Catalunya fa més trasplantaments que mai el 2022: 1.346, un 4% més que l’històric 2019

Quinze persones que han mort per eutanàsia donen els òrgans des que s’aprova la llei el 2021


Els hospitals catalans van fer 1.346 trasplantaments d’òrgans el 2022, un 27% més que el 2021 –quan encara es notava el sotrac de la covid-19– i un 4% més que el 2019, l’any que fins ara tenia el màxim històric, quan se’n van fer 1.296. En la presentació de les dades, el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments, Jaume Tort, ha destacat que, més enllà dels rècords, les dades mostren el “nivell de maduresa” del sistema i ha recordat que, darrere les xifres, hi ha la generositat de donants i famílies.

Quinze persones han donat els òrgans després de demanar la prestació de l’ajuda per morir (PRAM) des que es va aprovar la llei de l’eutanàsia el 2021 i s’han pogut fer 56 trasplantaments. També s’ha superat el rècord de trasplantaments pediàtrics, amb 61.

Els anys 2020 i 2021, l’activitat es va reduir com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus, amb 999 i 1.063 trasplantaments respectivament.

En el balanç de l’activitat de donacions i trasplantaments de l’any passat, aquest dijous al Departament de Salut, Tort ha qualificat les xifres d’”estratosfèriques” i ha assenyalat que “el sistema ha entrat en un nivell de maduresa tan alt que permet als equips fer, de manera ordenada i amb qualitat, un nombre elevat de trasplantaments”. Per la seva banda, el conseller Manel Balcells ha recalcat la “innovació constant” que hi ha darrere dels trasplantaments.

L’OCATT apunta que, amb aquest volum d’activitat, amb una mitjana de 3,7 trasplantaments al dia, els centres catalans tenen possiblement la taxa d’operacions més alta del món, 173 trasplantaments per milió de població (pmp), tot i que és difícil de confirmar perquè cada sistema té les seves singularitats i és difícil de comparar-los, matisen.

Per tipus d’òrgan, l’augment dels trasplantaments el 2022 ha estat generalitzat, menys en el cas dels cardíacs, que s’han mantingut en 54. S’han fet 949 trasplantaments renals, un 28% més que l’any anterior, i se supera així la barrera dels 900; 203 de fetge (30% més); 107 de pulmó (26% més) i 33 de pàncrees (32% més).

El director de l’OCATT ha posat èmfasi que dos equips han superat per primera vegada a l’estat espanyol la barrera dels 200 trasplantaments renals, l’Hospital de Bellvitge (224) i l’Hospital Clínic (223).

Pel que fa als trasplantaments pediàtrics, també s’ha arribat a un màxim històric, amb 61 intervencions: 24 de ronyó, 24 de fetge, 9 de cor i 4 de pulmó. Any rere any es consolida el programa split en trasplantament hepàtic, una tècnica que permet realitzar dos trasplantaments, normalment a un infant i a un adult, amb un sol fetge. 

Les donacions augmenten

Un total de 357 persones van donar òrgans en morir (donants cadàver) el 2022, un 24% més respecte del 2021 i el segon màxim històric, després del 2019 (377). La taxa de donació a Catalunya se situa en 45,8 donants pmp. Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) pugen un 1% (164 versus 162) mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) augmenten un 53% (193 vs. 126).

El percentatge de negatives familiars a la donació s’ha reduït fins al 18%. Així, vuit de cada deu famílies han donat el consentiment a la donació d’òrgans.

La donació en vida va superar el rècord, amb 178 donants, tots de ronyó, amb un increment del 23% respecte del 2021. Els donants vius renals gestionats als hospitals catalans representen més de la meitat del total de l’Estat.

“Esperen donar millors cartes a algú que pateix com ells”

Una nova realitat que ha portat la llei de l’eutanàsia, que va entrar en vigor el juny del 2021, és la possibilitat de donar els òrgans després de demanar la prestació de l’ajuda per morir (PRAM), tot i que cal tenir present que moltes persones no poden ser donants. De l’estiu del 2021 al del 2022, hi ha hagut 137 sol·licituds del PRAM a Catalunya, indica la conselleria. 

Els responsables dels programes de trasplantaments han volgut deixar clar que la donació i l’eutanàsia segueixen processos independents. La donació es planteja en un segon moment, un cop la PRAM ha estat sol·licitada per la persona i aprovada pel Comitè de Garanties, mai abans. Si la persona vol ser donant, el procediment varia i s’adapta ja que ha de morir a un hospital, en lloc de fer-ho a casa, però també es busca que els últims moments de vida puguin ser com s’havia imaginat.  

La directora de Programes de Donació i Trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron, la doctora Teresa Pont, ha parlat de l’”emoció intensa” en aquestes entrevistes: “L’experiència que hem tingut ha estat molt emotiva. Aquests pacients han patit molt durant molts anys i ho tenen claríssim. Estimen molt la vida però no volen continuar vivint així”.

“La vida els ha donat molt males cartes i esperen donar-ne de millors a algú que està patint tant com ells. La tònica de la donació gairebé sempre és la mateixa, l’empatia amb el patiment de l’altre”, ha conclòs. 

Cadenes de parelles per a tres trasplantaments

Deu dels trasplantaments renals s’han pogut fer gràcies al programa de donant viu creuat, una alternativa per donar resposta a parelles donant-receptor incompatibles. Concretament, s’han fet quatre trasplantaments creuats (dues parelles) i dues cadenes (tres o més parelles) amb la participació d’algun hospital de Catalunya.

Una d’aquestes persones trasplantades de ronyó és Francisco Caballero, pacient crònic des de fa 35 anys. Havia rebut dos trasplantaments de donant cadàver i la tercera vegada va ser la seva parella qui va donar el ronyó. Ara bé, no eren compatibles i van entrar en aquest programa amb un trasplantament triple, incloent una parella donant-receptor de Portugal. “Els pacients trasplantats tenim un sentiment d’agraïment als donants i les famílies i a les persones que fan un treball tan ingent perquè puguem viure”, ha expressat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article