El conveni d’associacions per a la discapacitat, caducat des de fa més de sis anys

Augusto Magaña

El conveni col·lectiu d’associacions per a centres de persones amb discapacitats fa més de sis anys que està caducat. La responsable del sector de la discapacitat de CCOO, Estrella Gutiérrez, denuncia que les treballadores del sector han tingut una pèrdua de prop del 20% del seu poder adquisitiu tots aquests anys que el conveni porta caducat i critica que les patronals només ofereixen “misèries” a les negociacions. La Confederació i Dincat, però, remarquen la seva voluntat d’arribar a un acord aviat, tot i reconèixer que ara mateix les posicions estan “encara allunyades”. Està previst que les negociacions continuïn aquesta setmana.

Concretament, el Tercer Conveni col·lectiu de treball de Catalunya d’associacions per a centres de formació, rehabilitació, orientació, valoració, autonomia personal, protecció i atenció a persones amb discapacitats va deixar d’estar en vigor el 31 de desembre del 2016. Tot i això, aquest conveni continua definint els salaris de les treballadores que hi depenen, ja que fins fa un any no es van reprendre les converses per renovar-ho. Un fet que, segons la responsable del sector de la discapacitat de CCOO, ha comportat una pèrdua de prop del 20% del poder adquisitiu de les treballadores —si es té en compte, per exemple, la pujada acumulada de l’IPC dels darrers sis anys— i ha suposat que hi hagi categories laborals que ara mateix tinguin un sou base inferior al salari mínim interprofessional (SMI).

Per exemple, una auxiliar administrativa o de serveis general —les categories que menys cobren de tot el conveni— té ara mateix un sou base de 978,54 euros bruts al mes, una xifra que està més de 100 euros per sota de l’actual SMI, que és de 1.080 euros bruts mensuals en catorze pagues. Gutiérrez subratlla, però, que això no vol dir necessàriament que una treballadora en aquesta categoria cobri menys del salari mínim, ja que aquestes persones poden cobrar complements salarials que els fan arribar al mínim i, en el cas que no sigui així, haurien de poder reclamar-ho a la seva empresa. “De totes maneres, a la negociació, a les patronals ja els hi hem dit que, com a salari base, no pot quedar cap salari per sota de l’SMI”, remarca la responsable del sector de la discapacitat de CCOO.

Negociació amb entrebancs

Tot i que el conveni fa més de sis anys que està caducat, no va ser fins fa un any que es van reprendre les negociacions per renovar-ho. La Confederació assenyala que “no volen transcendir públicament l’estat de les negociacions per respecte a les parts negociadores”, tot i que remarca que la voluntat de les patronals és “arribar a acords en benefici del sector, malgrat que de moment les posicions estan encara allunyades”. Per altra banda, Gutiérrez reconeix que ara mateix es troben en una situació “molt tensa i complicada per sortir de la negociació” i assegura que ja es van reunir a finals de gener i que hi ha una altra trobada programada aquesta setmana.

Ara mateix el principal escull per arribar a un acord és la insistència de les patronals de vincular qualsevol augment salarial a l’increment de la jornada laboral, segons especifica la responsable del sector de la discapacitat de CCOO. En concret, Gutiérrez afirma que la primera proposta de la patronal demanava arribar a les 1.600 hores anuals de mitjana —quan ara mateix són prop de 1.500 hores— a canvi d’un increment salarial d’entre l’1% i el 2% anual pel període 2021-2025; un termini temporal que s’hauria reduït a la darrera proposta de la patronal.

Els sindicats, en canvi, demanen un augment salarial de prop del 5% anual pel període 2022-2024. La responsable del sector de la discapacitat de CCOO remarca que han demanat a la patronal començar per negociar només els increments de salaris abans de poder valorar cap proposta d’augment de la jornada i subratlla que el que exigeixen és “una proposta econòmica digna” que s’apropi a la dels sindicats. “La patronal va fer una proposta que està molt lluny dels interessos dels treballadors”, assenyala Gutiérrez.

“Els principals perjudicats som nosaltres”

La responsable del sector de la discapacitat de CCOO afirma que la dilatació de les negociacions per aprovar un nou conveni està fent que moltes treballadores marxin de les empreses que hi depenen. Així ho explica també l’Arnau, un psicòleg que fa un parell d’anys que treballa a una entitat que dona serveis a persones amb trastorns de salut mental a Lleida. Aquest professional explica que en el darrer any ha marxat pràcticament la meitat de la plantilla i que els que continuen a l’empresa tenen por que hi hagi un moment en què l’entitat no tingui prou liquiditat per a pagar els salaris si han de tancar, com assegura que ha passat amb altres entitats de la regió.

“La nostra feina té un valor i necessita reconeixement. Els principals perjudicats d’aquesta situació som nosaltres i després els usuaris. El fet de no saber si podràs arribar a final de mes i l’angoixa que produeix, repercuteix en l’atenció que fas als usuaris”, subratlla l’Arnau, qui afegeix que el fet de tenir uns salaris tan baixos fa que algunes treballadores hagin de complementar la seva jornada laboral amb altres feines per arribar tranquil·lament a final de mes. Aquest psicòleg, a més, es mostra molt crític amb la posició dels sindicats que estan en la negociació del conveni, ja que considera que no tenen pressa per renovar-lo i no fan cap autocrítica de la seva incapacitat d’arribar a acords amb la patronal. Tot i això, Gutiérrez afirma que no acceptaran cap proposta de la patronal que sigui “tant a la baixa” respecte del que demanen els sindicats.