Arreu del món, un de cada tres (32%) estudiants ha estat assetjat pels seus companys a l’escola durant l’últim mes, durant un o més dies. L’assetjament escolar és un tipus de violència escolar específic, que es distingeix perquè: (1) Les agressions són entre iguals i normalment van dirigides cap a una persona. (2) Hi ha un desequilibri de poder entre agressor i víctima, sigui físic, psicològic o social. (3) Tenen una durada perllongada en el temps. (4) Es produeix dins i fora del centre escolar.
Per què passa i què persegueix?
Els infants agressors solen tenir problemes de control de la ira, alta impulsivitat, baixa tolerància a la frustració, simptomatologia depressiva i en alguns casos trastorns de conducta.
Des del punt de vista familiar o social, són infants que poden haver patit altres tipus de violència o haver estat testimonis de violència dins la llar.
Els agressors solen tenir problemes de control de la ira
Els estils educatius amb què han crescut també juguen un paper important; una educació excessivament laxa, sense límits ni normes clares i amb una comunicació escassa o ambivalent i agressiva, és responsable d’aquest tipus d’agressions.
Normalment, nens, nenes i adolescents que agredeixen ho fan per mitigar alguna de les seves dificultats o bé com a mitjà per exalçar-se com a líders dins del gran grup.
Tolerància zero
Tenint en compte la gravetat de les conseqüències psicològiques (des de depressió a risc de suïcidi) i de vegades també físiques, és de gran importància que tots els agents educatius, les famílies i la societat prengui partit en aquest problema. En el cas dels centres educatius, tot l’equip docent ha d’estar coordinat per prendre accions cap al mateix objectiu.
Una qüestió fonamental és no deixar mai que l’acció es repeteixi: això pot provocar una habituació a les situacions de violència i una deshumanització de la víctima.
Fer valdre tots els alumnes
La sensibilització del grup d’iguals davant d’aquests actes és una de les eines més importants. Això es pot treballar mitjançant xerrades, tutories grupals, pel·lícules, literatura, etc.; tot recordant sempre que aquest tipus d’exercici ha d’anar acompanyada d’una reflexió en equip.
És crucial crear ambients d’igualtat i empatia a les aules
És crucial crear ambients d’igualtat i empatia a les aules, tot fomentant els punts forts de cadascun dels alumnes. D’aquesta manera, tots podran aportar a la resta de companys experiències i coneixements des del seu punt de vista, i aquests seran igual de rellevants per a tothom. Cal treballar a l’aula igual amb tot l’alumnat i crear un clima proper i de respecte individual i grupal.
També és molt valuós treballar amb els infants perquè no exerceixin d’agents passius davant de conductes violentes i se sentin lliures de compartir amb l’equip docent qualsevol inquietud sobre això.
El càstig pot ser contraproduent
El professorat pot observar des d’un punt de vista privilegiat els signes d’alerta davant de l’assetjament. El càstig positiu, renyar o aïllar l’agressor o l’agressora no són formes eficaces de tractar la situació; fins i tot pot ser contraproduent.
En canvi, cal seguir uns passos fonamentals:
- Tractar amb respecte a tots els alumnes és l’única manera que un nen o nena assetjat se senti lliure per explicar-ho.
- Programar activitats i tallers que condemnin l’assetjament, sense deixar de banda les conseqüències emocionals i psicològiques que pot causar.
- En cas de veure intimidació, imposar autoritat i frenar de cop la situació.
- Parlar amb l’agressor o agressora en privat, avisar del que ha passat al centre i fer un seguiment del cas.
Docents: models i vigilants
Els docents són el principal model a seguir durant gran part del dia, per això és molt important que la seva conducta sigui exemplar.
La prevenció per part del docent se centra a detectar els primers senyals d’agressió per prendre mesures actives treballant amb la resta de l’equip del centre, incloent-hi el departament d’orientació i els tutors.
Les famílies, element clau
El paper de les famílies és fonamental, ja que l’escola no pot treballar en aquest problema sense la seva col·laboració. La família és el primer agent de socialització dels nens i nenes i on es forgen en gran part els valors, com ara el respecte i la tolerància envers els altres, l’empatia i la manera de relacionar-se amb el món.
El paper de les famílies és fonamental
Segons es resolguin els conflictes a casa, els nens i nenes els repetiran en altres àmbits: els actes dels adults que els envolten són un model per als infants. Amb el seu comportament modelador, la família pot prevenir l’assetjament tant si els fills són víctimes com si són agressors o agents passius.
Protocols al centre
Quan hi ha una situació de presumpte assetjament escolar, el centre educatiu posa en marxa el protocol d’actuació. S’entrevista l’agressor o l’agressora i, per separat, la víctima; també els observadors; i es demana a més el punt de vista del tutor o tutora amb les observacions pertinents en referència al clima de convivència a l’aula.
Si es confirma que hi ha assetjament, es posa en coneixement de les famílies. Aquestes tenen dret a conèixer totes i cadascuna de les actuacions del centre.
Donar suport i restaurar
En el cas que sigui la família la que observa indicis d’un possible assetjament, en primer lloc, cal parlar amb l’infant i demanar tota la informació possible. Portar-ho al pediatre si es veuen agressions físiques i que quedin registrades al sistema. Posteriorment, s’ha de comunicar al centre perquè aquest actuï segons el protocol i apliqui les mesures oportunes.
No hem d’oblidar que és molt important treballar amb la víctima per restaurar el dany causat en tots els àmbits (social, psicològic i emocional). Amb l’agressor cal treballar els motius pels quals agredeix i reeducar perquè no torni a succeir. I amb els espectadors, es treballa l’empatia i les seqüeles d’haver presenciat actes de violència.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari