La segregació escolar s’ha reduït un 15% a nivell global i un 28% a nivell intramunicipal

ACN

Les mesures desplegades des de la signatura del pacte contra la segregació escolar el 2019 han permès reduir un 15% els nivells a escala global a Catalunya i més d’un 28% a nivell intramunicipal. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer estudi del Síndic de Greuges, que valora el desplegament de l’acord amb Educació, administracions locals i membres de la comunitat educativa i de l’arc parlamentari.

Tot i la valoració positiva, la institució assenyala incompliments com l’adequació de la zonificació escolar, el finançament dels centres i la gestió de la matrícula viva, que continua sent elevada, especialment en centres de complexitat. De tot plegat se n’ha parlat a la comissió de seguiment del pacte celebrada al Parlament.

Segons el document, actualment més del 75% de municipis que tenen, com a mínim, dos centres que imparteixen els mateixos ensenyaments són signataris del pacte. Aquest inclou 30 actuacions i 189 mesures concretes en nou àmbits que Educació i la resta d’agents signataris es van comprometre a implementar durant els cinc anys posteriors a la seva signatura. Tal com ha explicat la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas de la trentena de mesures, se n’han completat 8, i les 22 restants estan en procés de compliment. El pacte es va signar al març del 2019 i en ell es concretava que les mesures s’havien d’assolir en un període de cinc anys.

Si es pren com a referència l’objectiu de tenir tots els municipis internament sense segregació, des del curs 2018-2019 s’ha aconseguit reduir la segregació escolar interna a escala local un 28,1% a primària i un 28,5% a secundària.

Gímenez – Salinas ha valorat positivament la feina feta, però ha remarcat que cal seguir treballant per “intensificar” aquests percentatges.

Més enllà de la reducció global, el document assegura que si es pren com a referència l’alumnat estranger, entre els cursos 2018-2019 i l’actual, la reducció de la segregació ha estat del 16,4% a primària i del 14,9% a secundària. D’altra banda, si es pren com a referència l’alumnat amb necessitats educatives específiques, a P3 la reducció ha estat del 32,3% en l’admissió al sistema educatiu. A escala local, la reducció a P3 ha estat del 57,9%.

Forts desequilibris en alguns municipis

Tot i la disminució general, hi ha municipis amb forts desequilibris en l’escolarització dels alumnes i d’altres que, tot i el pacte, han registrat una evolució negativa. Així, dues terceres parts d’ajuntaments de més de 5.000 habitants han reduït els nivells de segregació escolar des de l’aprovació del pacte però en una tercera part aquests nivells han augmentat. D’altra banda, hi ha gairebé un 20% de municipis amb elevats desequilibris en l’escolarització a P3.

L’informe explica que s’ha reduït a la meitat, del 40,6% el curs 2018-2019 al 19,3% en l’actual, la proporció de municipis amb índex de dissimilitud superiors a 0,40 (com més a prop de zero menys segregació).

Entre els municipis que no registren tendència positiva pel que fa a la segregació hi ha Abrera, Anglès, Cabrils, les Borges Blanques, Igualada, Masquefa, Pallejà, Pineda de Mar, La Roca del Vallès o Sant Pere de Ribes, entre d’altres.

Menys centres amb concentració d’estrangers

L’alumnat estranger ha augmentat a Catalunya. Malgrat això, s’ha reduït el nombre de centres amb elevada concentració d’aquest alumnat. En general, el curs 2021-2022 95 centres de primària tenien més d’un 50% d’alumnat estranger -124 abans del pacte-. Això representa el 4,1% del total de centres. L’informe destaca que hi ha quatre on més del 70% dels alumnes són d’origen estranger. Pel que fa a secundària, hi ha 12 centres amb més d’un 50% d’alumnat estranger -10 abans del pacte-, l’1% de total. Un d’aquests amb més del 70%.

L’informe també indica com a millora del pacte l’increment de la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, que ha passat del 3,4% el curs 2018-2019 al 17,3% el 2022-2023 a P3, i del 3,7% al 19,6% pel que fa a 1r d’ESO. Per això, l’adequació de la reserva en funció de la detecció ha arribat a prop del 90% aquest curs, quan abans del pacte era inferior al 50%.

Detectar i preveure l’oferta a mitjà termini

Tot i aquests avenços, l’informe estableix punts d’incompliment i millora als quals la síndica també s’hi ha referit durant la seva intervenció al Parlament. Entre aquests, evitar que es repeteixi la detecció tardana de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, com va passar el curs passat, i que es pugui fer la reserva de places amb antelació, per evitar un canvi en l’oferta que es va presentar a les famílies.

Sobre la detecció, també esmenta la necessitat de millorar-la, ja que hi ha un 33,5% de municipis de més de 5.000 habitants amb nivells de detecció per sota del 10% a P3 i el 40,5% al primer curs de secundària. I és que quasi la meitat dels municipis no tenen creades les unitats de detecció previstes.

Una altra de les millores és reduir l’alumnat amb necessitats educatives específiques escolaritzat fora de termini als centres amb elevada complexitat, que encara representa més del 30% de la matrícula viva. En concret, el curs 2021-2022 era del 37,9% a primària -40,2% el 2018-2019- i del 29,4% a secundària -30,1% el curs 2018-2019-. L’informe assegura que es continua incomplint el compromís del pacte de no escolaritzar la matrícula viva d’alumnat amb necessitats educatives específiques a centres amb elevada complexitat.

Tampoc s’han desplegat instruments establerts al pacte com les taules locals de planificació. En aquest sentit, el 16,1% dels municipis més gran de 5.000 habitants no en tenen i quasi el 50% no té oficines municipals d’escolarització.

Millores pendents

Entre les mesures pendents, l’informe també situa que només un 5,4% dels municipis catalans han modificat les zones educatives i només un 9,2% ha elaborat informes sobre l’impacte del model de zonificació.

Aquest curs, el 69,3% de municipis de més de 5.000 habitants té un model de zona única amb diferents centres de primària, mentre que hi ha un 8,5% que tenen un model de zona única amb un sol centre. A secundària, les proporcions són del 55,7% i del 32,9%, respectivament.

En canvi, gairebé un 10% dels municipis (21 en total) de més de 5.000 habitants tenen zones on tots els centres tenen elevada complexitat i un 13,7% (29) tenen zones amb més del 75% de centres amb elevada complexitat pel que fa a primària.  A secundària, un 7,5% de municipis (16) té zones en què tots els centres tenen elevada complexitat i un 9,4% tenen zones amb més del 75% de centres amb elevada complexitat.

El finançament arriba tard

La institució apunta que tampoc s’han acomplert els compromisos associats al finançament dels centres previstos en el pacte. Així, critica que els ajuts contemplats per l’escolarització d’alumnats amb necessitats educatives específiques no s’han transferit, tot i que està previst fer-ho durant aquest curs. El decret contemplava 31,1 milions d’euros per als centres públics i 17,5 per als concertats. Finalment, el finançament addicional rebut pels centres concertats ha estat de 12 milions d’euros, un 31,4% menys del previst, segons l’informe.

En línies generals, el Síndic reconeix que des de la signatura del pacte, s’ha incrementat un 103% l’escolarització d’alumnat socialment vulnerable als centres concertats, mentre que el finançament addicional ho ha fet un 83%.

A més, critica que també hi ha retards en el pagament de subvencions adreçades a finançar les mesures d’escolarització equilibrada al sector concertat. Posa com a exemple que, l’any passat, la convocatòria de subvencions per dotar de finançament addicional la concertada es va obrir al maig i es va resoldre a l’agost, un cop el curs havia finalitzat. Per al Síndic, el retard “posa en qüestió” l’eficàcia de la subvenció.

Establir criteri de renda

Entre les principals recomanacions de l’informe hi ha establir un criteri de renda com a element central per determinar les necessitats educatives específiques de l’alumnat i desenvolupar procediments més automatitzats de detecció. També aplicar els instruments per evitar l’escolarització de la matrícula viva d’aquests alumnes als centres de màxima complexitat i desplegar amb diligència la convocatòria d’ajuts als centres.

L’informe també suggereix revisar els models de zonificació escolar vigents a cada municipi per tenir en compte la composició social i fer una programació a mitjà i llarg termini que corregeixi la sobreoferta actual.

Per la seva banda, durant la seva participació a la comissió de seguiment del pacte, el conseller d’Educació Josep Gonzàlez-Cambray, ha reafirmat el compromís del Govern per combatre la segregació i ha dit que “l’equitat i la qualitat educatives han de ser dues cares d’una mateixa moneda”. Ha assegurat que encara queda un llarg camí per recórrer, però ha esmentat alguns dels avenços que s’han fet en els darrers anys per reduir la segregació. Entre aquests ha destacat la reducció de ràtios, la gratuïtat de l’escolarització a al darrer any d’escola bressol o l’increment de l’oferta de places públiques tot i la davallada de la natalitat.

Alhora, Cambray ha recordat que s’està desplegant el Decret d’Admissió que permet “identificar l’alumnat vulnerable abans que entri en el sistema educatiu i fer una reserva de places”. Segons Gonzàlez-Cambray, aquest nou paradigma permetrà “canviar totalment la segregació” en els propers quatre o cinc anys perquè “les escoles ja no naixeran segregades, hi haurà equivalència i la vulnerabilitat de l’alumnat deixarà de ser una diferència”.

La sessió l’ha obert la vicepresidenta Alba Vergés, que ha insistit en què combatre les desigualtats i vulnerabilitats a les aules “ha de ser un objectiu de país perquè la segregació escolar és un element limitador d’oportunitats per l’alumnat”.