S'estima que ja des de l'Homo neanderthalensis (400 000-40 000 anys enrere) els éssers humans ens hem preguntat per a què estem en aquest món, si hi ha alguna cosa més d'allà de nosaltres mateixos. De fet, aquesta consciència existencial és probablement la característica que més ens distingeix de la resta dels animals.
Moltes persones pensen que el sentit en la vida és una qüestió purament metafísica o completament subjectiva i que, per tant, no pot ser estudiada objectivament. Unes altres afirmen que és una qüestió que no té resposta.
No obstant això, en psicologia, el sentit en la vida (es parla del sentit en la vida i no del sentit de la vida com a tal perquè varia en cada persona) s’ha abordat científicament des de fa diverses dècades, principalment des de la pionera aportació del psiquiatre austríac Viktor E. Frankl.
Un constructe important en psicologia
Lluny de ser una qüestió metafísica inabordable, el sentit en la vida ha estat descrit com a constructe psicològic i hi ha tot un camp de recerca sobre la importància d’aquest constructe en el comportament humà, la salut mental i la salut física. Per exemple, sabem que el sentit en la vida és un dels pilars de la felicitat i el benestar psicològic. Al contrari, la manca de sentit en la vida s’ha relacionat amb una gran varietat de trastorns psicològics com la depressió i l’ansietat.
Hi ha aspectes objectius en el sentit en la vida? La resposta científica és sí. El sentit en la vida s’ha definit com “la percepció d’ordre, coherència i propòsit en l’existència d’un, la cerca i assoliment de metes valuoses, i un acompanyant sentit de realització” (Reker i Wong, 1988). En els últims anys s’ha generat consens basat en l’evidència que el sentit en la vida està compost per tres elements bàsics (model tripartit): coherència, propòsit i importància/significança.
Cognició, motivació i emoció
La coherència, com a faceta més cognitiva, fa referència al grau en què una persona percep ordre i comprensió sobre si mateix, el món i el seu lloc en la vida. El propòsit és l’element de caràcter motivacional i es refereix a tenir metes, valors o aspiracions que donen una direcció a la vida d’una persona. La importància o significança és la faceta de tipus més emocional i fa al·lusió a la percepció i sentiment que la vida d’un té valor i importa en el món.
Com a dada interessant, quan s’han comparat aquests tres components, la importància/significança és clarament la faceta que més prediu la valoració del sentit en la vida. Dit d’una altra forma, aquest sentiment d’importància dins del nostre context sembla ser el component més central en el nostre sentit en la vida.
En benefici d’altres
En línia amb les idees originals de Viktor Frankl, la importància/significança s’ha vinculat amb l’autotranscendència, entesa com la persecució i contribució a una causa major que va més enllà d’un mateix (per exemple, cap a altres persones o éssers, la societat, la naturalesa, o Déu en cas de ser religiós).
Comptat i debatut, és més probable que experimentem un major sentit en la nostra vida si la dirigim, voluntàriament clar, cap al benefici d’uns altres, i no solament en benefici propi. Per descomptat, hi ha infinites maneres de fer-ho i cada persona decideix el com i cap a qui o què dirigeix el seu esforç. Igual que pot decidir no fer-ho i probablement perdre’s una gran part del sentit que pugui tenir la seva vida. Lluny de ser incompatibles, la prosocialitat i el creixement personal van units de la mà.
Experiències i ‘carpe diem’
A més, en una recent recerca que hem dut a terme juntament amb altres col·laboradors internacionals, publicada en la revista Nature Human Behaviour, aportem una àmplia evidència empírica sobre un quart element que constitueix el sentit en la vida: l’apreciació experiencial, és a dir, la contemplació del que esdevé a un en el moment present.
Com observem al llarg de set estudis, aquesta capacitat per a apreciar les experiències que estem tenint en la nostra vida, l’estar connectat amb l’aquí i l’ara, pot arribar a predir un major judici de sentit en la vida que els altres elements proposats fins avui. Una altra dada a tenir en compte si volem potenciar el nostre sentit en la vida: no descurar el carpe diem.
Menys pensar, més actuar
I, finalment, en congruència amb les idees de Viktor E. Frankl, Paul T. P. Wong i la psicologia contextual, en la nostra recerca hem vist la importància d’un altre element bàsic del sentit en la vida: les accions responsables o accions valuoses (aquelles conductes que dirigim cap al que valorem en la vida i creiem moralment correcte).
El sentit en la vida no sols té a veure amb el que pensem, sentim o ens motiva, sinó també en gran manera amb el que fem. No és tasca fàcil assumir la responsabilitat de la nostra pròpia existència. Això suposa enfrontar-se a les conseqüències, no sempre agradables, de ser el que un vol ser. No obstant això, és encara més difícil creure que algú pugui sostenir i percebre per molt de temps que la seva vida té un sentit significatiu si no emprèn accions cap al que considera valuós. Així que no ens quedem fins a l’infinit pensant i repensant. Avancem, prenguem decisions i actuem!
Les fonts de sentit
Més enllà d’aquestes cinc facetes que defineixen el sentit en la vida, un altre objecte d’estudi en psicologia ha estat el d’identificar què dona sentit a la vida de les persones, és a dir, quines són les fonts de sentit més comunes. Les enquestes realitzades en diferents cultures sobre què dona sentit a la vida han conclòs amb resultats molt similars.
Les relacions personals, la intimitat o l’amor, l’autotranscendència, la contribució a la societat, els assoliments personals, l’espiritualitat i l’harmonia estan al capdavant de les fonts de sentit identificades a escala global.
Com defensava Ortega y Gasset, semblen existir unes certes condicions fonamentals que donen valor a les nostres vides, no simplement perquè nosaltres les considerem subjectivament valuoses, sinó que aquestes àrees han de contenir qualitats en si mateixes que ens fan valorar-les. La teoria evolutiva aporta diferents explicacions en aquest aspecte. Per exemple, la motivació humana cap als vincles personals és adaptativa i crucial per a l’espècie.
Lliures per a triar
La ciència sistemàticament ens mostra que els éssers humans no podem desfer-nos de la nostra filogènia i el context social en què vivim. Però, tranquil·litat! Això no significa que no siguem lliures de triar el nostre sentit en la vida. La nostra llibertat i la nostra naturalesa són perfectament compatibles.
Ja des de Viktor E. Frankl, s’ha considerat que el sentit en la vida és en gran part personal i individual. El rang i diversitat de les fonts de sentit varien entre les persones, així com varien els nivells de cada faceta utilitzada per a concebre el seu propi sentit en la vida. De la mateixa forma, hi ha persones que donen més sentit a les seves vides que unes altres.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari