Segons l’última enquesta sobre drogues en ensenyaments secundaris a Espanya (ESTUDES), tres de cada quatre estudiants entre 14 i 18 anys han begut alcohol durant l’últim mes i un 27% ho ha fet ràpidament i intensivament, “per afartament”. Aquest consum de botelló és el més nociu i pot provocar danys a llarg termini, i fins i tot irreversibles, al cervell adolescent.
La bona notícia és que el consum d’alcohol en joves està tenint una lleu tendència descendent els darrers anys, però les taxes continuen sent molt altes.
Un cervell vulnerable fins a la primera joventut
No serveix de res parlar dels efectes de les drogues d’abús si no es relaciona amb l’edat de la persona que les pren. El cervell està en desenvolupament fins als 21-24 anys, depenent de l’individu. Fins aquell moment, aquest òrgan es troba en una situació de més vulnerabilitat davant l’exposició a qualsevol compost tòxic.
Un dels grans problemes en aquest sentit és la banalització del consum de drogues tenint només en compte els adults. Si aquest missatge cala sense fer distinció d’edat, ens trobem amb un risc greu per a la salut pública.
L’aparició de demències de manera primerenca es relaciona amb l’edat de l’inici del consum d’alcohol
Valgui com a exemple el cànnabis. Els problemes de salut mental associats a la marihuana, com ara depressió, psicosi temporal o esquizofrènia, es vinculen als anys que l’individu ha complert quan comença a consumir-la.
Les dades acumulades durant les darreres dècades demostren que l’aparició de demències de manera primerenca es relaciona amb l’edat de l’inici del consum d’alcohol. Sabent això i que el cervell no deixa de desenvolupar-se fins a almenys els 21 anys, és incomprensible que beure alcohol sigui legal a partir dels 18 anys a la major part del món.
Així afecta l’alcohol al cervell adolescent
La resposta del sistema immune davant de la presència de l’alcohol suposa l’activació de processos inflamatoris que contribueixen al dany cerebral. La neuroinflamació induïda per aquesta droga ha estat relacionada amb els efectes neurotòxics i neurodegeneratius que produeix, molt més marcats durant l’adolescència.
No ens pot sorprendre que com més aviat comencem a prendre begudes alcohòliques, més probabilitats tindrem de desenvolupar demències primerenques. La comunitat científica alerta sobre aquests efectes des de fa molt de temps. En models animals, s’observa perfectament com el consum per afartament durant l’adolescència promou l’aparició de la malaltia d’Alzheimer a l’adult jove.
L’afartament d’alcohol durant l’adolescència promou l’aparició d’Alzheimer a l’adult jove
Aquest tipus de pràctica ataca els anomenats progenitors neuronals, que abunden al cervell adolescent. Són com a cèl·lules mare que es troben a l’espera de convertir-se en neurones i integrar-se a les xarxes neuronals del cervell. Això passa, per exemple, durant l’envelliment.
Si disminuïm les reserves dels progenitors neuronals aviat a la vida, el mecanisme de defensa contra l’envelliment queda minvat. I el mateix passa en altres situacions de dany cerebral: ens quedem sense capacitat de resposta. En aquestes circumstàncies, és raonable pensar que les malalties neurodegeneratives accelerin la seva aparició.
Què podem fer
El nostre grup acaba de descobrir una nova proteïna que resulta essencial per al mal que provoca l’alcohol al cervell adolescent. Inhibir-la aconsegueix prevenir el descens de progenitors neuronals que causa aquesta droga als joves.
A més, el compost que hem dissenyat per actuar sobre aquesta proteïna, anomenat MY10, també regula la resposta immune a l’alcohol. Curiosament, ho fa de manera diferent en ratolins mascles i femelles. Atès que MY10 preveu totalment la pèrdua de progenitors neuronals en ambdós sexes, no sembla que la reacció immune sigui l’única resposta a l’alcohol que exerceix un paper important en els efectes nocius sobre el cervell adolescent.
Com nosaltres, molts altres grups a escala mundial treballen en aquest tipus de tractaments amb resultats molt prometedors. Per exemple, el grup de l’especialista nord-americà Fulton Crews ha observat que el fàrmac galantamina repara la pèrdua de progenitors neuronals en rates.
La galantamina limita la resposta immune induïda per l'alcohol i limita els seus efectes neurotòxics
En aquest cas, galantamina només es va fer servir en rates mascles i els investigadors van veure que limita la resposta immune induïda per l’alcohol, cosa que limita els seus efectes neurotòxics. Això és molt interessant perquè aquest medicament ja es fa servir per tractar l’Alzheimer en humans. Per tant, en coneixem bé les dosis, els efectes adversos, etcètera.
Però no ens hem d’enganyar: la farmacologia ha de ser la darrera eina; mai no serà tan efectiva com la prevenció. Aquesta tasca no hauria de ser tan complicada. Cal començar per una conscienciació basada en l’evidència científica. Lluitar contra la passivitat familiar i social amb el consum d’alcohol als adolescents ha de ser prioritari. No podem ignorar aquestes reunions de centenars o milers de joves bevent sense control.
Entre altres mesures, els experts alcen la veu perquè s’adoptin iniciatives valentes respecte a l’exposició dels joves als continguts sobre drogues a mitjans digitals que no es correspon amb el seu grau de desenvolupament i maduresa. Mirar cap a una altra banda no és una opció.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari