Així es vol reduir la desigualtat i el temps d’espera en dependència amb els nous pressupostos

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Els nous pressupostos de la Generalitat per aquest 2023 —pactats entre el Govern, PSC i Comuns— incrementen en un 13,1% el pressupost destinat al Departament de Drets Socials. Concretament, la conselleria rebrà 3.520 milions d'euros, 392 més que el 2022. D'aquests, 239,88 milions d'euros són fons Next Generation. A quines àrees es destinaran aquestes quantitats? Quins àmbits socials es volen prioritzar?

Anem per parts. Segons ha explicat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, en una entrevista concedida al Social.cat per valorar els comptes, el departament vol prioritzar i reforçar sobretot dos àmbits. Per una banda, a la conselleria es marquen l’objectiu de reduir considerablement la desigualtat social i la pobresa a Catalunya —segons les darreres dades de l’Idescat (any 2021) el 25,9% de la població catalana estava en risc de pobresa. Per altra banda, i en paral·lel, es vol reduir a la meitat el temps d’espera en dependència, en concret, el temps per rebre una valoració de grau i la resolució del Programa Individual d’Atenció (PIA), el que dona lloc a rebre una prestació o accedir a un servei d’atenció a persones en situació de dependència, com són les residències i centres de dia.

Increment del 8% de l’IRSC

Pel que fa a la reducció de l’índex de pobresa, el conseller posa en relleu que els nous pressupostos contemplen l’increment del 8% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) després de gairebé 13 anys congelat. Aquest increment ha estat una de les grans demandes del sector social en els darrers anys. En què repercutirà aquest increment de l’IRSC? L’augment situa en 717 euros mensuals el llindar per a rebre prestacions socials. “Això vol dir incrementar les quanties de les prestacions que reben les persones i les famílies, i també augmentar el llindar de persones que entren a rebre prestacions per pobresa. Per a mi és una de les claus d’aquest pressupost”, admet Campuzano.

Segons Carles Campuzano, l’augment del 8% de l’IRSC és “una de les claus d’aquest pressupost”

En total, per a lluitar contra la pobresa i la desigualtat s’hi destinaran 821,16 milions d’euros, 81,81 milions més que en els anteriors comptes, un 11%. Entre altres mesures, i a banda de l’augment de l’IRSC, s’adreçaran 410 milions per incrementar fins al 194.000 els beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania. Contra la privació material i la pobresa energètica es destinaran 25,57 milions, mentre que per lluitar contra el sensellarisme la quantia serà de 14,31 milions. A més a més, des de la conselleria volen focalitzar millors recursos en algunes àrees claus, una d’elles, la pobresa infantil. “La taxa de pobresa infantil és impresentable”, adverteix Campuzano, qui creu que una de les claus per fer-hi front seria el traspàs de l’Ingrés Mínim Vital a la Generalitat. “Una gestió compactada de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania ens permetria abordar d’una manera molt decidida els reptes de pobresa que tenim plantejats”, sentencia el conseller.

Més persones que demandaran suport per fer una vida independent

Un segon repte prioritari que es marca el departament de Drets Socials és donar resposta a l’envelliment a Catalunya, posant l’accent en què en els pròxims anys augmentarà la demanda de serveis i més suports en l’àmbit de la vida independent, tenint en compte que seran els anys de la jubilació i envelliment de la generació del Baby Boom. Per fer-ho, s’ha incrementat un 15% la partida destinada a la dependència, fins a arribar als 2.007,49 milions d’euros, 268,46 més que en els comptes del 2022.

Des de la conselleria es marquen, en aquest àmbit, dos objectius. El primer és reduir el temps que l’administració triga entre que una persona demana entrar al sistema de la dependència fins que rep assignat un Programa Individual d’Atenció (PIA). En l’últim any, Catalunya ha reduït a la meitat el temps d’espera per accedir a serveis i prestacions per a persones amb dependència, però, tot i això, els terminis de resolució continuen superant els nous mesos de mitjana. L’agost de 2021, una persona havia d’esperar-se al voltant de 613 dies per obtenir les valoracions de grau i de programes individuals d’atenció (PIA) a la dependència, una xifra que es va reduir fins als 295 dies a finals de 2022, segons un informe del Sistema de l’autonomia i l’atenció a la dependència elaborat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. En total, a Catalunya consten 354.754 sol·licituds de grau de dependència, les quals suposen un 17,9% de totes les peticions registrades a l’Estat.

