La síndrome d’estar cremat: la pròxima pandèmia?

Tenir cura de la ment és imprescindible per evitar ser dominats per l’estrès


Vivim en la societat de la immediatesa. Per resoldre dubtes, Google respon; si es vol aprendre alguna cosa, YouTube ensenya; i si es necessita alguna cosa, Amazon ho envia en qüestió d’hores. Tot això provoca que tant el nivell d’exigència com les capacitats personals hagin hagut d’adaptar-se a temps molt curts, augmentant així el nivell d’estrès i càrrega mental.

Les innovacions tecnològiques faciliten la vida diària, però també tenen efectes perjudicials. En aquest sentit, la síndrome d'estar cremat (també conegut amb l'anglicisme burnout) s'està convertint en una de les principals causes de la pèrdua de salut. Les taxes de prevalença superen el 10% a Europa, arribant al 17% en altres continents.

Feines que cremen

Per comprendre bé com es produeix, abans cal clarificar de què s'està parlant exactament: la síndrome d'estar cremat està classificat com la síndrome del desgast professional per la CIE-11 (Classificació Internacional de Malalties de l'Organització Mundial de la Salut). En aquesta guia s'identifica com un problema psicològic associat a la feina.

S’entén la síndrome d'estar cremat, doncs, com un procés durador en el qual es produeix un desequilibri entre les exigències de la tasca i les capacitats de la persona. El dany emocional que causa té una sèrie de conseqüències físiques i psicològiques sempre negatives.

Tot i que s'associa a l'àmbit laboral, existeixen fenòmens similars en processos ocorreguts fora de l'àmbit laboral. És el cas de l'assetjament escolar (bullying en anglès), amb conseqüències semblants en els infants i adolescents que ho pateixen. 

Tant l'individu com l'organització poden patir les conseqüències d'estar cremats. Les seqüeles personals poden ser psicosomàtiques (cansament, malestar, problemes digestius, cardíacs, respiratoris, etc.), de conducta (canvis d'humor, despersonalització, abús de substàncies), emocionals (esgotament emocional, ansietat, culpabilitat, irritabilitat), d'actitud (apatia, cinisme, ironia) i socials (conflictes familiars, aïllament, falta de comunicació).

En l'aspecte organitzatiu, la síndrome d'estar cremat pot deteriorar la comunicació i les relacions entre els treballadors. També s'incrementen els errors, les queixes, els accidents i l'absentisme laboral.

Estrès bo, estrès dolent

A diferència de l'estrès, que és puntual i a vegades positiu (l'anomenat eutrés), la síndrome d'estar cremat sempre provoca danys, sempre és negatiu. Els millors moments de la nostra vida estan marcats per nivells elevats d'estrès (un naixement, un casament, una graduació...) i, en canvi, es recorden com a moments únics.

Què passa si aquesta tensió emocional es prolonga, si no s’és capaç de gestionar-la, de controlar-la? Doncs el mateix que si un esportista realitza un sobreentrenament: quan sobrepassa les seves capacitats, es pot lesionar. En aquest cas, la lesió és lleu i amb una setmana o dos de descans (o unes vacances) es corregeix.

En canvi, si aquest esportista planifica malament una temporada completa i s'entrena per sobre de les seves capacitats reals durant mesos, és molt probable que pateixi una lesió greu, que no es recuperi amb descans i que requereixi tractament mèdic.

Passa exactament el mateix amb la síndrome d'estar cremat: posar al màxim les capacitats mentals durant un temps prolongat genera un dany profund que unes vacances o un descans no poden solucionar. Només un tractament mèdic ho pot reparar.

De la ment a la resta del cos

Quan l'entrenament està mal gestionat, els músculs i els ossos acostumen a patir perjudicis. Però quan és la ment la que ha estat espremuda, les conseqüències són molt més variades. Una persona cremada pot experimentar problemes cardiovasculars, digestius, emocionals, personals o productius, tal com hem vist anteriorment.

El ventall de símptomes de la síndrome d'estar cremat és molt ampli. Cal ser conscients que la ment controla tot l'organisme i els símptomes psicosomàtics poden manifestar-se a escala muscular, òssia, cardíaca, digestiva o respiratòria.

Només cal pensar com canvia la manera de viure quan s’està sotmès a un nivell d'estrès puntual. Una cosa tan simple i tan rellevant per la salut com és la manera de menjar es veu alterada per les emocions (el que es coneix com a alimentació emocional).

El cas és que la prevalença d'aquesta síndrome està augmentant de manera sistemàtica. I especialment, en professionals amb alta demanda, com la sanitat, la docència o els treballadors socials, s'està convertint en una de les principals causes de pèrdua de salut.

Parlem d'activitats en les quals les persones que acudeixen a sol·licitar el servei com sempre esperen resultats excel·lents. No hi ha una conformitat amb curar-nos o ensenyar-nos al 95%: quan es tracta de salut, educació o una problemàtica social, s’exigeix la perfecció.

Com reinicialitzar l'estrès

A les nostres mans tenim la gestió de les exigències. En primer lloc, cal ser conscients de fins a on es pot arribar, igual que l'esportista coneix els seus límits. I un cop s’és conscient d'això, exigir-se a un mateix en relació amb la pròpia capacitat real. Sent capaços d'adequar demandes i capacitats s’aconsegueix més productivitat i satisfacció. I conseqüentment, salut.

El consell de l'autor és identificar quines situacions de la vida ens generen més estrès (amenaces) i saber quines són les activitats que aconsegueixen reinicialitzar aquest estrès. La gasela ha de reconèixer al lleó (amenaça).

Trobar una activitat que permeti gaudir-ne, evadir-se dels problemes i en definitiva, permetre a la ment descansar, augmentarà la resiliència. Cal buscar alguna cosa que permeti que els temps passi ràpidament i que eviti pensar en res més. Cadascú haurà de buscar en el seu interior.

En aquest sentit, existeixen diverses estratègies per afrontar la síndrome d'estar cremat. Entre les quals cal citar la reestructuració cognitiva (modificar la manera com s’enfronten els problemes), la gestió efectiva de l'ansietat, l'establiment de rutines saludables, la potenciació de l'autoconeixement (reconèixer les limitacions), tècniques de relaxació o gestió del temps lliure.

Al cap i a la fi, el cos no és tan diferent de la ment. Si pateixen un sobreesforç, ens avisen, però si pateixen una sobreexplotació, acaben per lesionar-se. Conèixer les pròpies limitacions i reconèixer quins efectes tenen les exigències diàries sobre les capacitats resulta rellevant per mantenir la salut.

Cal recordar que totes les lesions deixen seqüeles (de major o menor gravetat) i que la ment és més important que els músculs.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)

The Conversation

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article