Als homes els estressen els parcs i a les dones els carrers estrets: quines emocions desperta la ciutat?

Daniel Paül Agustí  Profesor de Geografia, Universitat de Lleida
Montserrat Guerrero Lladós  Profesora de Sistemes de Informació Geogràfica i Cartografia, Universitat de Lleida

Són moltes les persones que alguna vegada han experimentat por o estrès al carrer. També les que surten a relaxar-se o desconnectar de les seves vides domèstiques o laborals. L’espai és el mateix, però les experiències són clarament diferents. Així, malgrat que el carrer és un espai important de les nostres vides, encara no sabem per què a algunes persones els generen emocions positives i a unes altres, negatives.

Nombrosos municipis han invertit quantitats importants de diners per “endreçar” “millorar” o “modernitzar” els seus carrers, places o parcs. Generalment, consisteix en canviar la urbanització, augmentar el mobiliari urbà o afegir vegetació. Però, en realitat, no passen de ser intervencions merament formals: no s’ha estudiat fins a quin punt milloren les emocions que la gent experimenta en els espais públics. Per tant, són realment efectives aquestes mesures?

Identificar les emocions

Tradicionalment, s’han anat identificant les emocions a partir de diferents tipus d’enquestes. Aquesta aproximació té alguns problemes; principalment, que la gent, de manera conscient o inconscient, menteix. No se’n recorda, no vol admetre que una cosa li fa por o no completa correctament el qüestionari.

Era necessari un nou mètode. I això ha estat possible en els últims anys gràcies a la miniaturització (i abaratiment) d’alguns aparells mèdics. Ara la gent pot desplaçar-se pel carrer amb instrumental que mesura les seves emocions.

Un indicador és la freqüència cardíaca. Quan diem que algú té un ritme cardíac de 60 batecs per minut caldria deduir que el temps entre batecs és d’un segon. Però en realitat, durant aquests 60 segons la freqüència s’altera per a adaptar-se els canvis que experimenta la persona. Mesurar aquestes variacions permet identificar canvis en les emocions experimentades.

I com podem detectar-los? Per exemple, amb instrumental com bandes cardíaques esportives, capaces de mesurar els intervals entre batecs. Si aquesta informació es localitza en un punt concret –per exemple, amb el GPS del mòbil– podem saber en quins llocs s’han produït alteracions en els batecs i buscar possibles causes.

Diferents reaccions en funció del gènere

Els canvis de freqüència cardíaca posen de manifest algunes diferències importants en com diferents grups de persones viuen l’espai públic. Per exemple, permeten identificar canvis en la percepció de l’espai segons el gènere.

En una de les primeres proves realitzades per a identificar aquests canvis, que es va desenvolupar pel centre històric de Lleida, els resultats han mostrat que les dones experimenten un grau d’estrès un 17,34% major que els homes durant tot el recorregut. A més, un 20,51% de les participants femenines van qualificar algun dels espais visitats com a “desagradable”, respecte a un 8,6% dels homes. Així mateix, es van identificar diferències significatives en els espais que generaven aquestes emocions.

Les dones tendeixen a presentar majors nivells d’estrès en carrers per als vianants estrets, especialment si hi ha altres persones o vehicles aparcats que generen espais amb escassa visibilitat. En canvi, als homes els estressen més els parcs i jardins i els carrers comercials amb una presència elevada de gent.

Una situació curiosa s’observa precisament als parcs i jardins. Aquests llocs produeixen una sensació de benestar a les dones, mentre que en els homes el sentiment majoritari és d’estrès. Un exemple de com un mateix lloc pot ser percebut de manera diferent per diversos col·lectius.

També és important assenyalar que, en el moment d’identificar les emocions viscudes al llarg del recorregut, les dones expressen la por i la tristesa amb major facilitat que els homes. En canvi, aquests tendeixen més a exterioritzar l’alegria i la ira.

Cal planificar la ciutat pensant en les emocions

Amb la pandèmia de la Covid-19, es va poder observar un augment de l’ansietat i de la por en sortir al carrer. Conèixer l’origen d’aquestes emocions permet conèixer les causes d’aquesta situació i generar un disseny dels espais públics que incorpori criteris relacionats amb el benestar i la salut mental de la població.

Petits microespais que veiem diàriament, com passos de zebra, voreres estretes o cotxes aparcats, poden tenir relació directa amb què ens sentim bé o malament en els llocs públics. Pensar-los de manera adequada resulta fonamental per a generar espais amables per a la població.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)