La Covid-19 va reduir en un 8,4% les proves per detectar càncers o malalties cerebrals a l’Estat

ACN

L’any 2020, la Covid-19 va reduir en un 8,4% la realització de tomografies assistides per ordinador —utilitzades entre d’altres per detectar càncers o malalties cerebrals— a l’Estat. Això és el que apunta un informe de l’OCDE publicat aquest dijous sobre el nivell de preparació dels sistemes sanitaris per fer front a una crisi sanitària com la provocada per la Covid-19. El document avisa que el 2020 hi va haver proves i operacions que es van deixar de fer per la crisi sanitària i també alerta que al sistema educatiu de l’Estat hi ha “limitacions persistents” per formar infermeres.

Pel que fa a la manca de capacitat de formar infermeres, l’OCDE es basa en el fet que a l’Estat espanyol les sol·licituds per estudiar infermeria han augmentat més d’un 50% entre el 2019 i el 2021, però l’increment de les estudiants acceptades és només del 6%. “Això indica limitacions persistents en la capacitat educativa”, apunta l’informe.

En el document, l’OCDE alerta que “el llegat de la pandèmia pot durar dècades” en els sistemes sanitaris i que per això “construir resiliència mai no ha estat tan urgent”. Durant la pandèmia, el text assenyala que a l’Estat es van reduir en un 8,4% les tomografies assistides per ordinador i en un 14,2% les ressonàncies magnètiques.

L’informe també apunta que també es van reduir en un 20% les operacions de cataractes, en un 30,9% les artroplàsties de genoll i en un 16% les de maluc. En el cas dels bypass coronaris, les intervencions van descendir un 16% i un 10,9% les angioplàsties coronàries.

“Durant la pandèmia, les intervencions menys urgents es van suspendre o retardar. Les àrees clíniques més afectades van ser l’anàlisi, el seguiment i el tractament de condicions cròniques en l’atenció primària i en cirurgies opcionals”, subratlla el text en referència a Espanya.

Pel que fa a la disponibilitat de llits a les UCI l’any 2020, Espanya se situava per sota de la mitjana de l’OCDE amb 10,4 per cada 100.000 habitants i lluny de països com la República Txeca (43,2), Alemanya (28,2) o França (27,3). La mitjana de l’OCDE se situa en 14,4 per cada 100.000 habitants.

Escassetat de treballadors sanitaris

L’informe assenyala que a l’Estat espanyol ja hi havia escassetat de treballadors sanitaris abans de la pandèmia, inclosos metges i infermeres a hospitals i residències. Entre les mesures que es van posar en marxa per pal·liar els efectes de la manca de treballadors, l’OCDE apunta a l’ampliació de les hores de feina dels sanitaris, així com l’augment de la càrrega de treball i la relocalització de treballadors en els centres on més es necessitaven i la reducció de les activitats no relacionades amb la Covid-19.

També es van reorganitzar equips, mobilitzar estudiants d’infermeria i cridar professionals jubilats o que estaven en la reserva. A Espanya no es van fer formacions ràpides en àrees específiques que eren clau per fer front a la pandèmia, tal com sí que es van fer en altres països.

Per fer front a l’escassetat de treballadors, l’OCDE demana posar remei a les males condicions laborals dels sanitaris, molt d’ells, subratlla, amb contractes temporals. Durant la pandèmia, el document apunta que Espanya va ser un dels països que va augmentar la teleassistència sanitària per poder mantenir l’accés a l’atenció primària i atendre també els pacients no afectats per la Covid-19.

Esperança de vida i salut mental

L’informe apunta que a Espanya van morir 1.883 persones per cada milió a causa de la Covid-19. Segons l’OCDE, l’esperança de vida a l’Estat es va reduir en 1,6 anys a causa de la pandèmia, un dels països amb un major descens, tot i que l’excés de mortalitat va ser inferior al de la mitjana de l’OCDE. Malgrat el descens en l’esperança de vida el 2020, la xifra ja se situava en els 0,7 anys el 2021 en comparació amb el 2019.

Segons el document, un 27,1% dels ciutadans de l’Estat sentien tristesa el 2020. Pel que fa als problemes de salut mental, l’OCDE recull que a l’Estat es van posar a disposició dels ciutadans iniciatives de suport en qüestions de salut mental, tal com també van fer el 88% dels països de l’OCDE. A més, el document remarca que a també es va oferir assistència psicològica als treballadors sanitaris.