Deu consells per gestionar els conflictes familiars per Nadal

Redacció

Després de diverses celebracions de Nadal afectades per la pandèmia, els confinaments i les restriccions, enguany tornen les trobades familiars nadalenques amb tota la seva normalitat. Tot i això, aquests moments de celebració poden convertir-se també en espais on esclatin desacords, desavinences i discussions. Per fer front a aquestes situacions, el departament de mediació, convivència i acció comunitària de la Fundació Pere Tarrés ha preparat deu reflexions i consells pràctics per gaudir plenament de les festes i gestionar millor els conflictes familiars que es poden produir en aquestes dates sense desequilibrar-nos emocionalment.

Tots, en algun moment, ens hem vist desbordats, bloquejats o pertorbats per la mala gestió d’un conflicte. I si aquest es dona en contextos familiars, un conflicte pot resultar especialment destructiu i generar molt de malestar emocional. Claudio Marcelo López Mora, mediador del departament de convivència i acció comunitària de la Fundació Pere Tarrés, ofereix deu pistes i tècniques per suportar les discussions familiars més intenses.

Per una banda, aquest expert de la Fundació Pere Tarrés planteja una sèrie de consideracions que s’utilitzen en la mediació familiar per redirigir de forma adequada els conflictes que es puguin produir i que ens poden ser útils en aquestes festes:

1. No seguir les provocacions que poden dur a un conflicte. Enmig d’una conversa que va pujant de to o va encaminant-se cap a una direcció que no agrada, cal intentar no caure en provocacions. En moltes ocasions, el germen d’una mala gestió d’una situació conflictiva radica en una percepció subjectiva d’una injustícia, però no es pot exigir que les persones de l’entorn quotidià ens tractin sempre amb respecte. Cal ser més estratègics i intel·ligents en la gestió emocional i social i tenir una mirada a mitjà o llarg termini que permeti fer un balanç dels pros i dels contres.

2. Estar preparats per quan arribi el moment i assajar rèpliques menys nocives. És inevitable que tard o d’hora algú ens tracti d’una manera que considerem injusta i, davant d’aquesta certesa, cal concentrar les nostres forces en estar preparats i respondre d’una manera més eficaç i menys nociva quan arribi una provocació.

3. No permetre que la ràbia domini la situació. Encara que algú pensi que té tota la justificació del món, no es pot permetre que la ira es desboqui, perquè això traurà totalment la raó i, d’altra banda, aquesta no és la manera més constructiva de fer front a una situació conflictiva. Enmig d’una discussió, una rèplica impulsiva i agressiva només contribuirà a una escalada del conflicte que no farà que les coses surtin bé i que suposarà pagar una gran factura emocional i potser una deterioració de les relacions familiars.

4. Convèncer-se a un mateix que es pot suportar la situació per molt incòmoda que sigui. Acceptar i convèncer-se a un mateix que encara que es produeixin situacions incòmodes i desagradables, es poden suportar. La clau és mantenir la calma i pensar que es té el poder de no deixar provocar per la situació i d’aturar el conflicte.

5. Trobar uns moments per aturar-nos i reflexionar sobre què ens aportarà reaccionar de manera impulsiva. No sempre serà possible, però en situacions de conflicte en què la tensió va pujant i està a punt de desbordar-se, és molt útil buscar moments per aturar-se i reflexionar sobre què pot passar si no redirigim el conflicte d’una manera adequada. Cal preguntar-se mentalment si una resposta agressiva arreglarà les coses o quina imatge transmetem cap als familiars o amistats si es perd el control.

6. Sempre s’és a temps de rectificar i esmenar els errors. Si totes aquestes reflexions no funcionen i es respon a la provocació de manera inadequada, cal tenir clar que sempre s’és a temps de rectificar, assumir la part de responsabilitat i reconduir la situació. Mantenir una actitud de responsabilitat i humilitat davant del conflicte serà molt més útil que deixar dilatar el conflicte en el temps.

Un conflicte mal gestionat pot resultar perjudicial i danyar relacions fonamentals, alerten els experts de la Fundació Pere Tarrés. Des de l’entitat, a més, afegeixen que el conflicte és una eina necessària, que no cal negar, sinó redirigir, i té la seva raó de ser, com a eina de creixement i de construcció de solucions. Per aquest motiu presenten una sèrie de tècniques concretes per aplicar quan el conflicte ens desborda i no sabem com reaccionar: 

7. Tècnica de «temps fos» o «knock out». Si el conflicte es desborda en excés, és útil canviar d’habitació o fins i tot sortir al carrer i deixar que es refredi la situació per no reaccionar, en calent, d’una manera inconvenient. És el moment de plantejar-se les reflexions que s’han apuntat abans, al voltant de quines serien les repercussions d’un hipotètic conflicte o de la imatge que es pot transmetre a familiars i amics si es reacciona desproporcionadament.

8. Tècnica del volcà o semàfor. És bàsic aprendre a identificar les sensacions i detectar quan apareix la ira i com augmenta. Per fer-ho es pot imaginar el procés de creixement de la indignació com un volcà que passa per diferents nivells abans d’entrar en erupció, tot identificant on es localitzen aquestes emocions i com van creixent (són al pit, han arribat a la gola, etc). També ens podem representar mentalment aquesta ràbia creixent com un semàfor. És convenient identificar el “punt de no retorn” per poder recular a temps abans la ira no arribi al color vermell i, per exemple, aplicar la tècnica anterior: sortir de l’habitació i refredar el conflicte per poder pensar amb claredat.

9. Tècnica d’estirar les mans. Una tècnica útil per alliberar la tensió és estrènyer els punys i estirar les mans ràpidament 30 vegades: per fer-ho, s’ha de contraure les mans, doblegar els colzes i després, desplegar els braços amb fermesa, com si s’esquitxés. Està demostrat que practicar aquest exercici és molt útil per desactivar l’adrenalina i treure càrrega a les emocions negatives.

10. Tècnica de la respiració ‘5-7-10’. Un altre mètode de relaxació que pot ajudar en aquests moments. Consisteix a inspirar lentament amb el diafragma durant cinc segons, contenir la respiració durant set segons i exhalar sense pressa durant deu segons més, en el moment que estigui a punt d’esclatar el conflicte. Respirar seguint aquest patró durant diversos minuts, repetint el cicle. Altres mètodes de relaxació amb els quals s’estigui més familiaritzat, ajuden igualment a rebaixar la tensió.