A què es deu l’onada d’assassinats masclistes que està vivint l’Estat espanyol en els últims mesos?

Miren Gutierrez  Investigadora, activisme de dades, Universidad de Deusto

Onze dones assassinades a les mans de les seves parelles el desembre passat i tres en un sol dia al gener. El 23 de gener un home amb antecedents per violència masclista va ser detingut a Valladolid per suposadament assassinar a ganivetades a la seva parella i a la filla d'aquesta. No ha acabat el primer mes de 2023 i ja cal lamentar sis víctimes mortals a l’Estat espanyol. Què està passant? Hi ha alguna cosa que provoqui aquestes morts? Quines mesures s'haurien de prendre des del punt de vista de les dades?

Encara que els assassinats masclistes semblaven estar caient lentament, s’ha produït un pic excepcional en aquesta mena de crims en les últimes setmanes . Això ha generat l’alarma i la repulsa de més de quaranta organitzacions, que demanen que se’ls consideri per al disseny de mesures de protecció.

Desembre de 2022 ha estat el mes més tràgic des que es tenen dades, només igualat per l’últim mes de 2008. Però si s’amplia el període d’observació per mes, es poden advertir pujades en les dades periòdicament entre juny i agost i entre desembre i febrer.

S’ha especulat sobre si els repunts estan relacionats amb el període vacacional i la convivència entre l’agressor i la víctima. No hi ha estudis conclusius sobre aquest tema. Però una anàlisi sobre l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 i el confinament en la violència masclista indica que “la limitació de la mobilitat” va comportar tant “una disminució de les agressions greus” com una “acumulació del risc que suposen aquestes circumstàncies”. És a dir, durant la pandèmia van descendir els assassinats, però no la violència. Per a les víctimes, el confinament va significar el seu aïllament, la disminució de les seves oportunitats per a sortir de la situació de violència i de rebre atenció professional.

Des de 2003, l’Estat espanyol registra els homicidis com a violència masclista si l’assassí i la víctima tenen una relació. A partir del 2021, la definició de violència de gènere es va ampliar per a incloure l’assassinat de qualsevol dona o menor d’edat en el qual es consideri que el gènere ha exercit un paper. Per a això, les estadístiques es divideixen en cinc categories que van des dels homicidis vinculats a l’explotació sexual, el tràfic de persones o la prostitució fins a l’homicidi d’infants i adolescents si es creu que el delicte s’ha comès amb la intenció de fer-li mal a una dona. Ara es qüestiona com s’usen les dades.

VioGén en el punt de mira

L’Observatori sobre Violència de Gènere —que agrupa quaranta organitzacions— va denunciar que el sistema de valoració de risc havia fallat: “Gairebé la meitat de les dones assassinades el desembre de 2022 havien denunciat al seu agressor. I cinc dones es trobaven dins del Sistema de Seguiment Integral en els Casos de Violència de Gènere (VioGén). Segons el Ministeri de l’Interior, en aquest sistema hi ha 74.656 dones amb protecció, de les quals 17 es troben en risc extrem i 706 en risc alt”. El text acaba exigint “un compliment estricte de les mesures de vigilància i control”, incloent-hi la seva “avaluació contínua”.

Un dels aspectes de VioGén que es demana millorar és la determinació de nivell de perill, ja que si han assassinat a una dona considerada en risc baix o mitjà és que hi ha hagut una valoració errònia.

VioGén es va estrenar el 2007. En 15 anys, aquest programa ha avaluat el perill de tornar a patir maltractaments de 800.000 víctimes i s’usa per a activar mesures de protecció. El sistema integra la informació recollida pels qui prenen declaració a la denunciant. La importància de cada resposta es pondera automàticament i es llança una avaluació de risc que, quan és alta, activa mesures de protecció policial. Aquestes poden anar des de crides de seguiment a posar un cotxe patrulla a la porta.

El sistema s’ha anat ajustant i el Govern treballa en VioGén 2, que creuarà dades, a més d’amb Interior i Presons, amb Justícia i Sanitat, per exemple, per a integrar informació sobre les entrades a urgències de les víctimes.

Però avui ho critiquen. Un repte és que els qui recapten la informació tinguin més i millor formació i sensibilitat sobre violència masclista i evitin integrar en les dades els seus propis prejudicis. Al marge de la seva eficàcia, un altre repte és la seva falta de transparència. Fundació Ètiques va realitzar una auditoria estudiant 126 casos i realitzant 31 entrevistes amb supervivents de violència masclista. L’auditoria conclou que:

• VioGén no és transparent. Les auditores no van poder accedir a cap dada o informació del sistema.
• VioGén no ha estat auditat de manera independent, ja que les enquestes sobre la seva conveniència “han estat duts a terme per persones que treballen per al ministeri i les forces policials o tenen interessos creats”.
• Encara que el Ministeri de l’Interior veu VioGén com un sistema de recomanació, “les altes taxes d’acceptació prima facie (primera impressió) dels resultats algorítmics (95%) apunten a un sistema automatitzat que ha de sotmetre’s a un major escrutini”.
• VioGén no involucra a les persones a les quals està destinat. Les dones i les organitzacions de dones mai han estat incloses en el seu disseny. A més, el 80% de les dones entrevistades tenien comentaris negatius. Les queixes incloïen des de no estar informades de com funciona el sistema al fet que alguna de les preguntes que els van fer no era clara.

Mentre que l’opacitat de VioGén és criticada, altres veus la jutgen necessària per a garantir la privacitat i protecció de les víctimes. No obstant això, no tota millora és qüestió de dades. Per a poder ajudar a totes les víctimes, les associacions exigeixen també un increment dels recursos per a la seva protecció.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)