El ‘mindfulness’ pot ajudar els infants i adolescents a superar experiències traumàtiques

Redacció

Només el 2021, s'estima que mil milions de nens i nenes de tot el planeta van experimentar algun tipus de violència o de negligència, des d'abusos sexuals fins a maltractaments físics o emocionals. Aquest tipus d'experiències durant la infància representa un risc important per a la salut física i mental dels infants i adolescents i en retalla l'esperança de vida.

En aquest sentit, un estudi internacional amb participació de la UOC aporta per primera vegada evidència científica que confirma que fer una intervenció amb meditació de tipus mindfulness, combinada amb activitats d’expressió artística i teràpia psicològica per a trauma, comporta beneficis en adolescents que hagin patit experiències traumàtiques.

Els resultats d’aquest treball, publicat en obert a la revista Scientific Reports, demostren que aquesta aproximació dona lloc a canvis epigenètics en vies biològiques sensibles al trauma que es relacionen amb una disminució important de símptomes d’estrès posttraumàtic. Donat el risc de transmissió intergeneracional de comportaments de maltractament i abús, aquests resultats podrien representar una via per interrompre cicles intergeneracionals de patiment.

“El nostre estudi proporciona evidència científica per primera vegada que aquest tipus d’intervencions funcionen”, assenyala l’autora principal de l’estudi, Perla Kaliman, professora col·laboradora en el màster universitari de Nutrició i Salut dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i investigadora del Centre per a ments saludables (Center for Healthy Minds). Per aquest motiu, prossegueix, “esperem que els nostres resultats ajudin a promoure polítiques de salut públiques dirigides a reduir el patiment dels adolescents, així com els factors de risc per a la salut”.

Riscos a llarg termini de les experiències adverses en la infància

Experimentar violència o negligència durant la infància i adolescència s’associa a l’adquisició de marques en l’àmbit epigenètic que afecten la salut física i mental de les persones, amb conseqüències a llarg termini. Els infants i adolescents que experimenten quatre o més d’aquesta mena d’esdeveniments (violència física, emocional o sexual, negligència física o emocional, o creixement en una llar disfuncional amb pares amb malalties mentals, addiccions, alcoholisme, violència, membres de la família empresonats o separació dels pares biològics), tenen un risc incrementat de desenvolupar malalties com ara diabetis tipus 2, cardiopaties, obesitat, càncer, malalties respiratòries i mentals, a més de ser més propensos al consum d’alcohol i de drogues.

Les experiències traumàtiques en la infància, a més, augmenten la susceptibilitat a patir més vulnerabilitat a l’estrès, i a tenir respostes inflamatòries i conductes de risc. També s’ha vist que aquests canvis epigenètics acceleren el procés d’envelliment biològic i es poden heretar de pares a fills durant diverses generacions.

En aquest estudi de col·laboració entre la investigadora de la UOC, Perla Kaliman, l’ONG colombiana Inocencia en Peligro Colombia, dirigida per Susana Roque, el psiquiatre Elkin Llanes Anaya de la Universitat de Santander (Colòmbia) i el Centre per a ments saludables, dirigit per Richard Davidson, es van reclutar 44 noies d’entre 13 i 16 anys que havien patit quatre o més esdeveniments adversos i que estaven vivint en centres per a menors d’edat.

“Quan una persona experimenta aquest nivell d’experiències adverses acumulades, augmenta catorze vegades el risc de suïcidi, onze vegades el risc de consum de drogues intravenoses, més de quatre vegades el risc de patir depressió i de tenir comportaments de risc i, a més, es relaciona amb més de quaranta condicions de salut. Aquest tipus d’experiències són la major amenaça de salut pública a escala global que continua infratractada”, destaca Kaliman.

Ioga + meditació + expressió artística

Van dividir les adolescents en dos grups: el primer va seguir amb les seves activitats habituals. El segon, en canvi, va participar durant una setmana en un programa de teràpia multimodal desenvolupat per Susana Roque López, que inclou sessions de trenta minuts de ioga, així com pràctiques de meditació mindfulness guiades, a més d’activitats d’expressió artística, com ara ball, música, dibuix o teatre. Els dos últims dies, les noies van rebre sessions grupals d’una mena de tractament psicològic anomenat EMDR, de dessensibilització i reprocessament de l’experiència traumàtica. Els investigadors van prendre mostres de saliva de les participants, abans i després de la intervenció, i en van aïllar ADN per fer-ne estudis epigenètics.

En un primer treball, els investigadors ja van demostrar com el fet de seguir aquest programa reduïa de manera substancial el risc de patir problemes de salut mental associats al trauma. Ara, en aquest estudi de continuació que acaben de publicar, han comprovat que es produeixen canvis epigenètics en alguns gens implicats en els efectes del trauma, com ara la vulnerabilitat a l’estrès, les respostes inflamatòries o la tendència a comportaments de risc. Així, els científics van trobar centenars de canvis epigenètics associats a la millora de la salut mental com a resposta al programa.

“Hem vist en la puntuació de qüestionaris d’estrès posttraumàtic una reducció molt significativa, per sota del diagnòstic d’estrès posttraumàtic. I aquests beneficis s’han mantingut almenys dos mesos després d’acabar el programa”, afirma Kaliman, que explica que la reducció de l’estrès mitjançant la meditació i les activitats artístiques desencadena una cascada de neurotransmissors i hormones que actuen en el cervell i modifiquen l’expressió gènica i epigenètica.

Els autors d’aquest treball consideren que aquest tipus de programes pot ajudar a regular les emocions de manera més efectiva i a fomentar la resiliència en persones afectades per un trauma durant la infància.