Més pressupost i més funcions per a les infermeres: les 50 proposes de Satse per “salvar” l’atenció primària

ACN

El sindicat d’infermeria Satse ha traslladat al conseller de Salut, Manel Balcells, un document amb més de 50 mesures i actuacions per millorar la situació “d’extrema gravetat” que pateix l’atenció primària i els seus professionals, i que ha estat provocada, al seu parer, pel “clar abandonament i precarietat que pateix des de fa anys”. La proposta de Satse contempla tot tipus d'actuacions a nivell pressupostari, organitzatiu i de desenvolupament, i potenciació de les competències professionals de les infermeres i fisioterapeutes per acabar amb les esperes de dies, la falta de temps en l'atenció, i la saturació i sobrecàrrega existent en els centres de salut.

El sindicat considera que cal destinar entre el 20 i el 25% del pressupost sanitari a l'atenció primària, i que, a més de reestructurar els recursos que actualment es disposen, s'han de desenvolupar i potenciar les competències professionals de les infermeres, assumint noves responsabilitats. D’aquesta forma, els professionals mèdics se centrarien a realitzar diagnòstics i tractaments de processos aguts i descompensacions dels crònics, i gran part de les altres actuacions podrien ser assumides per infermeria, amb el suport legal corresponent i la dotació de recursos materials i humans addicionals necessaris, així com els protocols, procediments i formació que es requereixi.

Pel que fa al dèficit estructural i crònic d'infermeres, llevadores i fisioterapeutes que pateix l'atenció primària a Catalunya, Satse proposa una ràtio com a màxim d'una infermera per cada 1.500 habitants, una llevadora per cada Àrea Bàsica, i un fisioterapeuta per cada 3.000 habitants. Tot això susceptible d'increment en funció de la dispersió geogràfica existent i les zones d'especial aïllament.

El sindicat assegura que també cal impulsar el desenvolupament de professionals d'infermeria amb competències específiques (infermeres comunitàries d'enllaç, infermeres de cures pal·liatives, infermeres d'epidemiologia, infermeres referents de centres sociosanitaris), professionals que han d'estar integrats en l’atenció primària, amb pressupostos específics i sent personal independent de la resta de l'equip d'infermeria.

A més d'apostar per la figura de la infermera escolar en els centres educatius de Catalunya, però depenent dels serveis de salut, Satse proposa normalitzar la primera visita d'infermeria als pacients i millorar l'accessibilitat de l'usuari a la consulta d'infermeria, potenciant la consulta presencial i possibilitant la teleconsulta en situacions molt particulars i de baixa complexitat clínica. També aposta pel desenvolupament de la figura de la infermera gestora de casos en els llocs en els quals no estigui implantada.

Altres mesures molt beneficioses, segons Satse, serien crear una cartera de serveis pròpia d'infermeres i llevadores, i establir un contingent i targeta individual, tenint en compte les característiques sociodemogràfiques de la població en funció de la morbiditat, envelliment, necessitats assistencials, educació per a la salut, prevenció i activitats comunitàries.

Pel que fa als horaris dels CAP a Catalunya, el sindicat entén que han d'habilitar-se les tardes. D’altra banda, destaca la necessitat d'articular un sistema d'atenció a les urgències efectiu i independent de la jornada ordinària dels centres de salut. Per això, alerta que cal dotar tots els equips d'urgències d'atenció primària amb un professional de medicina, un altre d'infermeria i un tècnic d'emergències, amb suport d'una altra infermera, tipus EMCA (Equip Mòbil de Cures Avançades) o similar. A més, tots els centres de salut han de poder disposar durant les 24 hores d'un servei d'atenció a les urgències.

D'altra banda, demanda que s'estableixi una adequada política i gestió dels registres en atenció primària, propiciant la interoperabilitat de la història AP/Especialitzada, optimitzant els programes informàtics com a eina àgil i operativa en la consulta i digitalitzant aquells processos per a la seva vinculació amb la història clínica.

També considera necessari el control en el nombre de pacients atesos en les consultes amb un ajust de les agendes, i, fins i tot, plantejar-se la possibilitat de realitzar auditories externes, ja que es donen casos de duplicitats de cites de pacients, cites de persones que ja han mort o simplement cites de pacients que no l'han sol·licitat.