Neix la Plataforma Educadores Socials de Ponent

L’organització compta amb professionals de serveis públics essencials externalitzats units davant “el desamparament del sector”


Davant les dificultats del sector social, organització. Aquest seria el motiu que ha impulsat els professionals de més d’una desena de serveis públics essencials externalitzats de la demarcació de Lleida a unir-se i crear la Plataforma Educadores Socials Ponent. Una iniciativa que sorgeix davant la dificultat per desencallar l’acord per un nou conveni d’acció social, que està desactualitzat des de fa quatre anys.

Aquest, però, no és l’únic motiu que ha dut a la mobilització dels professionals del sector social, sinó que, segons expliquen fonts de la plataforma en un comunicat, es tracta d’un model de Tercer Sector “que porta a vulnerar drets bàsics de la població ja que fomenta una pèrdua de la qualitat, no proporciona els recursos mínims per poder exercir,  genera precarietat laboral, amb salaris baixos, no valora la formació especialitzada, no contempla els alts riscos psicosocials i físics, etc.”.

Per aquest motiu, la plataforma neix amb força i fruit de l’organització de moltes professionals que volen reivindicar unes condicions dignes per al sector. Les treballadores s’han concentrat davant dels Serveis Territorials del Departament de Drets Socials de Lleida on han presentat la plataforma per mostrar el seu descontent i exigir al Govern millores laborals.

L’acte ha comptat amb la presència del vicepresident del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), Albert Font-Tarrés i s’ha llegit un manifest en el que destaquen, en primer lloc, la il·legalitat dels contractes dels treballadors, que van lligats a convenis laborals caducats, com el conveni d’Acció Acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc, desactualitzat des de fa quatre anys.

“Som professionals especialitzats en garantir drets de ciutadania bàsics, la major part de nosaltres estem prestant serveis públics externalitzats per les pròpies administracions públiques, que tot i ser sabedores d’aquestes situacions fomenten i permeten la precarietat laboral i de recursos per poder
exercir”, denuncien.

En aquesta mateixa línia, aquestes professionals posen de manifest que no tenen el dret efectiu a la vaga per estar exercint en serveis públics essencials que han d’estar oberts les 24 hores del dia dels 365 dies de l’any.

A la pràctica, el Departament de Treball decreta que els serveis mínims siguin “els mateixos que els d’una jornada laboral normal”, la qual cosa implica que els i les professionals socioeducatius que hi treballen no poden ni tan sols convocar una vaga per mostrar el seu rebuig respecte a la seva situació laboral, les condicions amb les quals treballen i la vulneració de drets que pateixen les persones que atenen.

A més, denuncien també que molts dels treballadors no han rebut l’augment econòmic que la Generalitat de Catalunya ha anunciat en moments d’especial sobrecàrrega com l’actual o durant la pandèmia de la Covid-19.

“Es calcula que ens els darrers 14 anys hem patit una pèrdua de poder adquisitiu d’aproximadament un 30%. A més de la falta de condicions mínimes per poder oferir la qualitat del servei que mereix la ciutadania”, asseguren.

“Desamparament del sector”

Davant el que consideren “el desemparament del sector” des de la Plataforma Educadores Socials de Ponent reivindiquen una dignificació de la professió d’educadores socials,que inclogui, entre altres, el reconeixement professional, econòmic i social, l’equiparació salarial de condicions laborals i recursos per fer la feina i que el govern i el Parlament generin el mecanisme i els instruments necessaris, a nivell jurídic i normatiu, per als professionals que exercim serveis públics externalitzats.

Paral·lelament, demanen acordar una reunió vinculant entre govern, patronal, sindicats majoritaris i plataformes per arribar a un compromís multilateral, signat per totes les parts, per garantir un conveni per a cinc anys que incrementi el sou base, com a mínim, a un 5% anual.

“Som serveis essencials, siguem-ho a tots els efectes. Demostrem dia rere dia que sostenim part de la societat dies laborables i festius, dies de vagues, amb pandèmia i sense. A nivell polític i les administracions se’ns ha de considerar el que som: serveis essencials, volem les mateixes condicions que els i les nostres companyes d’estudis i dels àmbits escolars i sanitaris”, resa el comunicat.

Les professionals també reclament una reunió “immediata” amb els referents de DGAIA a la demarcació de Lleida, així com amb la direcció territorial. El manifest compta amb el suport, a més del CEESC, de CCOO, UGT, CGT i CNT.

Reunions amb la Generalitat

Davant la protesta, la nova directora territorial de Drets Socials, Eugènia Puig-gròs, i la referent del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Lleida, Dolors Camí, s’han ofert a reunir-se amb una representació de la Plataforma i del CEESC. Durant la trobada s’han pogut traslladar personalment les reivindicacions d’educadores socials i explicar la situació del sector. “Les dues parts hem agraït de poder comptar amb aquest espai de diàleg i Puig-gròs s’ha compromès a traslladar-ho a la resta del Departament i a la delegada del govern a Lleida, Montse Bergés, atès que el conveni d’acció social afecta també altres àrees públiques”, manifesten des del CEESC.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article