“Hem reduït el termini i ara triguem 292 dies, però la intenció és reduir-ho a 180 dies”, admet el conseller, qui es proposa fer aquesta reducció en els pròxims dos anys. “Creiem que l’any 23 serà molt determinant, perquè hem pres un seguit de mesures d’ordre administratiu que han de reduir l’aplicació de tecnologia, la compactació de processos, i l’increment de les valoracions”, admet Campuzano.

En l’últim any, Catalunya ha reduït a la meitat el temps d’espera per accedir a serveis i prestacions per a persones amb dependència

D’altra banda, la conselleria també és conscient que es necessiten més places en l’àmbit residencial, en l’atenció diürna, domiciliària i en el reforç de les prestacions a les cuidadores familiars. En aquest sentit, Drets Socials va anunciar fa uns dies la creació de 4.500 places noves amb finançament públic per reduir la llista d’espera i millorar la planificació territorial, és a dir, es disposarà de més places a residències i centres de dia allà on més es necessitin.

Malgrat aquest augment de les partides per fer front a la dependència, el conseller denuncia l’infrafinançament que rep per part del Govern espanyol, i manifesta que la Generalitat necessita un sistema de finançament de la dependència que sigui “sostenible en el temps”, i que no faci “descarregar exclusivament” a la Generalitat el finançament d’aquesta àrea cabdal. “Cal reforçar les polítiques que permetin a la gent envellir a casa. La gent vol viure en entorns tan garantistes com sigui possible respecte la seva vida independent”, assevera Campuzano. En aquest sentit, el conseller aposta per debatre amb l’Estat sobre com fer front a l’envelliment. “Espanya gasta el 0,9% del PIB en atenció a la dependència, mentre que a Alemanya o França hi destinen entre el 2 i el 4%. Necessitem obrir un debat de quin és el sistema de finançament sostenible de la dependència. Si no les famílies no veuran millorar la seva qualitat de vida”, argumenta.

En concret, i tornant als comptes, es destinaran 17,2 milions d’euros per reduir les llistes d’espera de valoració del grau de discapacitat i del grau de dependència. Uns 460 milions més aniran a crear noves prestacions vinculades al servei i millorar-ne les existents per tal que es puguin reduir també les llistes d’espera d’accés a serveis. En aquest sentit, 81,3 milions han de servir per crear noves places en els serveis d’atenció a la dependència.

Augment del 4% per a les tarifes de serveis socials

Una de les demandes del sector social que s’ha vist reflectida en els pressupostos —encara que insuficient, segons han alertat diverses organitzacions i patronals del sector— és l’augment de les tarifes de serveis socials. El darrer trimestre de l’any passat es va pactar un augment del 3%, que aquest primer trimestre del 2023 pujarà fins al 4%. La intenció del departament és passar al 5% l’any vinent.

Campuzano admet ser “conscient” que els sous dels treballadors al sector social no són “els que corresponen”

En aquest sentit, el conseller apunta al Social.cat que des del departament han començat converses tant amb les organitzacions del tercer sector com les de l’àmbit empresarial per abordar el finançament, no només d’enguany sinó dels pròxims anys. “Hem anunciat una revisió de la cartera de serveis, que afectaria ràtios, així com un escandall de costos, per saber quins costos tenen els serveis efectius, i poder discutir millor els increments de tarifes que hàgim de fer”, avança Campuzano, tot afegint que s’està valorant tramitar algun suport extraordinari vinculat amb l’augment dels costos energètics.

Un altre aspecte que Campuzano vol entomar amb el sector són els salaris dels treballadors. El conseller admet ser “conscient” que els sous dels treballadors al sector social no són “els que corresponen”, i es proposa treballar conjuntament amb les organitzacions proveïdores de serveis per donar resposta a les demandes dels treballadors.

Protecció a la infància, famílies i adolescència

Una altra de les partides reforçades amb els pressupostos, amb un augment del 13%, són les que tenen a veure amb el suport a les famílies i l’atenció a la infància, que comptaran amb 435,71 milions, 50 milions més que en els darrers comptes.

Els increments serviran per crear noves places en els serveis residencials d’atenció a infants i adolescents en risc social, amb la intenció d’arribar a les 3.500 places en centres d’acollida i residencials. D’altra banda, 51,55 milions seran per a programes a través dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència i els serveis d’intervenció educativa. Altres àmbits dins d’aquest eix contemplen 4,6 milions per al programa d’atenció a infants i adolescents víctimes de violència sexual i 30,1 per incrementar la prestació mensual per a l’acolliment d’infants i adolescents.