L’escola concertada no està fent prou per revertir la segregació escolar

Redacció

La Fundació Bofill ha criticat que l’escola concertada continua sense participar de forma equilibrada contra la segregació escolar i ha reclamat un nou decret de concerts, coincidint que aquesta setmana fa 30 anys de vigència de l’actual. L’entitat considera que la regulació del sector concertat és un element central a l’hora d’abordar les desigualtats en la distribució de l’alumnat, i assegura que la regulació dels concerts educatius actual no s’adapta als principis legals de la Llei d’Educació de Catalunya (2009), la LOMLOE (2020) i el decret d’admissions (2021).

La fundació lamenta que tot i que la urgència per l’homologació de la corresponsabilitat entre xarxes de titularitat va encapçalar l’agenda del Departament d’Educació fa quatre anys, els tràmits per a l’aprovació del nou marc regulador porten congelats des del 2020. Sent així, l’actual sistema de concerts “configura un sistema que genera diferències de corresponsabilitat entre xarxes i dins de la mateixa xarxa concertada”, ja que dota de recursos als centres sense un criteri de corresponsabilitat. A més, la fundació assegura que “parteix d’un infrafinançament de base i no té en compte la composició, de manera que es penalitzen els centres complexos”.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe L’impacte del sistema de concerts educatius en la segregació escolar, presentat aquest dimecres. Segons l’autora de l’informe, María Segurola, el sistema educatiu està “dualitzat” perquè hi ha una regulació de concerts “ambigua i obsoleta” que no garanteix els principis “d’equivalència i corresponsabilitat”. El sector concertat escolaritza només un 11% d’alumnat estranger, la meitat que la xarxa pública (20%), i aquests desequilibris de composició social són presents a tots els municipis de Catalunya de més de 10.000 habitants que tenen escoles concertades i públiques.

Un compliment opcional

La manca de regulació de concerts comporta que les escoles concertades participin de manera “opcional” en les mesures bàsiques contra la segregació escolar. Així, el 44% d’aquests centres va aplicar la reducció de ràtio a 20 alumnes a P3 en la darrera preinscripció, una mesura que era obligatòria per als centres públics. Un 27% no va aplicar la mesura i va mantenir ràtios a 25 alumnes, i un 29% la va aplicar parcialment, amb una ràtio superior a 20 però inferior a 25.

L’adopció de la mesura de reducció de la ràtio no es va aplicar igual a tots als centres: aquells més petits i amb més concentració d’alumnat estranger o en situació de vulnerabilitat són també els que més van participar de la mesura per ajudar l’oferta del conjunt del seu municipi, mentre que els centres amb menys alumnat estranger i més línies van aplicar la mesura amb menys intensitat.

Per altra banda, la situació demogràfica actual deixa cada vegada més places vacants en l’entrada al sistema, i això s’està traduint en una infrademanda en els centres més complexos.

Més vacants a la concertada

L’informe també apunta que el retard en l’aprovació del decret de concerts va impedir avançar en la planificació de l’oferta ajustada a la demanda de places a la darrera preinscripció. Així, dues de cada deu places del sector concertat van quedar vacants als municipis de més de 10.000 habitants, fet que va provocar sobreoferta al conjunt de la xarxa escolar i disfuncions en la distribució de l’alumnat.

La fundació lamenta que els “obstacles normatius” a l’hora de reduir grups i ràtios al sector concertat deixen tot el pes de la reducció de l’oferta als centres públics i a aquells concertats que accepten eliminar places escolars. Com que l’aplicació de les mesures és opcional a la xarxa concertada, la passada preinscripció va respondre a negociacions individuals amb cada centre concertat, que va implementar la mesura en funció de les seves capacitats econòmiques, voluntats i característiques municipals.

Així, tot i que el 73% dels centres concertats van reduir la ràtio la darrera preinscripció, només el 44% de les escoles ho van fer tant com el sector públic del seu municipi, generant un increment de proporció d’oferta concertada en algunes localitats.

Desigualtats entre concertades

Tot i aquesta anàlisi genèrica, la Fundació Bofill ha volgut destacar també que hi ha diferències dins del sector concertat. Així, el 53% dels centres concertat tenen una composició diversa en relació amb el seu territori, mentre que el 47% restant escolaritza menys alumnat estranger del que li correspon. El grau de corresponsabilitat respon a circumstàncies particulars de cada centre.

Davant d’aquest escenari, la Bofill ha valorat que l’increment de 12 milions d’euros a l’escola concertada previst als pressupostos “només té sentit si els recursos serveixen de manera efectiva per eliminar les barreres d’accés i combatre les desigualtats entre centres”. Així, consideren necessaris mecanismes de control sobre els efectes d’aquestes dotacions en la lluita contra la segregació.

Proposta de mesures a aplicar

La Fundació Bofill ha insistit que per fer front a aquesta situació cal que el Departament d’Educació aprovi un nou decret de concerts per garantir la programació integrada de l’oferta educativa de tots els centres finançats amb fons públics i sota els mateixos criteris, amb la possibilitat de modificar l’oferta inicial en funció de les necessitats a tots els centres. Alhora, ha reclamat que Educació reguli el funcionament de les taules de planificació locals per evitar la sobreoferta i prioritzar la programació de places a centres educatius diversos socialment.

També ha exigit que Educació actualitzi els criteris de renovació dels concerts educatius sota els principis de corresponsabilitat i satisfacció de les necessitats educatives del seu territori, de manera que els concerts no es puguin renovar si no es compleixen uns mínims. D’altra banda, s’ha de dotar d’eines per detectar els incompliments i establir un sistema de finançament dels centres en funció del grau de corresponsabilitat.

Per acabar, la Bofill ha dit que el sistema educatiu ha d’avançar cap a l’eliminació del copagament de les famílies, i que fins que no es tiri endavant la nova normativa el Departament ha de proporcionar el finançament per alumnat amb necessitats educatives socioeconòmiques a l’inici de curs i fer aquesta dotació extensiva més enllà de P3 i 1r d’ESO. A més, els ajuntaments han de garantir tota la informació a les famílies vulnerables en relació amb els centres educatius i disposar d’una figura referent per acompanyar les famílies amb necessitats educatives.