El que pensem i sentim afecta a la microbiota (i viceversa)

Isabel María Martín Monzón  Professora titular Àrea de Psicobiologia. Facultat de Psicologia, Universitat de Sevilla

Vivim en un món majoritàriament microbià, replet de microorganismes. En termes numèrics, a dintre i sobre nosaltres viuen de 10 a 100 trilions de microorganismes, amb els quals mantenim una relació simbiòtica. Amb aquesta xifra, no és d'estranyar que la seva existència afecti, fins i tot, a com pensem, sentim o emmalaltim.

La importància de l’equilibri

Els principals llocs de colonització microbiana humana són la pell, les vies respiratòries, el tracte urogenital, els ulls i el tracte gastrointestinal. Principalment, la majoria dels nostres “colons” resideixen en l’intestí, que a més és la població bacteriana millor caracteritzada.

Si alguna cosa caracteritza a la microbiota intestinal humana és la seva enorme diversitat. Madura i es modifica al llarg dels nostres cicles vitals (infància, adolescència, adultesa, vellesa), i és una clau fonamental per a protegir la nostra salut. En adults sans el 70-75% d’aquesta fauna microbiana correspon als grups  Firmicutes i Bacteroidetes, seguit en menor mesura per concentracions d’Actinobacteria, Fusobacteria,  Proteobacteria i Verrucomicrobia.

Per gaudir d’una bona salut, és necessari aconseguir un estat que els experts anomenen eubiosis de la nostra microbiota. És a dir, d’equilibri en la proporció de la quantitat i tipus d’aquests bacteris.

De fet, la descompensació de la microbiota s’associa a una gran varietat de patologies cròniques inflamatòries com la malaltia de la síndrome d’intestí irritable, el càncer de còlon i la diabetis, a més de patologies neurològiques o psiquiàtriques.

La relació bidireccional entre la microbiota i el nostre cervell

La manera de néixer (part vaginal o per cesària) influeix en la quantitat i tipus de bacteris que formen la nostra microbiota. Però també existeixen molts altres factors que influeixen en la seva composició des dels primers anys de vida: ús d’antibiòtics, tipus d’alimentació (lactància materna o no), exposició a estressors ambientals, infeccions i, per descomptat, la nostra pròpia genètica.

La interacció entre tots aquests factors no deixa indiferent al cervell. La microbiota repercuteix en processos cognitius com l’aprenentatge i la memòria, en processos emocionals (per exemple, en la nostra gestió de l’estrès), o en la nostra conducta social. De fet, hi ha estudis recents que analitzen el paper de la disbiosis intestinal en patologies com el trastorn de l’espectre autista.

I per què ocorre això? Les raons són múltiples, perquè també existeixen múltiples vies de comunicació entre cervell i microbiota intestinal:

1. D’una banda, es comuniquen a través del sistema immunitari. Aquest s’activa per la microbiota i allibera citocines que circulen pel torrent sanguini i influeixen a través de la barrera hematoencefàlica sobre el sistema nerviós central.
2. A més, es relacionen a través del metabolisme del triptòfan, que inclou alhora molècules fabricades pels microbis (àcids grassos de cadena curta) i neurotransmissors (per exemple GABA, noradrenalina, dopamina i serotonina).
3. Finalment, l’intestí estimula directament al nervi vague, que és la nostra principal via de comunicació directa amb el sistema nerviós central.

La microbiota s’associa a com ens sentim, pensem i ens comportem

Els estudis realitzats amb animals mancats de microbiota, els denominats germ free, han resultat molt reveladors per a aquest camp. Un estudi liderat per la investigadora irlandesa Pauline Luczynski va demostrar que l’absència de microorganismes en l’intestí provoca canvis en la resposta a l’estrès (major reactivitat) i deixa a les neurones més desprotegides. A més que afecta la sociabilitat i a la cognició.

Altres estudis amb animals sense microbiota han detectat en els seus cervells menor quantitat de dopamina, la qual cosa ha obert interessants línies de recerca en la cerca de la patogènia de la malaltia de Parkinson.

Si sabem que les funcions cognitives, emocionals i conductuals es veuen afectades per l’alteració en la microbiota intestinal, podríem promoure l’equilibri i així intervenir en patologies com a ansietat, depressió, trastorn de l’espectre autista, malaltia d’Alzheimer o Parkinson?

Aquesta pregunta ha estat plantejada detalladament per investigadors en els últims anys. D’aquí va sorgir el terme psicobiòtic, utilitzat per primera vegada en 2013 fent referència als probiòtics. Actualment, aquest concepte s’ha ampliat als prebiòtics i als postbiòtics.

Ara com ara, hi ha dades incongruents en la recerca en humans, a causa de les diferències entre estudis en la quantificació del cep de bacteri i la dosi consumida de psicobiòtic, la diferència en l’edat dels participants, així com les diferències pròpies entre la microbiota de cada pacient. Tot això fa que encara estiguem en una etapa inicial en l’estudi dels psicobiòtics com a suplements en patologies del sistema nerviós central.

Càncer cerebral i microbiota

La regulació de l’eix intestí-cervell és d’una de les teràpies que s’està estudiant aplicar en càncer cerebral. El glioblastoma (GBM) és el tipus de tumor cerebral més freqüent i agressiu en adults. En aquest tipus de càncer, els estudis indiquen diferències entre els bacteris de pacients amb GBM respecte als individus control.

En el futur pròxim s’aspira al fet que la modulació de bacteris (a través de trasplantaments fecals, nutrició, etc.) sigui una de les estratègies coadjuvants per al tractament del càncer cerebral, al costat de la neurocirurgia, la quimioteràpia i l’ús d’altres fàrmacs. Dietes com la cetogènica o les seves variants també estan sent analitzades, així com la dieta MIND (que és una mescla de dieta mediterrània i la dieta DASH, que està enfocada a retardar la degeneració neuronal).

Per ara, l’evidència suggereix que la dieta mediterrània pot ser un tractament complementari eficaç per a altres patologies com la depressió, en part a causa de la forma en què canvia la nostra microbiota, augmentant els microbis que promouen la salut (per exemple, F. prausnitzii, Bifidobacterium spp.). A més, en estudis recents s’ha identificat que alguns probiòtics, com els ceps de Lactobacillus i Bifidobacterium, poden reduir la gravetat dels símptomes depressius (en comparació amb el placebo) quan es prenen durant diverses setmanes.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)