Dues hores i mitja d’activitat física moderada a la setmana reduirien en 43.000 els càncers a l’Estat espanyol

El 45% de ciutadans adults de la Unió Europea no ha practicat mai exercici físic ni esport, segons l’Eurobaròmetre


La població europea fa poca activitat física i esport. Segons l’Eurobaròmetre, el 45% de ciutadans adults dels 27 països de la Unió Europea no ha practicat mai exercici físic ni esport, i una tercera part ho fa de manera insuficient. Això, malgrat que l'evidència científica demostra que una activitat física moderada (150 minuts a la setmana en persones adultes) pot prevenir 10.000 morts prematures a l'any a Europa, unes 1.070 a l’Estat espanyol.

“La falta d’activitat física i, per tant, el sedentarisme de la població, ens preocupa i molt com a professionals de la salut” explica la doctora Montserrat Romaguera, membre del grup d’Exercici Físic de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), que ha participat en una jornada de debat sobre el darrer informe de l’OMS WHO Guidelines on physical activity and sedentary behaviour: web annex evidence profiles.

Per a Romaguera l'informe de l’OMS demostra que l'activitat física pot millorar la salut i l'economia de la Unió Europea. I posa de relleu que si es complissin les recomanacions d’activitat física recomanada pel període 2020-2050 (es a dir, un mínim de 150 minuts a la setmana) a Espanya s’evitarien uns 410.000 casos de malaltia cardiovascular, 353.000 casos de depressió, 110.000 casos de diabetis tipus II, i uns 43.000 casos de càncer.

A més, l´estudi demostra que per cada euro invertit en el foment de lactivitat física es reporta a la societat 1,7 euros. També es posa de relleu que durant la pandèmia el 34% d'europeus va reduir la seva activitat física i el 18% la va aturar completament.

“Cal fer una crida a tots els professionals de l’Atenció Primària perquè es formin i es sensibilitzin perquè cal identificar l'activitat física de tots els nostres pacients, conèixer-ne la motivació i l'adherència, i prescriure-la de forma individualitzada, coneixent els recursos de proximitat, fent un seguiment de barreres, efectes adversos, així com dels beneficis aconseguits en salut física i mental”, assenyala Romaguera, que afegeix: “Cal, també registrar a la història clínica informatitzada al qüestionari validat sobre activitat física que, malauradament, encara no s'ha implementat a la majoria de comunitats autònomes”.

Però, més enllà de sensibilitzar als professionals de la salut, Romaguera considera important “formar part dels fòrums polítics on es prenen decisions que condicionen la vida i la salut dels ciutadans, com l'estratègia NAOS. Hem de ser agents actius en el disseny de les polítiques de salut vinculades amb l’activitat física i en la reducció dels sedentarisme poblacional”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article