Quins són els reptes socials prioritaris per al 2023?

Redacció

Millorar les prestacions socials, reduir les traves burocràtiques, desplegar el conveni que regula la pobresa energètica i l’erradicació de la pobresa infantil. Aquests són alguns dels dotze reptes socials prioritaris per al 2023 que ha identificat la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Per poder tirar endavant aquestes mesures urgents, l’organització —que agrupa més de 3.000 entitats— apressa els partits polítics a tancar un acord de pressupostos que permeti accelerar el ritme d’aplicació de les polítiques socials pendents i insisteixen que els “preocupa que es tanqui l’any sense saber si s’acordaran”. 

“Cada dia que passa és una oportunitat perduda per comptar amb més mesures socials que pal·liïn la pobresa crònica i la sobrevinguda, generada pels últims episodis econòmics (Ucraïna, inflació i crisi energètica), perquè les persones que perceben una prestació social, com la renda garantida de ciutadania, disposin de més diners de butxaca o perquè millori la inversió en polítiques d’infància, un dels col·lectius més colpejats per la pobresa”, subratllen des de la Taula del Tercer Sector. A continuació, detallem els reptes socials prioritaris que ha identificat l’organització per a aquest 2023. 

Prestacions, burocràcia i pobresa energètica

1. Millorar les prestacions socials. Des de la Taula posen l’èmfasi en la necessitat d’una correcta coordinació entre la renda garantida de ciutadania (RGC) i l’ingrés mínim vital, ja que consideren que fins ara aquestes prestacions “conviuen de manera problemàtica”. 
2. Reduir les traves burocràtiques per millorar l’accés als drets socials. En aquest punt, les entitats socials recorden que l’increment del 8% de l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el barem d’accés a les prestacions socials que feia 12 anys que estava congelat, no es farà efectiu si no s’aproven uns nous pressupostos. Per aquest motiu, a banda d’urgir l’aprovació dels comptes, des de la Taula també subratllen la necessitat de simplificar i agilitzar els processos administratius perquè siguin més eficients i eficaços. 
3. Desplegar completament el conveni signat entre la Generalitat i Endesa. Per a la Taula, l’objectiu aquest 2023 hauria de ser ampliar aquest acord que regula la pobresa energètica a la resta d’empreses subministradores. A més, destaquen que tot i que s’ha tancat l’any amb la condonació del deute de la llum del 2021, encara no s’ha creat el fons d’atenció solidària i tampoc s’ha generalitzat la instal·lació de comptadors socials. 

Serveis socials i sensellarisme 

4. Desplegar el segon pla estratègic de serveis socials. Una mesura que, segons la Taula, hauria de servir per “dignificar, modernitzar i transformar els serveis socials perquè aquests siguin capaços de donar resposta a les noves necessitats socials”. 
5. Actualitzar la cartera de serveis socials. Per a les entitats socials no només cal incrementar les tarifes, sinó que també fa falta una revisió sencera de la cartera de serveis, per garantir una adequada atenció a les persones i una remuneració correcta als professionals. 
6. Dotar de recursos suficients el desplegament del nou ‘Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya’. A més, segons la Taula també cal accelerar l’aprovació de la proposició de llei per fer front i erradicar el sensellarisme. 

Pobresa infantil, habitatge i ocupació 

7. Aprovar i implementar polítiques efectives de lluita contra la pobresa infantil. El desplegament del pla de millora del sistema d’atenció a la infància, l’adolescència, la joventut i les seves famílies, aprovat el 2021, és un dels principals reptes que assenyala la Taula per preservar els drets dels infants i assegurar la seva inclusió social.
8. Incrementar els recursos per la promoció de nous habitatges de lloguer social. A banda d’aprovar definitivament el ‘Pla Territorial Sectorial d’Habitatge’, per a les entitats socials és clau incrementar un parc públic d’habitatge que a Catalunya no arriba ni al 2% del total d’habitatges, quan a Europa la mitjana és del 15%. 
9. Millorar el finançament de les polítiques actives d’ocupació. Una mesura que hauria d’anar emparellada amb l’impuls dels consells territorials, en què administracions, agents socials i econòmics i entitats de cada territori siguin les encarregades de dissenyar i aplicar els serveis i programes d’ocupació d’acord amb les necessitats de les persones i les empreses. 

Atenció sociosanitària i model de finançament

10. Impuls definitiu del model d’atenció integrada social i sanitària. Aquesta mesura és clau, segons la Tula, per millorar la coordinació dels departaments de Drets Socials i Salut i per oferir una mirada holística a les necessitats de les persones, així com arribar a aquells col·lectius que tenen necessitats més complexes, com la gent gran, les persones amb discapacitat o amb trastorns mentals, entre altres. 
11. Transformar l’actual model de subvencions cap a un model més estable. L’organització ressalta que cal millorar el calendari de les convocatòries de subvencions, ja que “es publiquen massa tard” i això provoca que les entitats hagin d’avançar diners dels projectes sense saber si rebran finançament.  
12. Aprovar i desplegar la Llei del Tercer Sector Social. Per a la Taula, aquest és un marc legal indispensable per reconèixer la feina i contribució de les entitats socials a la societat i al benestar de les persones en situació o risc d’exclusió social.