Quins són els reptes per a l’educació a Catalunya aquest 2023?

Redacció

El sistema educatiu català té molts reptes al davant que ha d’abordar urgentment per reduir les desigualtats i millorar l’ensenyament. Per exemple, Catalunya segueix al capdavant d’Europa en abandonament escolar prematur, només superat per Romania. A això s’afegeixen altres reptes, com la reducció de la segregació escolar, el dèficit de finançament, l’educació al llarg de la vida i el suport educatiu per a l’alumnat de famílies vulnerables. Per fer front a aquests desafiaments, la Fundació Bofill ha definit una sèrie d’aspectes clau que s’han d’abordar per avançar aquest 2023 en la garantia d’una educació de qualitat per a tota la infància i joventut.

En un any com el 2023 que estarà marcat per la política —tenint en compte que a la primavera hi ha eleccions municipals—, serà crucial posar l’èmfasi en els aspectes que s’han d’abordar per ajudar a reduir les desigualtats socials a l’escola i encaminar-se cap a una millora estructural del sistema educatiu català. Per a aconseguir-ho, el primer obstacle que s’ha de superar, segons la Fundació Bofill, és l’infrafinançament. A Catalunya, l’educació només representa 3,6% del PIB, mentre que al conjunt de l’Estat espanyol aquesta xifra és del 4,3% i la mitjana europea és del 4,7%. “Aquesta manca de recursos es trasllada d’una manera palpable en el dia a dia dels centres educatius: professorat, direccions, educadors, entre d’altres, es veuen amb veritables dificultats per garantir el dret a l’educació de tot l’alumnat”, assenyalen des de la fundació. 

A Catalunya, l’educació només representa 3,6%
del PIB

En segon lloc, tot i que igualment important, des de l’entitat consideren que s’ha de fer front urgentment a l’abandonament escolar prematur. Cada any a Catalunya abandonen els estudis més de 74.000 joves, xifra similar a la població de Manresa. En termes comparatius, aquesta xifra és del 14,8% del total de la població estudiantil, situant Catalunya al capdavant dels països de la Unió Europea en abandonament escolar prematur, per sobre de la mitjana espanyola (13,3%) i europea (9,7%). No obstant això, aquesta situació no afecta a totes els grups socials d’igual manera: abandonen més els nois, de famílies amb baix nivell d’ingressos, amb progenitors amb feines no qualificades, d’origen estranger, de minories ètniques i que viuen en zones rurals. Sobretot, l’aspecte econòmic és determinant a l’hora de continuar o no amb els estudis: un de cada cinc joves de famílies amb ingressos baixos els abandona abans de temps. 

La segregació escolar, assignatura pendent

Les desigualtats socials no només afecten la continuïtat dels estudis de l’alumnat, sinó que també tenen incidència en una de les principals assignatures pendents del sistema educatiu català: l’abordatge de la segregació escolar. En aquest aspecte, des de la Fundació Bofill apunten que el 31% dels alumnes que demanen plaça fora del període de preinscripció són assignats a un centre segregat. Per aquest motiu, consideren que “evitar l’adjudicació de matrícula viva als centres segregats és un mecanisme de protecció clau per posar fre a la seva complexificació” i alerten que “els criteris d’assignació d’aquest alumnat impliquen conseqüències molt importants des del punt de vista de l’equitat educativa”. 

El 31% de l’alumnat que demana plaça fora de termini és assignat a un centre segregat

A més, des de la Fundació Bofill subratllen que “els nivells de segregació escolar a Catalunya fa anys que són molt elevats en el context europeu, i no milloren”. Per exemple, un 40% de l’alumnat de primària i un 32% del de secundària hauria de canviar de centre per assolir una distribució equilibrada de l’alumnat estranger al conjunt de la xarxa escolar catalana, segons l’entitat. “Aquests alts nivells provoquen baixos resultats educatius globals i fortes desigualtats”, apunten des de la fundació. 

Per altra banda, el sistema de finançament lineal de l’educació a Catalunya fa que els recursos que reben els centres tinguin poc en compte la seva complexitat social i territorial. Així, els centres públics amb alumnat vulnerable només reben l’any 800 euros més per alumne que els centres sense cap complexitat, una quantitat que segons la Fundació Bofill és “insuficient per garantir les necessitats educatives d’aquest alumnat”. Una desigualtat que s’agreuja si es té en compte que Catalunya se situa en sisè lloc dels països amb menys inversió en beques en l’àmbit europeu. Malgrat l’increment de despesa que hi ha hagut els darrers anys, la meitat de l’alumnat en situació de pobresa segueix sense beca.  

Les extraescolars, un altre factor de desigualtat 

L’accés a les activitats d’estiu i extraescolars és un altre dels principals factors de desigualtat social a l’educació que s’han d’abordar urgentment, segons la Fundació Bofill. L’entitat alerta que, per als infants i joves més vulnerables, no fer activitats a l’estiu genera una pèrdua d’aprenentatge equivalent a dos o tres mesos d’escola. “L’estiu significa un allunyament dels entorns habituals d’aprenentatge i socialització, dels estímuls i els espais de descoberta i gaudi de l’entorn. I, per tant, per a qui els hàbits i el gust per aprendre queden aturats”, apunten des de la fundació. 

