Amnistia Internacional demana al Parlament una auditoria independent sobre les morts per Covid-19 a les residències

Redacció
ACN

Un informe d’Amnistia Internacional (AI) denuncia la falta de transparència i de rendició de comptes en la gestió de la pandèmia de la Covid-19 a les residències de gent gran. Per això, demana que el Parlament impulsi una auditoria independent per avaluar el grau de compliment de l’administració en la protecció dels drets de la gent gran durant els primers mesos de pandèmia. Amnistia diu que el grup de treball de la cambra catalana sobre la matèria no ha avançat gaire durant l’últim any i lamenta que no es reprengués la comissió d’investigació de la passada legislatura. A més, demana a la fiscalia que continuï investigant possibles males praxis.

Gairebé tres anys després de l’inici de la pandèmia AI recorda que han mort 35.000 persones a les residències geriàtriques de tot l’Estat. El director d’AI a Espanya, Esteban Beltrán, recorda que la seva organització va documentar la vulneració del dret a la vida, a la salut, a la no discriminació, a la vida privada i familiar i a una mort digna. Tot i això, l’entitat no ha rebut cap resposta satisfactòria de cap administració, i també és crítica amb la feina feta per la Fiscalia i el Defensor del Poble. “La situació podria repetir-se avui dia si la pandèmia empitjorés i es decretés un nou estat d’alarma”, lamenta Beltrán.

Amnistia Internacional critica que els intents de transparència “han estat obstaculitzats de forma generalitzada pels partits governants, sense importar el signe polític”. Actualment, només continua actiu un grup de treball al Parlament de Catalunya, que té per objecte analitzar el succeït i debatre sobre un nou model residencial. Amb tot, l’organització veu amb preocupació “l’escàs progrés” d’aquest grup de treball, gairebé un any després de la seva creació. És per això que AI demana celeritat en el seu treball i que impulsi una auditoria independent per avaluar el grau d’incompliment de les obligacions de l’administració a l’hora de garantir la qualitat de l’atenció a les residències i la protecció dels drets de la gent gran durant la pandèmia. També diu que s’han de poder extreure lliçons per avançar i establir un nou model residencial basat en la protecció dels drets humans i amb enfocament de gènere, tant dels residents com dels treballadors.

De fet, l’organització també considera “decebedora” la manca d’acord polític per recuperar la comissió d’investigació parlamentària que havia de continuar amb el treball de la passada legislatura, ja que “era un òrgan que disposava de prou competències per garantir la rendició de comptes i els drets a veritat, reparació a les víctimes i les seves famílies”.

Demanen més investigació i accés a dades

Segons AI, “malgrat la tendència generalitzada d’impunitat, en comptades excepcions s’han aconseguit avenços a les fiscalies provincials”. A Catalunya, la Fiscalia de Mataró va obrir diligències i va presentar una querella l’abril passat per homicidi imprudent, lesions i maltractament contra el director i la directora mèdica d’una residència durant la pandèmia. “Aquest cas constitueix una mostra que quan la Fiscalia vol posar tots els mitjans al seu abast per a realitzar una investigació adequada i eficient i ampliar informació és possible fer-ho”, diu l’informe.

No obstant això, AI lamenta que no hi hagi dades públiques sobre el nombre total de diligències penals obertes on ha intervingut la fiscalia ni quin ha estat el tràmit de cadascuna.

AI aposta per un nou model de residències. Tot i valorar positivament alguns dels punts aprovats el juny passat sobre recursos materials i humans o la formació del personal de les residències, també demana una millor coordinació amb el sistema públic de salut, més inspeccions i que les denúncies puguin ser anònimes.