Tres de cada quatre víctimes de violència masclista ja reben assistència lletrada immediata a les comissaries

Entre juliol i novembre de 2022 un total de 5.624 dones van fer ús d’aquest servei


Gairebé tres de cada quatre dones víctimes de violència masclista (72,02%) ja reben assistència lletrada immediata del torn d'ofici a les comissaries a l'hora d'interposar la denúncia per la presumpta agressió. Aquest percentatge significa que en dos anys s'ha aconseguit triplicar el nombre de dones amb assistència jurídica des del mateix moment en què es disposen a denunciar els fets.

Es tracta d’una de les conclusions de l’informe que ha elaborat el Consell de l’Advocacia Catalana sobre el dret de les dones víctimes de violència masclista, i que ha presentat a la Mesa del Parlament ara que es compleixen dos anys de la modificació de la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

L’informe permet constatar que la modificació legal que es va impulsar des del Consell de l’Advocacia Catalana ha significat un increment molt significatiu del nombre de dones víctimes de violència masclista que ja reben assistència lletrada del torn d’ofici des del mateix moment en què presenten la corresponent denúncia a les comissaries, sigui dels Mossos d’Esquadra o de les policies locals.

El 2020, el percentatge de víctimes assistides en seu policial era només del 23,8%, i el juny del 2021, just abans de l’aplicació del protocol, se situava en el 27,7%. A partir de l’entrada en vigor del nou protocol, el percentatge ha crescut de forma progressiva fins al 72% actual, segons les últimes dades corresponents al període juliol-novembre de 2022.

Així, en aquests cinc darrers mesos comptabilitzats, de les 7.809 dones ateses per violència de gènere, 5.624 van rebre assistència lletrada immediata en seu policial, mentre que 2.185 ho van fer posteriorment, en el jutjat de guàrdia. Aquestes dades fan referència només a les peticions del torn d’ofici, ja que no es disposa de les dades de víctimes que són ateses per advocats o advocades de lliure elecció.

La presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Encarna Orduna, ha destacat que l’aprovació de la modificació legal i la posterior aplicació del protocol ha suposat “una millora molt important en l’atenció que es presta a les víctimes, ja que ara una gran majoria de dones no han de passar per aquest tràngol sense cap mena d’acompanyament legal”.

Orduna recorda que abans d’aquests canvis, gairebé totes les víctimes no rebien cap mena d’assistència jurídica fins que el cas arribava al jutjat de guàrdia. “No només significa una atenció de més qualitat per a elles, sinó que també suposa un avantatge per als advocats i advocades del torn d’ofici, que des del principi ja participen de tot el procés i poden acompanyar a les víctimes, i això sempre acaba en un millor resultat que quan has de fer la primera assistència al jutjat de guàrdia”, assenyala Orduna.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat Eva Ribó, presidenta de la Comissió de Violència Masclista del Consell de l’Advocacia Catalana, que ha dit que ara moltes més dones es decideixen a denunciar perquè el fet de parlar amb els advocats les encoratja a fer-ho. Així mateix, ha afirmat que abans hi havia un gran nombre de víctimes que, en arribar al jutjat, “es feien enrere”.

Aquesta tendència, explica Ribó, s’està corregint perquè gràcies a aquest suport legal les afectades “saben que la llei les empara” i se senten molt més “acompanyades”. Tot plegat, afegeix, "fa que se sentin més fortes i segures del procediment que volen iniciar" perquè "tenen una persona al costat que les assessora en tot moment i que els resol possibles dubtes”. 

Una iniciativa pionera

Malgrat que la legislació ja regulava, des de l’any 2015, el dret de les víctimes de violència de gènere a rebre assessorament jurídic gratuït en el moment immediatament previ a la interposició de la denúncia, la seva taxa d’efectivitat era molt baixa, fins al punt que el 2016 no arribava ni a l’1%. És per això que es va impulsar una reforma que va donar com a resultat la modificació legal aprovada el desembre de 2020 al Parlament, que estableix l’obligació de sol·licitar aquesta assistència lletrada immediata des del moment inicial de la denúncia.

A partir d’aquest moment, el Consell de l’Advocacia Catalana va redactar un protocol d’actuació per garantir la seva efectivitat que estableix, entre d’altres, l’obligació del lletrat de guàrdia d’atendre en seu policial a la víctima assignada en el temps màxim d’una hora des que rep l’avís.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article