No fer activitats a l’estiu genera una pèrdua d’aprenentatge equivalent a dos o tres mesos d’escola

Aquesta desigualtat es manté quan es parla d’activitats d’enriquiment educatiu que es fan fora d’horari escolar. Mentre que un 94,7% dels infants i adolescents de classe alta practiquen alguna d’aquestes activitats, aquesta xifra cau fins a un 76,3% en la classe baixa, a més que no accedeixen al mateix tipus d’oferta. En aquest sentit, des de la Fundació Bofill consideren que “per aconseguir més i millors oportunitats, cal eixamplar l’educació més enllà del temps lectiu i de l’espai físic dels centres educatius, fomentant que els diversos agents educatius que treballen en un mateix territori estiguin connectats”. 

Millorar la comprensió lectora i les competències bàsiques

La comprensió lectora és bàsica per l’aprenentatge i clau pel desenvolupament de pràcticament totes les activitats escolars. Tot i això, l’11,2% de l’alumnat de primària i el 23% de l’alumnat d’ESO, finalitzen els estudis amb un nivell baix de comprensió lectora i, per tant, no entenen el que llegeixen, com apunten des de la Fundació Bofill. En aquest aspecte torna a tenir una clara incidència la desigualtat social, ja que, com assenyalen des de l’entitat, “l’alumnat de famílies amb baix nivell de renda, a 4t de primària presenta un nivell de competència lectora 20 punts inferior que l’alumnat de famílies benestants”. Per aquest motiu, és clau enfortir l’acompanyament i el clima lector en l’àmbit escolar i familiar.  

El 23% de l’alumnat d’ESO finalitza els estudis amb un
nivell baix de comprensió lectora

A més a més, les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO mostren un retrocés en els resultats de l’alumnat català, especialment en matemàtiques i anglès. La puntuació en aquestes proves ha caigut 2,7 punts en castellà, 9,1 en matemàtiques i 6,3 en llengua anglesa. Si ens fixem concretament en les competències matemàtiques, només el 17% de les nenes tenen un rendiment alt en aquesta matèria, enfront del 27% dels nens. “Ja en l’etapa de l’educació primària es dona un trencament vers l’aprenentatge de les matemàtiques que massa sovint desemboca en rebuig i persisteix durant la secundària i l’edat adulta. El rendiment en matemàtiques presenta diferències acusades per raons de gènere, context personal, familiar i origen”, destaquen des de la fundació.

Les diferències entre la pública i la concertada, un repte clau

“El nivell de corresponsabilitat del sector concertat en l’escolarització de l’alumnat més vulnerable és totalment insuficient, i per això cal revisar l’actual regulació dels concerts educatius”, avisen des de la Fundació Bofill. Segons l’entitat, per exemple, el sector concertat hauria d’escolaritzar més de 17.000 alumnes amb beca menjador per assolir una distribució equilibrada d’alumnat vulnerable entre la xarxa pública i la concertada; ja que mentre que el sector públic representa el 66% de la matrícula en general, escolaritza el 84% de l’alumnat amb beca menjador. 

La concertada hauria d’escolaritzar més de 17.000 alumnes amb beca menjador per fer una distribució equilibrada

Per altra banda, des de la fundació ressalten també que “la quota mitjana d’escolarització dels centres concertats a Catalunya és molt superior a la de la resta de comunitats autònomes” i critiquen que “algunes escoles concertades cobren quotes a les famílies d’entre els 500 i els 930 euros, xifres que no es corresponen en cap cas amb el potencial infrafinançament del sector concertat”. 

Formació d’adults, FP i necessitats específiques: altres urgències

Finalment, des de la Fundació Bofill assenyalen altres temes importants que s’haurien d’abordar aquest 2023. Per una banda, des de l’entitat apunten que s’ha de millorar l’accés a les places de formació professional, així com garantir els recursos addicionals i d’atenció intensiva per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Des de la fundació afirmen també que entre un terç i la meitat dels qui abandonen l’educació de manera prematura intenten tornar al sistema educatiu almenys una vegada, fet que fa necessari garantir que aquestes persones puguin continuar tenint oportunitats de formar-se. Unes oportunitats que són especialment difícils per a les persones adultes, ja que només un de cada deu continua formant-se. 

Per altra banda, des de la Fundació Bofill urgeixen les administracions a posar en marxa mesures que siguin efectives per garantir que l’alumnat de classe baixa no hagi d’abandonar prematurament els seus estudis, des d’ajudes econòmiques directes a les famílies fins a programes de suport educatiu intensiu. A més a més, des de l’entitat destaquen que aquest curs s’ha detectat el triple d’alumnat amb necessitats educatives específiques que l’any passat i asseguren que cal mantenir la reserva de places als centres per distribuir l’alumnat de manera equilibrada com a mesura més efectiva per revertir la segregació escolar. Finalment, la fundació fa una crida a implementar més programes d’educació social i emocional per a millorar les ràtios d’absentisme, els resultats acadèmics i la participació en l’aula dels alumnes que provenen d’un menor nivell socioeconòmic i amb baix rendiment.