La teràpia amb gossos redueix un 75% les crisis en infants tractats a l’Hospital de Dia de salut mental del Clínic

Redacció
ACN

La teràpia assistida amb gossos ha permès reduir un 75% les crisis emocionals entre infants atesos a l’Hospital de Dia de salut mental infantojuvenil de l’Hospital Clínic. Aquesta és la conclusió d’un estudi liderat pel centre sanitari en què han participat 23 de pacients d’entre 8 i 12 anys. Els responsables del projecte han afirmat que la presència dels animals actua com a “facilitador” i com a “enllaç emocional” entre els sanitaris i els infants. A més, la metodologia ha permès reduir l’absentisme “perquè els pacients no senten que van a teràpia, sinó a veure gosses com la Mel o la Nina”. El projecte s’ha fet en col·laboració amb el Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC) i properament s’estendrà a adolescents d’entre 13 i 17 anys.

L’estudi s’ha centrat en infants que presenten trastorns de l’espectre autista (sense simptomatologia molt severa), trastorns de conducta i ansietat, i que acudeixen de forma regular a l’Hospital de Dia de salut mental infantojuvenil del Clínic. La cap de la secció del Servei de Psicologia i Psiquiatria Infantil d’aquest centre, Astrid Morer, ha explicat que en la majoria de casos es tracta d’infants que presenten problemes per socialitzar, resistències emocionals o que tenen una adaptabilitat als canvis baixa. En aquest sentit, ha assegurat que els gossos són un instrument terapèutic complementari per a desenvolupar els tractaments. “Ens ajuden molt perquè el dia que venen l’ambient és més senzill i els pacients es mostren més col·laboradors”, ha apuntat la doctora, que ha remarcat que el vincle entre l’animal i el pacient “és molt afectuós” i “ajuda a calmar” els infants.

“Són nens i nenes a qui els costa molt fer exercicis de vincle o entrar en un grup terapèutic per millorar les relacions socials”, ha comentat Morer que ha indicat que quan els gossos participen en les sessions els nens i nenes tenen menys crisis emocionals. De fet, ha detallat que aquests episodis s’han reduït un 75% en la trentena d’infants que han pres part en l’estudi. Alhora ha valorat que és “increïble” com els pacients accedeixen a realitzar o enfrontar situacions amb el gos, com per exemple una analítica, que sense ell no farien. Elías Guillén, infermer especialista en salut mental i psiquiatria de l’Hospital Clínic, també s’ha expressat en aquest sentit i ha dit que aquests nens i nenes “s’agiten molt menys” els dies que venen els animals.

La metodologia

Guillén ha explicat que les sessions amb gossos a l’Hospital Clínic van començar-se a desenvolupar l’any 2020. Des de llavors, la trentena de pacients que se n’han beneficiat han pogut gaudir de 45 minuts setmanals de teràpia (excepte els quatre mesos en què va ser impossible degut al confinament de la Covid-19).

Durant aquest període s’han dut a terme sessions individuals, grupals i familiars, entre d’altres.  A l’estudi s’han fet dues anàlisis. Per una banda, una quantitativa sobre el tractament realitzat a la trentena de menors de 13 anys, i per l’altra una molt més qualitativa, a través d’entrevistes a una dotzena de professionals de l’àmbit sanitari que han tingut contacte amb els pacients i els animals. 

Animals sociables i confiables

La teràpia assistida amb animals utilitza animals entrenats per a facilitar a la persona enfrontar-se a determinades situacions o aconseguir els objectius terapèutics pautats de manera complementària a altres tractaments clínics. La directora del programa Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC), Eva Domenech, ha assegurat que la raça de l’animal no és el més important, sinó “l’individu en si”. Així, ha remarcat que “ha de ser fiable, confiable i predicible”. També ha apuntat que és primordial que els gossos estiguin “educats” i que siguin capaços de desenvolupar certes habilitats que puguin ajudar els pacients a reforçar aspectes concrets com ara la tolerància a la frustració.

Per aconseguir-ho, el CTAC selecciona i ensinistra els gossos de forma acurada. Domenech ha apuntat que és a partir de l’any o els dos anys que els animals poden començar a participar en les sessions, sempre en funció de les seves aptituds i el grau de socialització que presenten. A més, ha destacat la importància que els gossos que participen en aquestes sessions se sentin còmodes desenvolupant aquesta tasca: “És primordial”, ha indicat la responsable del CTAC, que ha dit que generalment a partir dels vuit anys comença a decaure l’energia dels animals. “El que fem és analitzar en quin punt es troba cadascun i veure què és el que necessiten en cada moment de la vida”, ha assenyalat.

Aquest estudi s’ha pogut desenvolupar gràcies a la participació de Purina i la Fundació La Caixa. De fet, els responsables de Purina han explicat que l’empresa ha participat en quatre experiències més similars a la del Clínic en hospitals com Sant Joan de Déu o el Gregorio Marañón de Madrid.