Les patronals del tercer sector exigeixen uns pressupostos que augmentin les tarifes dels serveis que gestionen

La Confederació, Dincat i les patronals de l’atenció a la gent gran criden al Govern i als partits a arribar a un acord aviat


Les patronals del tercer sector exigeixen al Govern i als partits polítics un esforç per a aprovar uns pressupostos que reverteixin l’infrafinançament de les entitats socials. La Confederació, Dincat, la Coordinadora de Centres de Profunds de Catalunya (CCPC) i les diverses patronals de l’atenció a la gent gran —ACES, ACRA, ACAD, CSC, La Unió i UPIMIR— demanen a l’administració un augment de les tarifes públiques i els mòduls a través dels quals es financen els serveis que gestionen, ja que, adverteixen, es troben en una situació límit. Per altra banda, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha subratllat durant una conferència aquest dijous que és l’infrafinançament per part de l’Estat el que fa que sigui “impossible poder tenir una Catalunya socialment sencera”.

La Confederació xifra en un mínim de 150 milions d’euros la inversió que s’hauria de traduir en els pressupostos per poder garantir la viabilitat de les entitats i la millora de les condicions laborals dels professionals que es dediquen a l’atenció de les persones en situació de vulnerabilitat a Catalunya. Aquesta inversió suposaria un increment del 10% dels preus de la xarxa pública de serveis socials, la qual agrupa diversos serveis essencials cap a col·lectius especialment vulnerables, com la gent gran, la infància, les persones amb discapacitat o amb trastorns de salut mental i les dones víctimes de violències masclistes, entre altres.

“Davant les informacions que ens arriben de les negociacions conforme els nous pressupostos podrien no incloure aquesta millora reclamada, i tornar-se a ubicar amb un increment del voltant del 3%, des de La Confederació volem alertar que aquesta situació sumada a l’increment extraordinari de costos de subministraments posa greument en risc la qualitat de l’atenció a les persones i la viabilitat de les entitats”, asseguren des de la patronal del tercer sector.

Per la seva banda, Dincat adverteix que l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual es troba “en perill” davant la manca d’acord entre els partits polítics per aprovar uns nous pressupostos de la Generalitat. La patronal del sector d’atenció a la discapacitat critica que, després de diverses converses amb el Departament de Drets Socials —presidit per qui era, fins fa menys d’un any, el president de Dincat, Carles Campuzano— han pogut constatar que no hi ha “un compromís real amb el sector”.

“La diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, amenaçant, així, la qualitat de vida de les persones i la viabilitat de les entitats”, assenyala Dincat, qui urgeix als partits polítics i al Govern a “recapacitar” i a tirar endavant un pla de recuperació “digne”, el qual hauria d’incloure un increment del finançament del tercer sector de, com a mínim, un 10% per a aquest 2023.

Des del sector de l’atenció a la gent gran, en canvi, demanen un increment de les tarifes públiques relativament inferior al de la resta del tercer sector i el situen en un 7%. Tot i això, ressalten que l’actualització d’aquestes tarifes és “imprescindible per millorar les condicions laborals dels professionals d’aquest àmbit, per incorporar nous treballadors i treballadores que mantinguin la qualitat de l’atenció envers un col·lectiu molt vulnerable, i garantir la sostenibilitat de les empreses i entitats”.

Tot i que el conjunt de les patronals del tercer sector coincideixen en la necessitat d’augmentar les tarifes públiques dels serveis socials que gestionen, La Confederació insisteix, com a organització que agrupa les empreses del “tercer sector social no lucratiu”, en diferenciar les seves reivindicacions de les que fan aquelles agrupacions d’empreses privades com ACRA o UPIMIR. 

Campuzano subratlla la necessitat dels pressupostos

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha criticat l’infrafinançament per part de l’Estat en matèria de dependència, aquest matí en una conferència que ha celebrat a Barcelona Tribuna. Campuzano ha subratllat que és aquesta manca de recursos provinents de l’Estat el que fa que sigui “impossible poder tenir una Catalunya socialment sencera” i ha remarcat la necessitat de garantir la sostenibilitat del sistema d’atenció a la dependència.

“El model actual, que configura la llei del 2006, és pervers i insostenible. És pervers perquè obliga la Generalitat a garantir serveis, prestacions i suports sense garantir-ne el seu finançament, i alhora sense preveure cap mecanisme que sigui sostenible en el temps i que permeti afrontar l’increment de les necessitats”, ha denunciat Campuzano.

El conseller ha insistit en la necessitat d’aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2023, els quals ha qualificat d’uns “comptes expansius en un context d’extrema complexitat social”, i ha remarcat que “són els pressupostos amb l’increment de la despesa més alt dels darrers 17 anys”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article