Què són les addiccions comportamentals i per què s’acarnissen amb l’adolescència?

Gemma Mestre-Bach  Investigadora postdoctoral, Universidad Internacional de La Rioja

Fa més de 15 anys, nombrosos experts van començar a suggerir que algunes conductes, com el joc o l’ús de videojocs, semblaven ser addictives. Algunes persones que duien a terme aquestes conductes de manera excessiva presentaven símptomes similars als experimentats per aquelles persones amb addicció a substàncies (alcohol, cànnabis, etc.), per la qual cosa es va començar a proposar l’existència de les anomenades “addiccions comportamentals”.

Avui dia, els grans manuals diagnòstics dels trastorns mentals (la Classificació Internacional de Malalties i el Manual de l’Associació Americana de Psiquiatria) només han reconegut com a addicció comportamental al trastorn de joc. Tant el trastorn per videojocs, com el trastorn de compra compulsiva i el trastorn de la conducta sexual compulsiva han estat acceptats com a trastorns mentals, però de moment no es consideren addiccions, tot i que cada vegada hi ha una major evidència empírica que dona suport a característiques addictives.

Adolescència: terreny adobat

L’adolescència és una etapa del desenvolupament extremadament complexa caracteritzada, entre altres múltiples aspectes, per canvis tant en l’àmbit biològic com psicològic i conductual. Entre aquests canvis destaquen la maduració física, la formació de la identitat i l’increment de la responsabilitat, l’interès per les interaccions socials i la conducta exploratòria.

Per entendre si aquesta etapa vital està associada a una vulnerabilitat més gran a desenvolupar addiccions comportamentals, els experts han plantejat diferents models teòrics especialment centrats en el desenvolupament cerebral dels adolescents.

Tots aquests models es basen en el fet que els sistemes cerebrals que s’encarreguen del control cognitiu són encara molt immadurs (s’aniran desplegant amb els anys), mentre que el sistema de recompensa està molt activat i desenvolupat.

En altres paraules, els adolescents exhibeixen una impulsivitat més gran i una elevada tendència a buscar recompenses immediates, en comptes de presentar conductes orientades a objectius a més llarg termini. Els adolescents, per tant, mostren una tendència més gran a dur a terme conductes impulsives i de risc, incloent-hi les conductes addictives.

Factors de risc

Si aconseguim saber perquè alguns adolescents són més vulnerables que altres a desenvolupar aquestes patologies específiques i, per tant, podem detectar un perfil d’adolescent amb més risc, resultarà més senzill dissenyar plans de prevenció, detecció i tractament focalitzats especialment en aquests adolescents.

En el cas del trastorn de joc, ser noi i de menor edat, així com presentar distorsions cognitives i dèficits en la regulació emocional, depressió o una elevada freqüència d’ús de tabac, alcohol i altres substàncies són factors que prediuen un risc més gran d’acabar desenvolupant el trastorn.

Entre els factors de risc perquè un adolescent desenvolupi trastorn per videojocs, s’han destacat, entre d’altres, aspectes familiars. Per exemple, aquells adolescents que tenen una relació de menor qualitat o disruptiva amb la família, o que han estat víctimes de fets traumàtics dins del context familiar presenten un risc més gran a utilitzar els videojocs com una estratègia d’afrontament desadaptativa i, conseqüentment, en presenten una probabilitat més alta d’acabar desenvolupant una addicció.

És a dir, els videojocs serien usats per l’adolescent com una “eina” que el permet alleujar-se d’emocions negatives intenses (en aquest cas, en el context familiar) que no sap com regular d’una manera més adaptativa. Així mateix, altres factors de risc serien ser nois, reportar nivells elevats d’impulsivitat i solitud, així com la presència de problemes de conducta.

En el cas del trastorn de compra compulsiva, s’ha descrit la impulsivitat associada a emocions negatives com un dels factors de risc principals, així com l’ésser noia.

També s’ha suggerit que aquells adolescents que refereixen més emocions negatives i elevats nivells d’impulsivitat presentarien un risc més gran d’acabar desenvolupant ús problemàtic de pornografia en comparació amb aquells que no. No obstant això, calen més estudis en aquestes addiccions per arribar a conclusions sòlides.

Vulnerables i impulsius

Tot i que es requereix molta més investigació, sembla que els adolescents són una població especialment vulnerable a desenvolupar addiccions comportamentals. Es troben en una etapa de desenvolupament emocional, psicològic, físic i mental que els fa presentar nivells elevats d’impulsivitat.

La impulsivitat i les dificultats en la regulació emocional (pròpies de l’adolescència) són uns dels factors de risc més comunament identificats en aquestes patologies, per la qual cosa cal tenir-ho en compte a l’hora de dur a terme plans de prevenció, avaluació i tractament d’addiccions en població adolescent.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí).