Barcelona té més de 300 punts amb arquitectura hostil cap a les persones sense llar

Redacció

Arrels Fundació ha identificat 312 punts de Barcelona i 22 de l’Hospitalet de Llobregat on s’han localitzat elements d’arquitectura hostil que dificulten la vida al carrer de les persones sense llar. Això ha sigut possible gràcies als més de 500 alumnes de centres educatius dels dos municipis que han participat en el primer mapatge col·laboratiu organitzat per l’entitat per identificar i fotografiar aquestes barreres arquitectòniques, una iniciativa que s’ha dut a terme del 6 al 19 de febrer. La idea és que el mapa interactiu funcioni com una eina de conscienciació social i continua obert perquè la ciutadania hi pugui contribuir. 

Portals blindats amb reixes, boles de formigó a l’entrada de vianants dels pàrquings, esglaons amb punxes a l’aparador dels comerços, bancs individuals a places i carrers… Aquests són alguns dels exemples d’arquitectura hostil cap a les persones sense llar que s’han identificat en el mapatge col·laboratiu organitzat per Arrels. Els estudiants que hi han participat, d’entre 14 i 25 anys, provenien de 14 centres educatius de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat i s’han encarregat de recórrer les zones pròximes a on s’ubiquen els seus instituts, després d’un treball previ a l’aula. D’aquesta manera, s’han cartografiat barreres arquitectòniques als districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Sant Andreu, així com als barris d’Hostafrancs i la Vila de Gràcia a Barcelona i els barris Centre i Sant Josep de l’Hospitalet. 

Tot i que el mapa es va crear el 2018 com a una eina que buscava la col·laboració ciutadana, aquest ha sigut el primer cop que s’ha organitzat un mapatge de forma col·lectiva amb la cooperació d’alumnes de centres educatius. “Aquest cop hem dit: ‘sortim tots a la vegada!’, com a acció de sensibilització”, explica la tècnica d’Arrels responsable de l’acció, Andrea Freixas, qui subratlla que la idea és que el mapatge es pugui repetir cada any i que serveixi com a eina per visibilitzar les dificultats que viuen les persones sense llar. 

“Un pas endavant cap a l’exclusió social”

Arrels assenyala que aquesta acció col·laborativa ha servit perquè el jovent aprengui a mirar els carrers de forma més crítica i també per despertar consciències. “Abans d’aquesta activitat jo no coneixia què era l’arquitectura hostil; pensava que era per evitar que es posessin els ocells i els gossos. Ara sé que és per evitar que la gent sense llar pugui estar allà”, comenta un alumne d’ESO del Col·legi Sant Josep de Gràcia que ha participat en la iniciativa.

A més de la sortida per a identificar els punts d’arquitectura hostil, l’activitat ha comptat amb un treball de reflexió a les aules posterior al mapatge, on els alumnes han destacat aspectes com que aquesta mena de barreres suposa “un pas endavant cap a l’exclusió social” o que evidencia “la doble moral de moltes entitats” que tenen una finalitat social, però utilitzen aquests elements arquitectònics a les seves façanes “per evitar que les persones puguin estirar-s’hi”. 

Per la seva banda, Arrels remarca que l’arquitectura hostil està proliferant cada vegada més a Barcelona i als municipis de l’àrea metropolitana, com un clar reflex de la criminalització que pesa sobre les persones que viuen al carrer. “S’ha d’acceptar la pobresa, no com un problema estètic, sinó com un problema de drets humans. La vida al carrer ja és molt dura de per si, costa molt trobar el teu lloc; i quan es col·loquen aquest tipus d’elements, la persona ha de tornar a començar de zero”, denuncia el director de l’entitat, Ferran Busquets, qui afegeix que cal “canviar aquestes barreres per més places d’allotjament” per a les persones sense llar.