No culpabilitzar les dones, clau per augmentar la seva presència en professions tecnològiques

Redacció

Les dones representen només el 34% dels graduats de la Unió Europea (UE) en àmbits de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM, per la sigla en anglès). Aquest 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, un bon moment per denunciar que les nenes encara estan allunyades d’aquestes disciplines de manera sistemàtica al llarg de la trajectòria educativa, la qual cosa limita les oportunitats que tenen per introduir-se en aquests camps com a adultes.

“Vivim en una societat masclista, fonamentada en fortes creences sexistes, que ha privilegiat els homes. Aquests han estat situats sistemàticament en millors condicions personals i professionals que les dones, mentre que aquestes han estat desproveïdes d’aquests privilegis. Això s’ha de canviar i els canvis s’han de produir en tots els àmbits, implicant-hi tots els agents socialitzadors i la societat en el seu conjunt”, afirma Milagros Sáinz, investigadora líder del grup de Gènere i TIC (GenTIC), de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Posar fi a aquesta realitat és un dels objectius principals d’ONU Dones. L’entitat, que es fonamenta en la visió d’experts en diferents àrees de coneixement, va comptar amb la participació de Sáinz, que va ser convidada a contribuir en la Comissió sobre l’Estatus de les Dones de les Nacions Unides amb l’article How to Address Stereotypes and Practices Limiting Access to STEM-Related Education for Women and Girls.

En el seu treball, analitza les causes i les conseqüències de les barreres que impedeixen la igualtat en STEM, i aporta diferents recomanacions per destruir els estereotips i aconseguir l’equitat.

Les dones, relegades en les disciplines STEM

En la majoria dels països occidentals, les nenes i les dones estan infrarepresentades en el sector STEM. A conseqüència d’això, no participen en el desenvolupament d’avenços científics i tecnològics en igualtat de condicions que els seus companys, i les seves necessitats i problemàtiques no són plantejades en el disseny i la producció de serveis i productes.

A més, com que no disposen de representació en aquest àmbit, obtenen menys reconeixement. Tot això contribueix a consolidar la idea que les carreres STEM, lligades sovint a sous més alts i més lideratge que les carreres amb més implicació femenina, pertanyen a un camp predominantment masculí.

Aquesta desigualtat té l’origen en fenòmens socials i culturals complexos, influïts tant per factors personals (les mateixes dones perceben que no són vàlides en alguns camps), de l’entorn (basats en estereotips) com de l’educació (l’actitud dels professors o les polítiques educatives poden allunyar les nenes de les disciplines STEM).

Els estereotips cobren una importància especial, ja que influeixen en la tria d’itineraris educatius de les nenes. La idea que les dones tenen menys talent que els homes en alguns àmbits es repeteix en molts entorns familiars, els models educatius, els mitjans de comunicació, les xarxes socials o els videojocs, entre molts altres exemples.

Per això, a l’hora de buscar solucions, és important que la responsabilitat de derrocar el sexisme i la desigualtat en l’educació i el treball no recaigui en les nenes i les dones.

“És imprescindible no responsabilitzar-les per l’existència d’una bretxa de gènere en l’àmbit educatiu, de manera que sembli que el problema que no hi hagi dones en alguns sectors de la ciència i la tecnologia els concerneix exclusivament a elles”, assenyala Sáinz.

Recomanacions per al canvi

Idealment, les mesures i iniciatives per erradicar el sexisme en l’educació s’han de centrar en diferents aspectes: aquells que tenen a veure amb la personalitat dels estudiants (com les seves capacitats i les seves actituds), amb aspectes socials (com els rols o els estereotips) i amb el paper que tenen altres agents (com les famílies i els professors).

Algunes estratègies impliquen que les famílies entenguin que educar les nenes en STEM és un avantatge i una oportunitat. D’altres comporten formar el professorat en matèries d’igualtat i crear models educatius amb materials didàctics no sexistes i dones com a referents.

Per assolir aquests objectius, la investigadora lidera el nou projecte Horigestem, de finançament estatal, que analitza la influència de dones referents en àmbits STEM a l’hora d’inspirar l’interès de les joves per aquests àmbits. És important, també, fomentar la igualtat en estudis avançats. Per a això, el grup GenTIC coordina INSPIRE, un nou projecte europeu que busca promoure la igualtat de gènere en la recerca i en la innovació científica.

“És fonamental situar les dones al centre dels avenços científics i tecnològics. És a dir, no només com a beneficiàries d’aquests avenços, sinó també com les seves dissenyadores i productores”, assenyala Sáinz.

“Ja n’hi ha prou d’infravalorar les seves competències, les seves capacitats, els seus interessos i les seves inquietuds. Així mateix, ja és hora de fer valdre les diferents contribucions de les dones als diversos camps del saber i d’enaltir el seu gran paper en l’exercici de les cures, tant en l’àmbit familiar com social, i la seva importància en la innovació vinculada a aquestes.”

D’acord amb la investigadora, és essencial transmetre que la igualtat d’oportunitats entre homes i dones no s’assolirà íntegrament fins que els diferents agents socials no s’alineïn i remin en la mateixa direcció. Aconseguir-ho i situar les dones al centre dels avenços científics i tecnològics contribuiria en gran manera a afrontar els enormes reptes del present, com la injustícia social o el canvi climàtic.