Una família acollidora de Torelló: “Saben que aquí hi tenen una segona família, sempre que vulguin poden tornar”

ACN

“Saben que aquí hi tenen una segona família i sempre que vulguin poden tornar”. Així s’expressa Joan Constansó, pare d’una de les famílies acollidores de refugiades ucraïneses de Torelló, que recorda aquell moment com un gran tresor personal. Ell i la seva dona van acollir dues joves estudiants de Kíiv amb qui es van entendre molt bé. Al principi no va ser fàcil, però després van acabant sent quatre mesos de convivència “fantàstica”. Constansó explica amb orgull que han “guanyat” dues filles, amb qui mantenen un contacte continu, i que tot i que ara viuen a Madrid van anar a passar Nadal amb ells a Torelló. En el marc de la campanya Osona amb Ucraïna, impulsada per Osona amb els Nens i el Consell Comarcal, es van arribar a acollir 290 persones.

Després de passar uns dies a Kíiv per visitar la seva família, les dues noies que acollia la família de Joan Constansó es van traslladar a Madrid, en un pis llogat. Una de les dues hi fa un màster en Turisme, mentre que l’altra treballa per internet. Constansó assegura que la relació entre ells i les noies, d’ençà que van marxar de Torelló, no l’han perduda “gens”. Per Nadal els va ser “molt complicat” tornar a Kíiv i van decidir passar les festes amb ells. “Van viure l’experiència de Nadal a Catalunya, i els va impressionar molt el tió, picar una fusta tan grossa amb un bastó. “Van al·lucinar, però va ser una experiència preciosa per tots”, recorda.

Joan Constansó recorda que al principi de la crisi humanitària van pensar que podien ajudar donant diners o oferint roba o menjar. “Però després vam pensar que molta gent ho podria fer i, en canvi, acollir a casa era més complicat”, afirma. Ells tenien l’espai per fer-ho i després d’un parell de setmanes ja tenien dues persones a casa. “Ens va semblar una bona manera de col·laborar i ara estem molt agraïts”, destaca.

Però no tothom pot acollir. D’això, la Mercè Fiol, la cara visible de l’ONG Osona amb els Nens, n’és experta. Fa anys que es dediquen a emparellar perfils de persones que poden congeniar, i quan va esclatar la guerra es van arremangar les mànigues des del primer moment per tornar a fer el mateix. De fet, una de les claus de l’èxit dels processos d’acollida que es van produir a Osona va ser aquest, veure i entendre quines parelles podien encaixar. “El balanç no pot ser més que positiu”, diu Fiol després d’un any de treball en la campanya Osona amb Ucraïna que van engegar conjuntament amb el Consell Comarcal d’Osona.

Agraïment és una de les paraules que destaca Mercè Fiol. No només l’agraïment que arriba de part de les persones a qui han ajudat, sinó també de part de les persones acollidores. La resposta dels osonencs va ser molt bona des del primer moment. “Tothom es va abocar en la campanya amb el Consell Comarcal, deixant habitatge, compartint lloc on viure o donant diners per ajudar a la gent”, explica Fiol tot recordant la gestió dels primers moment. “Gent que no havies vist mai, que no coneixies de res, que no t’ho hauries pensat mai, sortien de tot arreu”.

Repensar la feina de l’ONG i tornar a Ucraïna

Osona amb els Nens feia més de 20 anys que acollia infants de la zona afectada pel desastre nuclear de Txernòbil, oferint-los estades d’estiu amb famílies catalanes. Quan la guerra acabi, l’ONG no descarta tornar als seus orígens. “Ara no soc capaç de portar un autocar d’Ucraïna amb nens, tenir-los un mes aquí, i tornar-los a enviar a la guerra”, assenyala Mercè Fiol. “Quan tornessin allà no sabrien amb què es trobarien”, afegeix.

“Tornar al nostre país ho faríem tots. És lògic que ho vulguin fer. Per ells és normal perquè hi han deixat la família, els pares i els amics de tota la vida”, explica Fiol en referència al desig que tenen molts dels que han estat acollits de tornar a Ucraïna quan acabi la guerra. De fet, quan tot el malson acabi, Fiol també té ganes d’anar-hi a veure tota la gent que ha anat coneixent al llarg d’aquests anys. “Quan puguem tornar serà com una gran festa”, admet amb il·lusió.

Ceci Arenyes és una altra de les famílies que acull des de fa anys. Un dels nois que va començar a anar a Torelló amb quatre anys, en tenia 21 quan li va preguntar si amb l’esclat de la guerra podia acollir les dones de la seva família. Malgrat viure a Torelló, la majoria “van i venen”. “Jo ho entenc”, diu Arenyes. La dona del noi que ella sempre acollia, amb qui feia dos anys que s’havien casat, li deia que a Torelló hi estava molt bé, “però el seu cap era Ucraïna”.

Actuar ràpid per “parar el cop”

Un dels grans encerts de l’acollida de persones refugiades a Osona va ser la rapidesa amb què es van mobilitzar tots els agents. D’una banda, l’ONG Osona amb els Nens, amb anys d’experiència acollint nens i nenes de la zona, rebia els crits d’ajuda d’aquells que havien acollit anys enrere per primer cop. De l’altra, la coordinació amb el Consell Comarcal. El president de l’ens, Joan Carles Rodríguez, destaca que el fet d’actuar amb rapidesa des d’un primer moment va ser clau per “parar el cop”. Sota la campanya Osona amb Ucraïna, tant l’ONG com el Consell van remar junts per acollir ràpidament totes les persones que arribaven a Osona fugint de l’horror de la guerra.

En total, s’han acollit 290 persones i es van recaptar 21.550 euros. Aquests diners es van repartir íntegrament a les famílies refugiades i acollidores a través d’uns paquets per acollida i uns altres per manutenció. També es van rebre 50.000 euros de la Diputació de Barcelona per ajudar a les famílies acollidores. El període amb més persones acollides va ser el mes de maig, amb 234, en 91 habitatges de 31 municipis d’Osona. Per recollir fons es va editar un llibre amb diversos relats que mostraven amb sensibilitat les històries humanes que hi va haver darrere l’èxode de les famílies cap a Osona.

Durant l’estiu va ser l’època en què més famílies refugiades van tornar a Ucraïna, malgrat la guerra, per tornar a estar amb els seus. Alguns van marxar a altres països d’Europa, però molts de moment s’han quedat a viure a Osona, per les arrels que ja hi tenien amb l’ONG, o perquè han trobat feina i casa lluny de l’horror.