trimestre a Catalunya.

El sector de la cura de la llar representa un 2,3% del total de l’ocupació catalana, un pes elevat en comparació amb la mitjana dels països de la Unió Europea (0,9%). I és que Catalunya concentra el 4,5% del total del treball domèstic de la UE, tot i que en línies generals la població treballadora catalana només representa l’1,7% del total de l’ocupació europea. En el cas del conjunt de l’Estat la xifra encara és més elevada, amb el 30,2% del treball domèstic a la UE enfront del 10,1% del total d’empleats.

Alguns dels factors que expliquen aquest pes més elevat és l’elevada proporció de persones majors de 85 anys i l’alta taxa de participació laboral femenina, que tradicionalment són les que han assumit la cura de la llar.

D’altra banda, en molts països s’observa un elevat pes dels treballadors de serveis socials i una baixa proporció del treball domèstic. Per exemple, a França, amb un pes de l’ocupació en serveis socials del 7%, el sector domèstic suposa un 0,9% de l’ocupació. En canvi, a Catalunya el pes dels serveis socials és del 3,3% i el treball de la llar del 2,3%.

Les cotitzacions van a la baixa

La crisi de la Covid-19 va tenir un impacte més negatiu en el sector que en el conjunt de l’ocupació, tot i que en 2022 s’estan recuperant els nivells previs a la pandèmia. Tanmateix, posant el focus en les altes a la Seguretat Social, hi ha descensos continuats des de 2016 i registra a mitjan 2022 la xifra més baixa des de 2012.

Les feines relacionades amb la llar, ja sigui en serveis de cuina, neteja o cura d’infants o persones dependents recauen de manera aclaparadora en les dones. Així, de les més de 56.000 persones treballadores afiliades en el sistema especial de la llar a mitjan 2022 i que, per tant, tenen una relació laboral formal, el 93,9% són dones.

D’altra banda, la meitat de les persones que treballen al sector són estrangeres, una proporció molt més alta que la del conjunt de l’ocupació, que és del 16% de l’afiliació. La gran majoria de treballadores són procedents d’Amèrica, encapçalades per les d’Hondures.

Tradicionalment, la precarietat laboral de les feines de la llar han provocat que se situïn al graó més baix de la cadena salarial. Durant el 2021, el sou brut mensual del treball de llar s’estima en 858,09 euros l’any 2021, un 58,9% inferior al del total de l’economia.